La Bisbal acomiada Albert Solà, que assegurava ser fill del rei emèrit, entre rumors i sospites per la seva mort

La Bisbal d'Empordà“Tothom ho sap: no va ser una mort natural”, xiuxiueja en Carles ben convençut. El seu és un dels molts comentaris que s’han sentit a l’enterrament d’Albert Solà, el veí de la Bisbal d’Empordà que assegurava que era un fill bastard de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya. El bisbalenc va morir dissabte a la nit, en el bar Pa i Trago del poble, d’un infart de miocardi agut, segons ha conclòs l’autòpsia. Ara bé, familiars i amics seus tenen molts dubtes: “Va ser un infart natural o provocat?”, es pregunta. I és que assenyala que just aquesta setmana Solà havia de participar en el programa de Telecinco ¿Quién es mi padre?. “Ell va dir que havia notat que, des que havia tornat de Madrid de fer les entrevistes prèvies per al programa, un cotxe el seguia i també que el vigilaven”, continuen relatant familiars i amics, que avui han donat el seu últim adeu al veí, conegut popularment com El Monarca de la Bisbal, entre rumors i sospites sobre la seva mort.  

Encara faltava més de mitja hora per a l’inici del comiat i el pàrquing del cementiri ja era ple. Més de tres-centes persones han assistit a l’enterrament, que ha seguit el format clàssic: un mossèn ha celebrat el funeral, a l’exterior de l’església i davant el taüt. La seva cosina Joaquima ha sigut l’encarregada de dir unes paraules en record de Solà. “Quan el temps passi i arribi l’oblit, posarem veu al silenci, i el teu record inesborrable perdurarà entre tots nosaltres”, ha llegit la cosina. Tot seguit, l’han portat al nínxol del cementiri, al costat dels seus pares adoptius, tal com ell volia. 

Entre els presents hi havia la seva exdona i les dues filles comunes, que fa res que van aterrar de Mèxic. El bisbalenc va viure molts anys en aquest país, i va ser allà on va formar la seva família i on va començar a investigar el seu passat. Més endavant, ell va tornar a casa seva, però elles es van quedar allà. 

Dues possibles germanes per part de pare

Precisament, fruit de la investigació que va iniciar amb el viatge a Mèxic, Solà va descobrir que una possible germana a Bèlgica, Ingrid Sartiau, amb qui compartirien pare, però no mare. El 2012 tots dos van interposar una demanda de paternitat, però les van tombar totes dues. Sartiau també ha assistit al comiat, acompanyada, entre d’altres, del seu advocat, Jaume-Alonso Cuevillas –lletrat també de Carles Puigdemont i diputat de JxCat al Parlament.

Cuevillas just estava revisant els casos del bisbalenc i la belga perquè cap dels dos havia quedat content amb els lletrats que van contractar fa deu anys. “Els anteriors advocats no van presentar tots els recursos que podrien haver presentat. Per arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, primer has de passar pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional”, ha exposat Cuevillas, que està recopilant documentació i proves per estudiar si tiren endavant una nova demanda de paternitat, ara en nom de la belga.

Però Sartiau no seria l’única germana de Solà que hi havia present a l’enterrament. També hi ha assistit l’Àngels, que seria filla del mateix pare i mare que el bisbalenc, segons la prova d’ADN que es van fer fa anys. L’Àngels va conèixer la seva mare, que era de Ponts (Noguera), però mai el seu pare. Quan va saber la història de Solà, s’hi va posar en contacte i, a través d’una anàlisi, van descobrir el rastre genètic comú. La dona també s’està plantejant anar als tribunals i està en mans de Cuevillas, que està analitzant la seva demanda de paternitat. 

Autòpsia per buscar tòxics

Paral·lelament, membres de la família de Solà han demanat a les seves dues filles que sol·licitin una autòpsia completa, per buscar si hi ha rastre de tòxics en el difunt. Fins ara li han fet la mateixa autòpsia que es realitza a qualsevol persona que mor en un espai públic, i que analitza la causa de la mort, en aquest cas, un infart de miocardi agut. 

Tot i això, davant les múltiples sospites que avui s’han fet paleses a l’enterrament, hi ha familiars que volen anar més enllà per esvair els dubtes que rodegen la seva mort. Molts avui repassaven les seves últimes hores de vida: va sortir del restaurant on treballava, Can Casadellà de Serra de Daró, i va anar a casa a dutxar-se. Just després havia quedat amb uns companys de la feina al bar Absenta, però, a l’estar tancat, va anar al Pa i Trago, on va morir després de demanar el sopar a la barra. Alguns especulaven sobre quan i com el podrien haver enverinat, i d’altres ho descartaven completament. Però tots estaven d’acord que la seva mort ha deixat més preguntes que respostes i que volen acabar la investigació que va ocupar –i obsessionar– la major part de la vida d’Albert Solà.