"Benvinguts a la selectivitat més estranya de la història"
L'examen de castellà proposa un text de Carlos Boyero i un fragment d'un llibre de Belén Gopegui
Barcelona / Lleida"Benvinguts a les proves de la selectivitat més estranyes de la història", ha dit el professor quan tots els alumnes estaven asseguts al seu lloc. A fe que ho són. La sala Manuel Sacristán de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona és un espai habitual on es fan les proves d'accés a la universitat (PAU), però aquest any tot és diferent: hi ha 62 estudiants, en lloc de la norantena llarga d'altres edicions, i tots van amb mascareta. Blanques, estampades, quirúrgiques, i fins i tot hi ha un estudiant que desafia la superstició i porta una mascareta blanc-i-blava amb l'escut de l'Espanyol. La sort, també a les PAU del covid-19, ja està repartida.
Com aquests 62 alumnes, que han fet batxillerat als instituts Serrat i Bonastre i Montjuïc i als centres Josep Tous i Canigó, aquest dimarts 39.904 estudiants han començat la selectivitat més massiva i incerta fins ara, marcada per la pandèmia. "Us demanem col·laboració i que poseu de la vostra part. Tot ha de sortir bé", prossegueix el vigilant, que comença a cantar les instruccions. Algunes es repeteixen d'altres anys –no es pot escriure en bolígraf vermell ni verd, les etiquetes s'han de posar allà on hi diu "Alumne", els mòbils s'han d'apagar–, però també en això les PAU 2020 són especials. "Aquest serà el vostre lloc i la cadira que fareu servir aquests quatre dies", deixa clar. I si normalment es revisen els DNI abans d'entrar a l'aula, aquest any els expliquen: "Cal deixar el DNI al costat mentre feu les proves i us els revisarem".
"Hem de guardar silenci absolut. És una fita important per a les vostres vides, però tothom hi ha passat, fins i tot els periodistes que són aquí", diu el professor per destensar l'ambient. 62 cervells a punt de fer l'examen de llengua castellana i literatura l'escolten, impacients per començar.
'El Lazarillo de Tormes' surt a les dues opcions de castellà
En sortir, la majoria expliquen que han escollit l'opció B. "Era molt més fàcil, tant per la redacció com per les preguntes del text de comprensió lectora", expliquen un noi, que vol ser enginyer informàtic, i una noia, que estudiarà educació infantil i primària, de l'institut Josep Tous. Els que han escollit aquesta opció han hagut de respondre preguntes de comprensió lectora sobre la crítica de Carlos Boyero a 'El País' de la pel·lícula 'Un monstruo viene a verme, de Juan Antonio Bayona, contestar dues preguntes sobre el contingut de El Lazarillo de Tormes i redactar un text argumentatiu sobre com les xarxes socials condicionen o determinen les relacions socials i laborals. En canvi, els pocs que han triat l'opció A, han contestat exercicis de comprensió lectora d'un fragment de La conquista del aire, de Belén Gopegui i han hagut d'escriure una redacció sobre el canvi de caràcter d'El Lazarillo de Tormes.
Les sensacions són positives en acabar. "Comencem bé. Espero que tots els exàmens siguin així", diuen l'Arnau Pardo i l'Adrià Morero, de l'institut Valldaura. Tots dos han triat -sorpresa- l'opció B. "Era molt més fàcil", asseguren, mentre comenten pronoms possessius i oracions subordinades.
Ben diferent ha estat la prova de matemàtiques aplicades a les ciències socials, que ha generat força crítiques. El Jordi, de Calella, ha explicat que ha sortit de l’examen “plorant perquè no sabia fer cap exercici”. “Tinc una mitjana de 9 a matemàtiques al batxillerat i ara dubto de si aprovaré”, resumeix en conversa amb l'ARA. El problema, diu, és que apareixien conceptes que ni havien tractat a classe, com la matriu inversa. L’Aina relata el mateix: “L’examen no tenia res a veure amb els dels anys anteriors”, resumeix. Ella no ha sabut calcular una taxa variació mitjana ni una derivada amb divisió i fracció.
Un grup d'escoles i instituts demana reformar o suprimir les PAU
D'entre les coses que no han canviat tot i la pandèmia, hi ha les crítiques que denuncien l'enfocament massa memorístic de les PAU. Aquest any, però, un grup de 31 escoles i instituts s'han unit per aixecar la veu de manera col·lectiva i, en un comunicat, han afirmat que l'actual model de la selectivitat "esdevé un fre per als processos de transformació educativa" que viuen molts centres educatius del país i "dificulta un enfocament competencial, integral i personalitzat de l'educació".
"El model actual de les PAU encara qualifica tan sols la capacitat de memoritzar, en el curt termini, uns continguts determinats", adverteixen els centres. Per això, diuen que "una proposta de mínims" és reformar els exàmens. "L'alternativa transformadora seria suprimir-les i definir un nou sistema de qualificació competencial del Batxillerat, acabant amb la visió finalista dels exàmens, i treballar en propostes més agosarades per repensar l’educació postobligatòria", asseguren al text.
En aquest sentit, plantegen dues mesures concretes: estudiar si les mitjanes del batxillerat són "prou significatives" per preveure la nota de la selectivitat i crear un programa pilot per assajar "escenaris alternatius" i "engegar propostes" per canviar el model. Entre els centres que signen el document hi ha l'escola Virolai, els instituts escola públics Daniel Mangrané i Jacint Verdaguer o l'institut Matadepera, entre molts altres.
Ara bé, la nova normalitat s'assembla molt a la vella pel que fa les PAU: el debat de qui ha de començar el canvi és lluny de resoldre's. La selectivitat està regulada pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), un organisme integrat per la Secretaria d'Universitats i les universitats catalanes. El seu secretari general, Lluís Baulenas, ha afirmat que les PAU "són conseqüència, no causa", i que es fan "en base a les metodologies i el currículum de batxillerat". "Una vegada es modifiqui això podrem fer les modificacions oportunes", ha dit. Canviar aquest currículum depèn, en canvi, d'un altre departament, el d'Educació.
Com que no hi ha consens en decidir qui comença a moure peça, el model es manté immutable i, de fet, hi ha algunes matèries que tenen els mateixos enunciats que fa vint anys. ¿Ha de ser el CIC qui provoqui un canvi en cascada i forci als instituts i col·legis a adaptar-se a una nova manera de fer? O, en canvi, ¿ha de ser el departament d'Educació qui promogui una nova manera d'avaluar al batxillerat i obligui als redactors dels exàmens a modificar-ne l'enfocament?
La ciutat de Lleida celebra la selectivitat en ple confinament
La selectivitat més atípica de la història ha esdevingut el doble d’atípica al Segrià, confinada des de dissabte, on dels 1.692 alumnes convocats, 654 s’han hagut de desplaçar des de fora de la comarca. Es tracta d’estudiants dels instituts del Pla d’Urgell, la Noguera, la Segarra i les Garrigues que s’examinen de selectivitat a Lleida tot i la situació de confinament. A diferència de la resta de joves, tots ells han hagut de portar un document acreditant que realitzen les PAU a Lleida, així com un certificat d’autoresponsabilitat.
Molts d’ells, com l’Adrià i l’Albert, de l’institut de Balaguer, s’ha llevat a les sis del matí per por a trobar-se algun control. “Hem vingut per Corbins i hi havia Mossos”, explica l’Adrià. De fet, les proves s’han iniciat amb normalitat i sense cap retard per part dels estudiants de fora del Segrià.
El coordinador de les PAU a la Universitat de Lleida, Xavier Carrera, explica que “el confinament del Segrià no ha afectat la realització de la selectivitat”, a pesar de l’elevada presència de Mossos d’Esquadra. “Vetllen perquè es respecti la distància de seguretat t a l’exterior del recinte”, puntualitza Carrera.
Pel que fa a la mascareta, és l’obligatori el seu ús per accedir a l’aula i als espais comuns però a Lleida també se’n recomana l’ús durant els exàmens. La Laura i l’Helena, de l’institut de Bellcaire d’Urgell, no veuen inconvenient en haver de portar la mascareta ja que saben que “si els l’hem de treure en algun moment ho poden fer”, però no tots opinen de la mateixa manera. “A mi m’angoixa molt portar-la, al carrer ja em molesta, doncs imagina fent un examen”, explica a l’ARA la Laia, companya de la Laura i l’Helena.