Una anàlisi de sang per combatre el càncer d'ovari
Les valoracions conjuntes d'oncòlegs i ginecòlegs augmenten la supervivència de les pacients
BarcelonaEl càncer d'ovari és el vuitè tipus de càncer més freqüent en dones a Catalunya, amb uns 445 casos nous a l'any, segons l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Es calcula que una de cada 75 dones al món serà diagnosticada amb aquesta malaltia al llarg de la seva vida i que, d'aquestes, el 70% patiran una recaiguda després de dos anys de tractament. La detecció del càncer d'ovari no és senzilla: tres de cada quatre casos es diagnostiquen en estadis avançats perquè no es perceben símptomes i, si es manifesten en una fase més avançada de la malaltia, els senyals sovint es confonen amb patologies benignes de l'abdomen.
Per detectar i tractar precoçment la malaltia en cas de recaiguda, l'Hospital del Mar ha posat en marxa un projecte de recerca per analitzar si la biòpsia líquida és viable en el tractament i monitoratge de les pacients amb aquest càncer. El projecte es desenvoluparà a través de la Unitat Funcional Multidisciplinària de Tumors Ginecològics i servirà per testejar la biòpsia líquida, un procediment que ja utilitzen en altres tipus de tumors, com els de còlon i recte, de pulmó, de mama o tumors genitourinaris.
L'estudi, liderat per la doctora Gemma Mancebo, coordinadora de la Unitat Multidisciplinària de Tumors Ginecològics de l'Hospital del Mar, comprovarà, durant els pròxims tres anys, si aquesta nova tècnica contribueix a l'augment de la supervivència de les pacients de càncer d'ovari. La biòpsia líquida detecta ADN tumoral en el plasma sanguini amb una simple anàlisi de sang, de manera que no és invasiva, i permet preveure la resposta dels pacients als diferents tipus de tractament, sigui cirurgia o quimioteràpia.
A més a més, com que la prova predictiva té capacitat per detectar l’heterogeneïtat del tumor, es podrà seleccionar millor com tractar-lo. “Permetria seleccionar intervencions terapèutiques en funció de la probabilitat dels tumors de respondre-hi”, resumeix Mancebo. Mancebo destaca que és essencial disposar de mitjans útils per identificar les pacients amb un risc més gran de recaiguda i “explorar noves opcions terapèutiques per millorar aquests resultats”. En l'estudi també ha col·laborat Beatriz Bellosillo, responsable del Laboratori de Biologia Molecular del Servei d’Anatomia Patològica de l'Hospital del Mar.
Augment de la supervivència
Davant la sospita que una dona pateix càncer d'ovari, la Unitat de Tumors Ginecològics té establert un circuit de resposta ràpida per agilitzar el diagnòstic. Si la primera ecografia confirma l'existència tumoral, la infermera gestora coordina una visita conjunta d'oncòlegs i ginecòlegs. Aquests, en el termini d'una setmana, han de presentar el cas al comitè de tumors per decidir quin tractament és el més adequat.
A través d'aquest treball multidisciplinari, la mitjana de temps entre la primera consulta i el primer tractament s’ha reduït de 52 dies que es trigava el 2014 a 21 el 2016, així com el temps entre el diagnòstic i l'inici del tractament, que ha passat de 13 a 12 dies. L’adjunt del servei de ginecologia i membre de la unitat, Josep Maria Solé, explica que aquesta experiència ajuda a “escurçar el diagnòstic, evitar exploracions complementàries innecessàries i iniciar de manera precoç els tractaments”.
En els últims quinze anys, la supervivència de les pacients de càncer d'ovari ha augmentat un 11% i la valoració multidisciplinària de professionals és una de les causes d'aquest repunt. L'ICO apunta els nous fàrmacs i els assajos clínics com els factors clau per seguir avançant en el coneixement de la malaltia i el desenvolupament de nous tractaments.