El nou pla de BComú limita Els llits turístics nous a 12.000

BarcelonaEn els pròxims anys el govern d’Ada Colau permetrà 11.705 llits turístics més a la ciutat, “amb un màxim de 12.000”, segons va afirmar ahir la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. Ni un més i només als barris perifèrics. És el límit que marca el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) que BComú ha aprovat inicialment i que posarà fi a la moratòria hotelera dictada fa vuit mesos a la ciutat. A través d’aquest nou pla, BComú divideix Barcelona en quatre zones i centrifuga els hotels als barris menys saturats.

Així, a la zona més conflictiva de la ciutat, el centre, ja no s’hi podrà construir cap hotel nou. A més, quan un establiment es doni de baixa tampoc podrà ser substituït. És el que Sanz va qualificar de “decreixement natural”. Aquesta zona, des de la Barceloneta fins a la Vila de Gràcia i des de les Glòries fins a Sants, concentra en l’actualitat més del 50% de les places d’hotels i el 60% d’albergs. En barris com el Gòtic i la Dreta de l’Eixample els turistes representen un 61,5% i un 60,8% de la població, respectivament, mentre que la mitjana de la ciutat és del 8,7%, segons va recordar Sanz.

A la segona corona, que la tinent va qualificar de “manteniment” i que inclou àrees com el districte de Sant Martí i part de Sants i les Corts, quan tanqui un establiment se’n podrà obrir un de nou amb la mateixa capacitat, però no podrà créixer més enllà d’això. En l’actualitat aquesta zona de la ciutat concentra el 30% de places d’hotels i el 40% d’aparthotels, i BComú considera que corre un alt risc de sobresaturar-se, tant per la proximitat als barris cèntrics com per la presència d’atractius turístics, com la Sagrada Família.

La Marina, la Sagrera i el 22@

Només a la resta del territori urbà hi podrà haver un creixement en el nombre de llits turístics, tot i que serà “contingut”. En aquestes zones, que toquen parts de Sants, Sarrià, Horta, Nou Barris i Sant Andreu o Sant Martí hi podrà haver, com a màxim, 4.025 places més. Mentre no se superin aquestes places s’hi podran construir nous hotels, sempre que hi hagi hagut baixes del mateix tipus d’allotjament en el cens total de la ciutat.

D’altra banda, zones de la Marina del Prat Vermell, la Sagrera i el 22@ tindran una regulació especial. A la Marina hi podrà haver un màxim de 1.480 places noves, a la Sagrera de 3.000 i al 22@ unes 3.200. Així, Barcelona només podrà tenir un creixement màxim d’11.705 places. En l’actualitat n’hi ha un total de 142.053. Per tant, els allotjaments turístics a Barcelona només podran créixer un 8% per sobre de l’oferta actual.

A banda de les normes específiques per zona també n’hi haurà de generals, que s’aplicaran a tota la ciutat. Una és la prohibició que un allotjament turístic substitueixi un habitatge: “L’objectiu és que cap veí més hagi de marxar del seu barri si no és la seva voluntat”, va dir Sanz. A més, si un edifici vol destinar-se a ús turístic ho haurà de fer en la seva totalitat. Només la planta baixa es podrà reservar per destinar-se a altres usos (excepte habitatge), com ara comerç de proximitat. Per controlar i regular el creixement segons els criteris establerts, el govern ha creat un cens públic d’allotjaments turístics, que comptarà amb un òrgan de gestió específic.

Crítiques a la nova regulació

El nou pla de BComú manté la prohibició d’obrir nous apartaments turístics des del 2014, una mesura que des de l’associació que els agrupa, Apartur, van titllar “d’arbitrària i injusta” a través d’un comunicat. El Gremi d’Hotels, per la seva banda, considera que Barcelona hauria d’utilitzar “el turisme en positiu” i afegeix que el PEUAT “parteix d’un problema d’enfocament”. Per davant de tot, però, el gremi demana que els projectes que ja havien iniciat el procés de tramitació es puguin executar. La CUP Barcelona, finalment, va criticar que el PEUAT “s’ha elaborat amb presses” i amb “un instrument esbiaixat i parcial”, sense haver definit abans “el model turístic i de ciutat”.