"O bé serveixo els clients o bé faig de porter de discoteca"

BarcelonaA la plaça de la Vila de Gràcia hi ha un bar regentat per un senyor ben enfadat que sembla sortit d’una pel·lícula dels germans Coen: "Ni el demanem ni el demanarem, el certificat", exclama, amb la mascareta blava i la cara vermella, quan sent que aquest divendres és el primer dia que cal exigir el certificat covid per entrar a bars, restaurants, gimnasos i residències de gent gran. Al costat, el propietari d’una cafeteria familiar es mostra menys irritat que l’altre, però no dissimula una certa impotència: "Estic sol al bar i o bé serveixo els clients o bé faig de porter de discoteca, però tot alhora no es pot", diu. "De tota manera –afegeix– els clients d’aquí els conec, en general. I si no els conec, primer els serveixo i després pregunto": l’ordre dels factors sí que altera el producte, a vegades.

L’argument de la clientela coneguda per justificar una suposada immunitat a l’hora de presentar el certificat covid esdevé una mena de gag repetitiu en un parell d’establiments més. En direcció al carrer Gran de Gràcia, en un altre bar confessen que avui no exigeixen el certificat perquè la gent encara no s’ha assabentat que la mesura ja és vigent, però tornen a apel·lar a la familiaritat per treure ferro a la infracció: "Aquí la gent és la de sempre, gent que ve cada dia, els coneixem i sabem que estan vacunats". Faig un cop d’ull a les deu persones que esmorzen a les taules interiors i em qüestiono si en els meus vincles personals hi falla alguna cosa, perquè jo ni tan sols sé si tots els meus amics i familiars estan vacunats, i aquest home, en canvi, posaria la mà al foc pels seus clients.

Cartells i permissivitat

Baixant una mica, en una franquícia que a aquestes hores del matí serveix focaccies, cafès i pastissos, l’encarregada està penjant un full improvisat en una de les pantalles transparents que hi ha a la zona de caixa: "Encara no hem tingut temps de fer un cartell com cal, ben plastificat, però així, com a mínim, la gent pot anar preparant el certificat mentre fa cua". Algunes persones, en comptes de mostrar el QR, mostren una foto feta al QR imprès en paper, la qual cosa dificulta la lectura del codi. Una noia no troba el certificat a les descàrregues del mòbil i la cambrera, que sembla atabalada per la nostra presència fiscalitzadora, ens mira al fotògraf i a mi i ens diu "ella, de tota manera, és clienta habitual". Al final la noia demana un cafè per endur-se.

Al bar del costat els cambrers comenten, precisament, que els és impossible demanar encara el certificat perquè l’aplicació de La Meva Salut està col·lapsada per la gran allau de registres i descàrregues. En preguntar-los si tenen previst demanar-lo durant el dia d’avui, responen que hauran d’esperar a demà i que avui serà un dia de transició. Més avall, en una altra franquícia de nom italià, el responsable diu que s’ha trobat amb molta gent que o bé s’ha baixat un certificat que no és el que toca o bé no pot accedir a l’aplicació a causa del col·lapse.

A la Diagonal, en una conegudíssima cadena de menjar ràpid, l’empleada demana el certificat covid però no ha penjat cap cartell: "Aquests dies ens hem de centrar a promocionar els happy days", diu: per ara, un dels arguments més originals de la jornada. Molt a prop, en una franquícia de tes, cafès i dolços, no tenen cartell però sí que demanen el certificat; això sí, només se’l miren fixament, com amb mala fe, però sense escanejar el QR en cap cas.

L’exigència del certificat covid per accedir al gimnàs podria ser el revés definitiu per a la força de voluntat dels més mandrosos. No obstant això, al gimnàs del carrer Gran de Gràcia expliquen que els usuaris venen amb el codi QR preparat: "De moment no hi ha hagut cap incidència –comenta la recepcionista–, potser quan algú no pugui entrar a causa d’això sí que tindrem alguna queixa". En un centre esportiu especialitzat en fitboxing tornem a presenciar el moment en què la responsable enganxa el cartell: ells també el demanen des d’avui, el certificat. Mentrestant, les terrasses comencen a omplir-se i la percepció general és que avui, ens hi posem com ens hi posem, una certa permissivitat sembla gairebé inevitable.