Begoña Zabala: “El problema de fons és com el poder judicial aplica la llei”

PamplonaBegoña Zabala (Santiago de Xile, 1950) és una referència en el feminisme a Euskal Herria, on milita des del 1975. La seva llarga trajectòria, des dels carrers però també amb producció literària, l’avalen per parlar dels feminismes d’ara i d’abans. I de les lluites que queden pendents.

Com valora el canvi legal que proposa el govern espanyol?

És una proposta típica del PSOE. No es pot pretendre que ara, precipitadament, tanquem el tema amb una definició, perquè ens tornem a enfrontar al problema de fons: la manera com el poder judicial aplica la llei. ¿Com es prova que una dona vol tenir una relació sexual o no? És un tema molt més ampli. Tot i que m’agrada la declaració, legalment hauran de filar molt més prim.

Quin problema té l’actual Codi Penal?

Aquest codi penal el va fer el PSOE el 1995. Nosaltres ja el vam criticar perquè és massa penalitzador. Les penes són exagerades i això frena els jutges. Hi ha un muntatge judicial que no afavoreix el trànsit d’una dona agredida. A més, el Codi Penal es dedica als delinqüents, i no pensa en les víctimes. És molt difícil que, de sobte, la justícia canviï totalment. Funciona així des del franquisme.

Per tant, ¿no creu que la reforma millori la llei?

Sempre hem dit que la justícia i el Codi Penal no aturaran les agressions. Cal treballar en tots els fronts. El judicial és un element molt concret i és un sistema que val per al que val. I no val per a les víctimes ni per a prevenir.

¿Socialment hi ha més consciència? Com ho veu a Pamplona?

Moltíssima més, sobretot sabent que les institucions no es queden amb el minut de silenci i ja està. També s'han adonat que no han de substituir el moviment feminista. L’Ajuntament ha tingut protagonisme on l’ha de tenir: fer que hi hagi recursos perquè qualsevol que els necessiti els faci servir.

¿El sistema de detecció va funcionar amb la Manada?

Els van agafar de seguida. Va funcionar molt bé. També la contestació social va funcionar. Quan hi va haver la violació de la Manada no només ens van agafar molt preparades, sinó que aquí també hi havia un munt de gent jove a les penyes fent cursos d’autodefensa feminista. En comptes de difondre el discurs de la por, dir que les noies no surtin i utilitzar el terror sexual, fem un discurs de festes sí, esclar que sí, però estiguem organitzades.

Quant fa que es treballen les campanyes feministes a Pamplona?

Portem especialment des del 2000 fent moltes campanyes contra la violència sexista, perquè ja havíem notat que hi havia agressions, però no ho teníem tan visibilitzat. Per Sanfermines hi ha moltíssima gent i precisament aquest és el problema: que, per aquesta quantitat de gent, no serveixen els instruments que hi ha. A més, pots haver estat treballant unes claus tot l’any, però a les festes ve gent de fora i aquestes claus no les tenen.

Les imatges de grups d'homes tocant els pits a noies mig despullades al txupinazo van marcar un punt d’inflexió.

No és tot el mateix, però com que no hi ha consciència, tampoc a la judicatura, s’està retrocedint. Hi ha noves formes de violència que no teníem previstes en l’estratègia per defensar-nos. En veure-ho, vam començar a unir molt les campanyes amb l’autodefensa feminista. A més, amb el nou Ajuntament es va començar a fer un treball molt bo i, alhora, el moviment feminista va seguir fent la seva feina, de manera que, quan hi ha la violació de la Manada el 2016, hi ha una contestació de rebuig impressionant.

Contrasta com, arran del cas de la Manada, moltes dones s’han empoderat, i a d’altres, especialment les més joves, se’ls ha capat la llibertat perquè el seu entorn hi ha trobat una excusa per fer-ho.

Sens dubte. Cal tenir en compte en quina societat vivim: Navarra és una societat molt reaccionària, i sempre ha tingut una dreta molt potent, amb l’Opus com a base. Això es mescla amb unes festes que són molt salvatges i molt discutibles, i amb un sector de la població que està a favor dels toros -un tema que, per cert, no es pot ni tocar- i també a favor que la seva 'nena' no surti perquè vindran els salvatges i la tocaran. Per no parlar de l’alcohol que corre. Hem d’estar contínuament explicant-ho: no pot ser que el discurs sigui que les noies no poden sortir. Hi ha agressions a molts llocs, malgrat que el cas de la Manada hagi tingut molt impacte mediàtic.