La batalla personal de James Rhodes per aprovar una llei pionera
El pianista va reunir-se el 2018 amb Sánchez a la Moncloa per arrencar-li el compromís, però la repetició electoral i la pandèmia han retardat l'aprovació
MadridEra el febrer del 2020, Espanya veia encara lluny la pandèmia que assolava la Xina, i el pianista James Rhodes es va despertar en un hotel de Barcelona amb el mòbil que treia fum. El llavors vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, acabava d'anunciar que aviat el consell de ministres aprovaria la pionera llei de protecció de la infància. De fet, per a sorpresa del mateix pianista, el líder d'Unides Podem havia batejat el text com a llei Rhodes, en homenatge a la batalla personal que havia emprès l'artista dos anys abans per intentar aportar el seu petit gra de sorra a la lluita contra les violacions d'infants que ell va patir de nen al Regne Unit.
L'agost del 2018 Rhodes va escriure una dura carta al president espanyol, Pedro Sánchez, a través del diari El País, en què li demanava una llei que acabés amb la prescripció als 18 anys –després de veure com moltes de les denúncies vinculades al cas dels Maristes no es podien arribar a jutjar– . "Només el 15% dels casos es va denunciar a la policia. D'aquest 15%, el 70% no van arribar a judici", detallava. La carta va tenir un efecte immediat: Pedro Sánchez s'hi va posar en contacte el mateix dia i a la tarda es van reunir a la Moncloa juntament amb el representant de Save the Children, que feia molt de temps que intentava una reunió en va. D'allà va sortir la promesa d'aprovar per la via d'urgència una llei que havia impulsat el PP al Congrés ja el 2015.
Tres anys d'espera
"Com un idiota, me'l vaig creure", escriu Rhodes en el llibre que acaba de publicar titulat Made in Spain (Plan B, 2021), després que la convocatòria d'eleccions el 2019 deixés en paper mullat la promesa feta. El músic va haver d'esperar a que acabés el pitjor de la pandèmia per veure que la llei arribava finalment al consell de ministres i gràcies al compromís de Pablo Iglesias. Aquest dijous ha assistit entusiasmat a la votació al Congrés, a l'espera que l'aprovi també el Senat i entri en vigor definitivament com més ràpid millor.
"L'única raó per la qual vaig entrar en política va ser la llei, i n'he pagat un preu que no et pots ni imaginar, però a un nivell que gairebé no ho explico", diu en declaracions a a l'ARA sobre els atacs que ha rebut per haver fet costat al govern espanyol per impulsar una llei que, al seu dia, va impulsar el PP. "Hem aconseguit una cosa increïble: ara a Espanya som capdavanters del món amb aquesta llei de protecció infantil. Però això dels cops que he rebut de la premsa, a les xarxes, en mitjans de dretes, per haver fet una cosa per protegir els nens, és tan lleig, corrupte, innecessari...", afegeix dolgut. Tanmateix, assegura que "val la pena" perquè la llei és el projecte més important que ha emprès en la seva vida.