Anna Pollock: "És una bogeria gastar-se diners ampliant la pista del Prat"

BarcelonaÉs considerada guru i la precursora del turisme regeneratiu. A Anna Pollock l'avalen més de 45 anys d'experiència al sector i ja fa dècades que s'ha convertit en una pensadora de referència. Ha posat el turisme cap per avall per analitzar-lo des de tots els punts de vista possibles, sobretot des de l'educació, la sostenibilitat i la tecnologia. Rep l'ARA durant un cicle de conferències organitzat per l'Agència Catalana de Turisme. Els últims anys s'ha dedicat a investigar models alternatius de turisme que generin més rendiments i menys impacte.

Què li ha semblat l’aeroport del Prat?

— És un aeroport gran, amb un volum important de trànsit i vital per a la indústria d'aquí.

¿Em pot resumir què és el turisme regeneratiu?

— És mirar el turisme com un sistema viu dins la natura i en una doble direcció: per fer que el turisme afavoreixi la natura i la comunitat i, alhora, que també se’n pugui beneficiar com a sector econòmic. El planeta no està sa i la pregunta ara és: ¿com podem organitzar el turisme per sanar el planeta?

Durant la pandèmia i l’aturada del turisme consegüent, només pensàvem en repensar-nos, però ja tornem a tenir ocupacions hoteleres al màxim i Barcelona líder en turistes. És inevitable que passi?

— Hi ha maneres de canviar-ho. El Govern ha de triar de manera conscient quin model vol perquè el turisme produeix molts ingressos, sí, però mai es miren els ingressos nets, descomptant-hi el cost de tot plegat.

De fet, a Catalunya hem comprovat que el turisme genera ingressos, però també estacionalitat, precarietat laboral, sous baixos…

— Aquest model de turisme, de tant d’èxit que té, comença a fer mal. Hi ha alguna cosa que va malament! Per què volem continuar incrementant un model de turisme que ens fa mal?

En té la resposta?

— Perquè els últims cinquanta anys hem estat ancorats en aquest model que, a més, en el seu moment va generar benestar. Però és un model extractiu que ja fa uns quants anys que aporta cada vegada menys beneficis i més costos transferits als ciutadans. Els barcelonins estan pagant cara aquesta congestió turística. 

Doncs sí, el tema genera tensió...

— Esclar, perquè algunes empreses cada vegada guanyen més i les que en perden reclamen tornar urgentment al model anterior. I tenen molt de poder. I els ciutadans, que són els que en pateixen els costos, diuen: "Ni parlar-ne!" Per això és important unir les dues parts i treballar plegats. És difícil, però es pot fer.

Qui hauria de cedir primer?

— El canvi pot venir de qualsevol de les parts, per diversos motius. Necessitem discussions honestes. Aquest model de turisme fa mal i cal una alternativa. Cal fer coincidir les necessitats úniques de cada lloc o territori amb els interessos comercials. Cal pensar com podem garantir que els turistes se sentin bé i que la comunitat autòctona també. Per això cal més gent dient què vol i què no vol, i els polítics han d’escoltar-los i respondre-hi.

El juny passat el regidor de Turisme Barcelona, Jaume Collboni, va animar els hotelers a apujar preus per trobar “turisme de qualitat”. Què li sembla?

— Una proposta absolutament simplista. Augmentar preus així repercutirà sobre la comunitat. Cal analitzar-ho molt millor: per exemple, ¿sabem quin percentatge dels ingressos que arriben als hotels o del que facturen els restaurants es queda a Barcelona? Seria diferent si hagués dit: "Millorarem l'experiència del turista i del ciutadà de manera que els preus pugin de manera natural".

¿Allargar la pista del Prat perquè hi puguin aterrar avions més grans de la Xina o dels Estats Units hi ajudaria?

— Desconec el debat i, per tant, parlo seguint en sentit comú: com més peus trepitgin el territori de destinació és millor per incrementar els ingressos, però també més mal faran. Si venen turistes de lluny, pot passar que vulguin aprofitar l'avinentesa per veure no només Catalunya, sinó també altres zones d'Espanya: si passa això i s'estan pocs dies aquí, l'ampliació no beneficiaria aquest territori. De nou calen reflexions profundes i amb totes les parts. Ampliar l'aeroport, quan estem dient que cal ser més selectius, no té sentit. Insisteixo, el que cal és millorar l’experiència del turista i el ciutadà autòcton. Abans m’has preguntat què em semblava l’aeroport del Prat. Vols que et digui la veritat? M’ha semblat fred i lleig. I és la primera parada de qualsevol turista.

Per tant, ¿potser caldria millorar-lo i després, si de cas, valorar-ne l'ampliació?

— Sí, i encara més en el context internacional d'augment de preus. Qui hi vindrà? Millorar l'experiència passa per explicar que aquí hi ha molt més que la ciutat i la platja, per fer-los allargar l'estada. Si en lloc de dos dies el turista decideix estar-n'hi quatre et cal la meitat de gent per ingressar el mateix. I no et faria falta ampliar el Prat.

Per tant, la seva recepta és: menys gent, més temps i millor impacte per a la comunitat.

— Sí, i per això cal posar-se a fer números. Més turisme també suposa més costos en seguretat, l'augment dels lloguers, el malestar dels veïns, més despesa d'aigua –perquè en gasten molta més–, més congestió, pol·lució, gentrificació... tot està interconnectat. Tot això és un cost que s'ha de restar per veure quin benefici real ens aporta el model de turisme actual. Per tant, és una bogeria dir que volem més turistes perquè contribueixen al producte interior brut (PIB) perquè no tenim identificat realment on van els diners del turista! Ben pensat, crec que és una bogeria gastar-se diners ampliant la pista del Prat, en lloc de destinar-lo a altres coses.