Plataformes tecnològiques i ‘big data’: el futur biomèdic català
La consolidació d’empreses i l’atracció d’inversions són els grans reptes
La biomedicina a Catalunya, amb Barcelona al capdavant, s’ha guanyat una posició respectable en el concert internacional. Però si es vol no només consolidar-la sinó també potenciar-la, cal fer un esforç d’inversió en línies estratègiques concretes. La generació de grans plataformes tecnològiques basades en el coneixement dels gens, com serien la genòmica, la proteòmica o la metabolòmica, per citar-ne algunes, seria un primer pas. El segon, invertir més en big data, és a dir, en la gestió de dades massives. I més enllà, definir una estratègia solvent per a l’àmbit empresarial que faciliti la captació d’inversions i de talent, tant investigador com de gestió i directiu. Tot això es desprèn de l’informe de la BioRegió de Catalunya presentat ahir per Biotec i CataloniaBio amb la presència del fins aleshores encara president Quim Torra.
L’informe identifica cinc grans reptes per al període 2020-2025: transferència tecnològica, desenvolupament de talent, atracció d’inversió, adopció de tecnologia pel sistema públic i consolidació empresarial. Tots cinc reptes fan referència als àmbits de la biotecnologia i la biomedicina, sectors que representen més del 60% de la recerca a Catalunya. En els darrers anys, s’hi ha sumat el que es coneix com a salut digital, àrea que ha esdevingut un dels motors de creixement pel que fa referència a grans plataformes de recerca destinades al tractament de dades massives i la seva incorporació al dia a dia sanitari.
Tots els reptes estan íntimament relacionats. Si es vol potenciar la transferència de tecnologia des del món acadèmic a les empreses, “cal invertir en els emprenedors” i buscar “noves àrees” d’inversió. I aquí és on pren forma la necessitat de finançament, especialment del sector privat. En aquest sentit, segons es va anunciar, les start-ups del sector -empreses amb un fort component tecnològic que inicien la seva trajectòria- han captat amb el que portem d’any 120 milions d’euros, molt per sobre dels 112 milions captats en tot el 2019.
Bona part de l’estratègia per assolir els reptes passa per “enfortir la comunitat científica” i per donar un suport explícit a les empreses del sector biomed, cosa que implica reforçar el teixit industrial i impulsar mesures polítiques de suport a la inversió i la reorientació legal i normativa.
Enriqueta Felip, investigadora del servei d’oncologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, posa els assajos clínics com a model del futur que ve. “Mirem qualsevol alteració d’un tumor, des de la més visible fins a la més petita, sigui molecular o genètica”. Cada una d’elles és susceptible de motivar un assaig amb un o més medicaments, així que caldran plataformes tecnològiques amb prou capacitat d’anàlisi. I d’aquest entorn, diu, poden sorgir patents, empreses i “sobretot”, noves aproximacions terapèutiques basades en la medicina personalitzada. Un camp en creixement constant acadèmicament, però també en impacte econòmic.