Josep Baselga va ometre el pagament de milions de dòlars que va rebre de la indústria farmacèutica

Nova YorkEl director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, el català Josep Baselga, no va fer públic el cobrament de milions de dòlars en pagaments de farmacèutiques en els últims anys. Baselga va ometre aquests vincles financers en dotzenes d'articles d'investigació, segons publica el ‘New York Times’. El diari publica una informació en col·laboració amb ProPublica, una organització de periodisme d'investigació sense ànim de lucre, en la qual revela una mala praxi de Baselga a l'hora de publicar els seus articles científics en prestigioses publicacions com ‘The New England Journal of Medicine’ i ‘The Lancet’.

Baselga és una figura destacada en la lluita contra el càncer, és el director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer Center i ha tingut funcions assessores amb Roche i Bristol-Myers Squibb, entre altres corporacions. Ha participat també en 'start-ups' que proven teràpies contra el càncer i ha tingut un paper clau en el desenvolupament de fàrmacs que van revolucionar els tractaments contra el càncer de mama.

Segons la investigació del 'New York Times' i 'ProPublica', Baselga no hauria seguit les regles de divulgació financera establertes per l'Associació Nord-americana per a la Investigació del Càncer quan n’era president. També va ometre els pagaments que va rebre de companyies relacionades amb la investigació del càncer en els seus articles publicats a la revista del grup, 'Cancer Discovery'. Al mateix temps era un dels dos editors en cap de la revista.

Segons el reportatge, Baselga va fer el 2017 una anàlisi positiva dels resultats de dos assajos clínics patrocinats per Roche que molts altres científics van considerar un fracàs, sense revelar la seva relació amb l'empresa. Des del 2014 havia rebut més de 3 milions de dòlars de Roche en honoraris de consultoria i per la seva participació en una companyia.

"Inconsistències"

En declaracions al ‘New York Times’, Baselga ha parlat de "lapsus" d’informació i ha dit que no eren intencionats. El doctor diu que el seu treball en la indústria era públicament conegut. "Reconec que hi ha hagut inconsistències, però això és el que és", ha dit. La polèmica il·lustra la complicada convivència entre la recerca acadèmica i la indústria, i com les revistes mèdiques i les societats professionals encarregades de vigilar-les imposen els requisits d'informació.

Baselga s’ha compromès a corregir en 17 articles els seus informes de conflicte d'interessos, inclosos ‘The New England Journal of Medicine’, ‘The Lancet’ i la publicació que edita, ‘Cancer Discovery’.