Blindatge policial: eficaç contra el terrorisme o sensació de seguretat?

BarcelonaMossos d'Esquadra amb armilla antibales, pistola i metralladora davant la Sagrada Família, passejant per l'estació de Sants i a les andanes del metro. Agents amb gossos entrenats i més armes automàtiques a l'aeroport del Prat. 1.669 controls a les carreteres per Setmana Santa. Des d'ahir, arran dels atemptats de Brussel·les, els Mossos s'han fet més visibles que mai i blinden els llocs amb aglomeracions. Encara més que després dels atemptats de París. Però tot aquest desplegament és una mesura eficaç de veritat contra el terrorisme de l'Estat Islàmic?

L'analista del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya Jofre Montoto reconeix que "l'eficàcia de la seguretat no la saps mai" perquè quan vigiles "no saps si estas impedint un delicte o no", senzillament no passa. Però reconeix que, amb el terrorisme jihadista, "la presència policial no se sap fins a quin punt serveix". Per una senzilla raó: "el terrorista clàssic buscava posar una bomba i fugir, que no l'atrapessin però sobretot no morir". En canvi "si algú es vol fer esclatar, la presència policial no és tan dissuassòria".

A l'aeroport de Zaventem i al barri europeu de Brussel·les ahir hi van morir 32 persones i 270 van quedar ferides, però a tots dos llocs s'hi havia reforçat la presència policial des dels atemptats de París del novembre. No només això: s'hi havia desplegat l'exèrcit. Abans d'ahir, Bèlgica era en un nivell d'alerta antiterrorista 3 en una escala en què el màxim és el 4. Res de tot això va servir per evitar els atacs.

L'analista de polítiques públiques especialitzada en seguretat Gemma Galdón alerta que el perfil de terroristes que s'han identificat fins ara és de delinqüents coneguts per la policia per delictes menors. "Cal reforçar la vigilància d'aquests perfils i no dur a terme una dinàmica de sospita generalitzada", avisa, però reconeix que "la població demana mesures visibles per sentir-se segura".

Des del novembre, a Bèlgica, s'havia "millorat la visibilitat dels serveis de policia", la seguretat al voltant de les escoles i havia augmentat "la presència policial i militar" al metro, entre més mesures. El mes passat, el Centre de Crisi del govern belga insistia que havien "augmentat la vigilància i millorat la visibilitat de la policia".

Combinar les mesures més visibles amb el seguiment dels perfils de risc, per Galdon, és ara mateix la fórmula més adequada per combatre atacs com el de Brussel·les. Però avisa que "a nivell europeu ja fa temps que s'aposta per mesures molt visibles però no tant per les que ho són menys", en referència a les unitats d'investigació i informació. "Els recursos que es destinen a aquest tipus d'unitats no es destinen a les altres", diu, i assegura que se'n queixen fins i tot els cossos policials.

A Catalunya som en un nivell d'alerta antiterrorista 4 reforçat sobre 5. No hem arribat al nivell d'alerta màxim perquè, segons el conseller d'Interior, Jordi Jané, no hi ha notícia de cap amenaça concreta cap al país. El cinquè s'activa quan hi ha risc d'atemptat imminent. Però els agents es fan veure en llocs públics amb el dit al costat del gatell, a un sol i ràpid gest de poder disparar.