La batalla pel verd a Barcelona: polèmica per dos projectes públics que construeixen sobre parcs

BarcelonaEn una ciutat tan densa com Barcelona, cada metre quadrat compta, cada espai que redefineixi el seu ús, per petit que sigui, pot convertir-se en motiu de batalla. Sobretot si el canvi suposa perdre verd en plena trama urbana i si a l'altre costat de la pugna hi ha elements tan necessaris com habitatge públic o equipaments educatius llargament reivindicats. Veïns del barri dels Penitents, a la zona nord del districte de Gràcia, s'han mobilitzat aquests dies per no perdre el seu petit pulmó verd a tocar de la ronda de Dalt: un triangle amb bancs, camins, vegetació i pistes de petanca que els serveix de punt de trobada on comença la carretera de l'Arrabassada, en un barri costerut on és fa difícil trobar llocs per estar-s'hi. Aquest espai lliure quedarà ara reduït perquè l'Ajuntament ja ha aprovat aixecar-hi 34 pisos públics destinats a persones grans. Com que es tracta d'habitatges considerats dotacionals –els que es dediquen a un col·lectiu específic–, poden construir-se sobre sòl qualificat d'equipament, com és el cas.

"És un disbarat! Tant defensar una Barcelona més verda i els pocs espais verds que tenim se'ls carreguen", denuncia Anna Soler, de l'acabada de constituir Associació de Veïns Vallcarca-Penitents, que suma, al plat dels arguments en contra d'edificar sobre un parc, elements com el gran poder contaminant d'una via com la ronda o de dues benzineres que queden a tocar de la zona. L'associació defensa la necessitat d'augmentar el parc públic d'habitatge, com vol el govern municipal, però assegura que es podria fer per altres vies, com la rehabilitació d'edificis ja existents o donant ús als molts pisos buits que té la ciutat.

Segons l'equip de Colau, el projecte aprovat mantindrà part del verd, el que s'afectarà són sobretot les pistes de petanca que queden a la part més plana de l'espai. Però amb el plànol a la mà, la construcció, que tindrà cinc plantes en el punt més alt, deixa lliure la part més estreta i amb més desnivell del parc, com lamenten des de l'associació de veïns: "És impracticable". El consistori assegura que recol·locarà les pistes en un espai pròxim, a menys de cent metres, i que en un futur la cobertura de la ronda possibilitarà guanyar espai verd i mitigar contaminació. Dos arguments que no convencen ni de bon tros els veïns mobilitzats, que entenen que la cobertura va per llarg i que els servirà per guanyar "uns quants parterres que no substitueixen un parc".

"Fer desaparèixer verd"

"El que no té sentit és que fem desaparèixer verd per construir", lamenta Soler. I ho lamenta també en referència a un conflicte similar que mobilitza veïns uns centenars de metres més avall. Concretament als Jardins Doctor Comas i Llaberia, que és on està previst construir-hi el nou Institut Vallcarca i on s'ha produït un nou xoc d'interessos entre la Coordinadora d'AMPAs de Gràcia, convençuda que l'institut és una necessitat imperativa que fa massa temps que espera, com també defensa el govern municipal –i tots els grups de l'oposició, que hi van votar a favor–, i els veïns dels edificis pròxims, que no estan disposats a renunciar al parc i que, de fet, ja han judicialitzat el procés amb un contenciós al TSJC. L'Ajuntament defensa que la pèrdua dels jardins es compensarà amb una nova zona verda a escassos metres d'aquesta i que, per tant, tot encaixarà.

En aquest cas, el jardí existent, adequat amb zones infantils, està qualificat segons el Pla General Metropolità com a equipament però segons argumenten els veïns i el seu advocat, Daniel Jiménez Schlegl, hauria de prevaldre l'ús consolidat des de fa tants anys: el parc. Una zona que ara fa les delícies dels alumnes de l'Escola Pare Poveda, al costat de la qual ara es farà el centre de secundària seguint el model d'institut escola.

Al parc s'hi havia projectat un equipament esportiu que l'Ajuntament va decidir no fer i, de fet, durant el mandat de Xavier Trias es va invertir en la rehabilitació d'aquesta zona infantil. Els veïns de les comunitats veïnes defensen que la preexistència del parc i el seu ús consolidat són incompatibles amb la construcció del nou edifici. I posen en dubte també que sigui necessari obrir un nou institut a la zona si es té en compte que en els últims deu anys en barris veïns n'han tancat tres per baixa inscripció i que relativament a prop, tot i que fora de les fronteres de Vallcarca, hi ha l'Institut Vall d'Hebron, amb capacitat per acollir més alumnes.

Des de la Coordinadora d'AMPAs neguen aquesta radiografia, convençuts que ja s'ha deixat clara la necessitat de places i de descongestionar la zona de Gràcia, com defensa Albert Penya, que remarca que el nou institut es reivindica des de l'any 2014 i que tots els partits hi van donar suport. "El debat sobre si l'institut és necessari està superat", defensa, i remarca que el barri no perdrà la zona verda existent, sinó que es traslladarà. Fa referència així a una polèmica anterior, perquè l'institut s'havia de fer inicialment en un espai qualificat de zona verda a la confluència amb el carrer Anna Piferrer, a pocs metres del parc, però els veïns van guanyar el procés judicial per impedir que s'hi construís. I ara, en aquest espai no urbanitzat, s'hi farà el parc que es perd.

Des de la Coordinadora remarquen també que el projecte guanyador per fer el nou institut, de Sumo Arquitectes, preserva una part de l'espai verd i la vegetació i que, per tant, el guany serà més alt. I des de l'Ajuntament, en la mateixa línia, recorden que ja es va fer un procés participatiu per acordar tots els canvis i que fa temps que es treballa per aconseguir que a Vallcarca, on hi ha cinc escoles de primària, hi hagi també un institut públic. "El verd no es perd, es trasllada", argumenten.

Xarxa veïnal

Però als veïns del parc no els surten els números i diuen que s'hauria de fer la zona verda planejada i mantenir la ja consolidada. "Fer l'institut aquí és un caprici polític, i es vol fer sí o sí", lamenta Laura Sufrategui. El que han aconseguit tots aquests projectes sobre zones verdes és una nova xarxa veïnal a la zona nord del districte de Gràcia, com la de Vallcarca - Baró de la Barre, que vol mantenir els Jardins del Doctor Comas i Llaberia. Vuit associacions s'han unit en la Federació de Veïns Barris de Gràcia. "Estem d'acord que construir sobre espais verds és una vergonya i més si es té en compte que el regidor del districte és Eloi Badia, regidor també d'Emergència Climàtica", remarca Francesc Ruestes, de Pro Vallcarca.