Benito Almirante: "El confinament s'allargarà dues setmanes més"

BarcelonaBenito Almirante és el cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Alerta que el confinament s'allargarà més enllà de dues setmanes i diu que la Setmana Santa, si es prohibeixen els desplaçaments, serà clau per contenir l'epidèmia. "El brot epidèmic segur que no remetrà fins d'aquí 6-8 setmanes", vaticina. Demana confiança en les mesures que s'estan prenent i critica les declaracions de l'infectòleg Oriol Mitjà, que ha demanat la dimissió del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries.

Quina és la situació en aquests moments a l’Hospital de la Vall d’Hebron?

Ja tenim més de 100 pacients ingressats diagnosticats amb Covid-19. De moment, complim amb el pla de contingència i anem ocupant places d’hospitalització que s’alliberen d’altres patologies per ingressar en condicions adequades els pacients de Covid-19. També tenim una vintena de malalts a l'UCI i encara no està ocupada al 100%.

Catalunya ja supera els 1.800 casos de Covid-19. Aquesta serà una setmana crítica per als hospitals. ¿Pot passar com a l’Hospital d’Igualada, on ja estan al límit?

Aquesta setmana i la que ve seran crítiques, però Igualada és un cas molt particular de transmissió interna i això no ha passat en cap altre hospital. Encara que nosaltres tenim tres vegades més de pacients, no tenim transmissió interna ni de pacients ni de sanitaris. Estem treballant de forma molt intensa però no tenim les dificultats que tenen a Igualada. I la resta d’hospitals grans estan com nosaltres, treballant molt intensament, però no es pot transmetre a la societat que vivim un caos perquè està tothom treballant i fent les coses amb la màxima professionalitat.

¿No ens ho vam prendre prou seriosament?

Jo no diria això. No puc parlar per l’administració o els polítics. Però des de la direcció assistencial, la gerència i els professionals de la Vall d'Hebron estem treballant intensament en això des de fa un mes i mig, molt abans de tenir malalts hospitalitats per Covid-19. Hem fet la part que ens toca, que és preparar el sistema. Potser a nivell institucional les mesures no han sigut capaces de contenir la pandèmia. Però està passant el mateix a tot el món. No és només un problema d’Espanya, ho és de tot l’entorn. El mateix passa a Itàlia o Alemanya.

¿L'ha sorprès la rapidesa amb què s’ha expandit el virus?

Sorpresa relativa, perquè en el moment que va saltar d’Àsia a Europa era previsible que passés. Però és molt difícil que la població entengui que es prenguin mesures molt enèrgiques quan tens pocs malalts i que es puguin aplicar de forma rigorosa. Aturar el sistema productiu comporta molts danys col·laterals. I entenc que la gent que pot prendre aquestes mesures tingui en compte altres factors.

¿Calen mesures més dràstiques per aturar la propagació del virus?

Només falta una mesura per prendre, que és aturar el sistema productiu. Ja no hi ha més mesures, és l'única. I llavors només es podran desplaçar les persones que realitzen serveis essencials, com els sanitaris, els cossos de seguretat o les de l'alimentació. I milions de persones no podrien sortir de casa seva. Però aquesta situació l’han de plantejar els polítics, no els sanitaris. És una bona mesura? És beneficiosa? Sí, perquè redueix el moviment de les persones. Però no soc jo qui ha de dir si és aplicable. El que caldria per aturar la propagació és fer com a la Xina i parar el rellotge 8 o 10 setmanes, amb totes les conseqüències que això comportaria. ¿Això és aplicable a Europa? No tinc la resposta. El sistema ha de ser possibilista, i no és el mateix el nivell d’acceptació de les prohibicions de la població xinesa que el de l’occidental.

Altres col·legues seus han defensat públicament mesures més dràstiques, com l'infectòleg Oriol Mitjà, que també ha demanat la dimissió de Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries. Què en pensa?

Estic en contra de les declaracions d’Oriol Mitjà i crec que és un error qüestionar la gent que ha pilotat aquesta crisi i les recomanacions que s’han fet des del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, perquè des d’un punt de vista professional ha sigut impecable. És tirar la pedra a la persona que més ha treballat i menys s’ho mereix. Si de cas, la pedra s’ha de tirar a les autoritats polítiques, no a les sanitàries, que segur que han fet les propostes adequades. Però nosaltres no som els que les implementem, ho fan les autoritats polítiques. No sabem les mesures que han recomanat, potser han fet recomanacions que les autoritats no han implementat. El pitjor que ens pot passar és que els sanitaris ens desprestigiem els uns als altres. Hem d’estar més units que mai i no fer-nos crítiques entre nosaltres que traslladin a la societat la més mínima por o inseguretat. Hem de donar seguretat a la població.

Quin missatge llançaria a la població?

El missatge que llançaria és que el sistema està treballant al màxim de les seves possibilitats i que ens en sortim, estem donant resposta i aportant solucions. El personal sanitari està treballant tant com pot i més per tirar endavant, i necessitem molta cohesió interna per treballar. Les discussions professionals les hem de fer internament i no traslladar-les a la població. Ara què farem? Destituir qui ha liderat la resposta contra la pandèmia? I qui posarem? La persona que fa la crítica? Estic molt preocupat perquè això s’hagi elevat a un problema de categoria nacional.

¿El preocupa l’elevat volum de sanitaris contagiats?

Em preocupat molt, ja n’hi ha d’infectats. El virus ja corre per la comunitat i un sanitari té més possibilitat d’infectar-se fora de l’hospital que dins. Un sanitari, quan surt de l’hospital, ha de fer el mateix que la resta de la població i confinar-se. A la Vall d’Hebron tenim 9.000 treballadors i una vintena de sanitaris contagiats. La immensa majoria s’han contagiat en l’àmbit familiar. No tenim transmissió hospitalària.

Quant creu que durarà la pandèmia?

Estem treballant amb la hipòtesi que el brot epidèmic segur que no remetrà fins d'aquí sis o vuit setmanes i que el confinament s'allargarà dues setmanes més, inclosa la Setmana Santa. Això en dues setmanes no estarà controlat. Només cal mirar Itàlia, que no està tan lluny, i estem com ells fa dues o tres setmanes. La Setmana Santa serà clau per a l’epidèmia. Si limiten el moviment de les persones serà un gran èxit; si permeten que la gent faci vacances i es mogui, tornarem molt enrere. Molt probablement ens esperen sis setmanes de confinament, com a mínim, quatre segur. La població ho ha d'entendre i s’ha de prendre el confinament molt seriosament. Els dos elements clau per contenir l’epidèmia i sortir-se'n amb èxit són: màxim confinament i la millor atenció sanitària possible als pacients més greus.

¿S’haurien d’haver fet proves a tothom, inclosos els pacients amb símptomes lleus, des de bon principi?

L’únic país que ha abordat això és Corea del Sud, que té capacitat per fer centenar de proves. Aquí la prova és laboriosa i ja no es pot aplicar a gran escala, i les fem a les persones que necessiten ingressar a l’hospital, que són les que més ho necessiten. És optimització de recursos. Si tenim una prova que es pugui aplicar a tota la població de forma fàcil, la farem, però les que tenim ara són costoses, laborioses i limitades. Estem en una fase de mitigació en què el propòsit és diagnosticar tan bé com sigui possible les persones que tinguin malalties més greus, i el confinament l’ha de fer igual tant qui és positiu com qui no. Hem passat la responsabilitat a la societat, que, lògicament, ens ha d’ajudar i no pot ser espectadora passiva. Té la mateixa responsabilitat qui té símptomes lleus que qui no en té. És una responsabilitat col·lectiva.

¿És optimista pel que fa a aquesta crisi sanitària?

Sí, ho soc. Ens en sortirem, segur. I ho farem havent après moltes coses que podem aplicar al futur, perquè en vindran més. El sistema sanitari serà molt diferent després d’aquesta crisi.