Boicot al minut de silenci a Barcelona pel terratrèmol al Marroc: "Vinc a defensar Espanya"
Els primers catalans que van viure el sisme relaten a l'arribada a l'aeroport la por i la desolació que han deixat enrere
BarcelonaCrits contra Puigdemont, contra l'amnistia i fins i tot contra la comunitat musulmana a Catalunya. El minut de silenci en solidaritat amb les víctimes del terratrèmol al Marroc que s'ha fet aquest migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona ha hagut de suspendre's abans d'hora per la irrupció de desenes de persones que han començat a escridassar les autoritats i els representants d'entitats marroquines, que han aguantat impertèrrits les provocacions.
Amb moltes banderes espanyoles i alguna de catalana, els que protestaven han proferit crits en favor de la unitat d'Espanya i en contra del diàleg entre el govern central i els partits independentistes i, en aquest sentit, s'han sentit proclames a favor de l'empresonament de Carles Puigdemont i de Yolanda Díaz, així com retrets contra el poble marroquí. "Jo vinc a defensar Espanya, defenso Espanya, no el Marroc". L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha criticat la falta de respecte dels grupuscles espanyolistes per no haver mantingut el silenci davant d'una tragèdia com la del sisme a Marràqueix, que ja ha provocat més de 2.000 morts.
Lleida pendent de Marràqueix
Aquesta tarda unes 120 persones han participat en un altre minut de silenci a la plaça de la Paeria de Lleida, la ciutat amb més veïns procedents de la regió més afectada pel sisme. L'acte ha estat convocat per l'Ajuntament i diverses entitats marroquines, que han volgut mostrar la seva solidaritat amb les víctimes, en especial amb les familiars de residents a la capital del Ponent. Dimarts, el regidor de Cooperació, Jackson Quiñónez, es reunirà amb representants de la comunitat per coordinar les iniciatives solidàries que ja s'han endegat.
Segons ha explicat la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero, es fa difícil saber quants residents al Segrià originaris de l'àrea de Marràqueix eren a la zona en el moment del sisme, perquè si no tenen el passaport espanyol (encara que faci anys que tenen residència catalana) el ministeri d'Exteriors no els comptabilitza com a nacionals. La responsable ha indicat del cas d'un lleidatà que va haver de ser atès pel trencament d'una cama.
Des del terratrèmol, Zakaria Sorouri, president de l'associació Nostàlgia, no para d'atendre trucades de veïns de Lleida amoïnats per la sort dels familiars a Marràqueix. Explica que des de la zona afectada només li arriben missatges de destrucció i dels problemes per fer efectives les donacions de sang, tan necessàries per atendre els milers de ferits.
Baixada a cavall: molta por i caos
D'altra banda, aquest diumenge al matí han començat a arribar a l'aeroport del Prat els primers catalans que eren de visita al Marroc quan els va sorprendre el terratrèmol, la nit de divendres a dissabte. Després que durant el dia d'ahir es produïssin algunes cancel·lacions de vols entre el país magribí i la Península, a poc a poc s'està normalitzant el trànsit aeri. Així, a l'arribada a l'aeroport del Prat els viatgers han relatat el seu patiment durant la sacsejada, alhora que s'han mostrat impotents per no poder fer res davant de la completa destrucció de pobles sencers de l'Atles.
"Estàvem sopant quan va semblar com si passés un metro al costat de la porta. Van començar a caure les parets i vam sortir al carrer, on vam passar la nit", ha explicat el Xavier, que va viure el terratrèmol a 30 quilòmetres de l'epicentre. Dissabte va baixar a cavall per les muntanyes de l'Atles, ja que les carreteres estaven tallades o greument afectades per esllavissades i esvorancs, per poder arribar fins a la ciutat de Marràqueix. "Hem passat força por, ha estat una de les pitjors experiències de la meva vida", és "una cosa que encara cal assimilar, perquè no hi cap al cap", ha subratllat en declaracions que recull l'ACN.
A la mateixa terminal d'arribades del Prat, l'Antonio ha explicat que ell i els seus amics van passar tota la nit de divendres en un camp de futbol i que dissabte van estar deambulant per la ciutat per por de tornar a l'allotjament, que tenia dues fissures: "Ho hem viscut amb molta por, estic molt nerviós, el que més em ve de gust és veure la meva mare, fer-li un petó i dir-li que l'estimo", ha afegit, segons informa Efe.
A l'altra banda de la zona d'arribades, el Francisco esperava impacient la seva dona, la Cristina, i la seva filla Lucía, de 16 anys, que feien una excursió a cavall durant vuit dies per l'Atles quan el terratrèmol les va sorprendre a tan sols 20 quilòmetres de l'epicentre.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha confirmat que Espanya no enviarà avions per repatriar els seus ciutadans de la zona afectada perquè els vols comercials funcionen bé, així com els serveis ferroviaris i de carretera per poder accedir fins als ferris que connecten el nord de l'Àfrica amb la Península.
Voluntaris a l'espera de poder ajudar
Mentrestant, el govern espanyol prepara un comboi d'ajuda humanitària, en col·laboració amb les comunitats autònomes, per atendre la petició formal que ha fet l'executiu marroquí, dos dies després de la catàstrofe. A més, també s'hi ha desplaçat la unitat militar d'emergències, la UME, amb 56 efectius per buscar supervivents sota la runa dels milers d'edificis que s'han ensorrat a causa del moviment sísmic.
Una ONG de rescat caní K9 de Creixell ha denunciat les traves amb què s'estan trobant. "Ens trobem aquí embarrancats a Tarragona. És trist i lamentable, però nosaltres ens quedarem a casa perquè la nostra tasca no és anar a recollir cadàvers", ha explicat a l'ACN Pere Frutos, fundador i president de l'entitat. Frutos ha lamentat que Albares confiï més en els soldats de la UME que en la seva experiència d'una vintena de terratrèmols arreu del món.
Aportacions econòmiques
D'altra banda, entitats i associacions de cooperació insisteixen, com en anteriors catàstrofes, que la millor manera de col·laborar amb els damnificats al Marroc és fer aportacions econòmiques a ONGs que tinguin experiència en l'atenció d'aquest tipus de campanyes. Els diners són una opció més directa i efectiva que la donació material de menjar o productes higiènics, ja que arriben a destinació immediatament i estalvien les despeses del transport i la distribució sobre el terreny.