Els veïns amb pitjor salut, a Ciutat Vella i Nou Barris

Barcelona“La salut no està distribuïda de manera homogènia a la ciutat, sinó que és desigual segons els barris”. La idea, tot i que no és nova, sí que va adquirir ahir una nova dimensió amb la presentació de l’informe anual que elabora l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que, per primer cop en 31 anys, posa la lupa als barris.

La salut a Barcelona 2014, amb dades molt precises, identifica que els 18 barris més desfavorables dels 73 que té Barcelona són majoritàriament a Ciutat Vella -la Barceloneta, el Gòtic, el Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera- i Nou Barris -Can Peguera, Ciutat Meridiana, les Roquetes, Torre Baró, la Trinitat Nova, el Turó de la Peira, Vallbona i Verdun-. També n’hi ha al districte de Sant Andreu -Baró de Viver, el Bon Pastor i la Trinitat Vella- i, en menys mesura, a Sant Martí -el Besòs i el Maresme-, Horta-Guinardó -el Carmel- i a Sants-Montjuïc -la Marina del Prat Vermell-. A l’altra banda de la balança hi ha les Corts, l’Eixample, Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi, on es concentren la majoria dels 15 barris amb els indicadors més saludables.

Resposta municipal

La constatació va portar l’Ajuntament a prometre que invertirà 300.000 euros addicionals a les zones que més ho necessiten del programa Salut als Barris, iniciat el 2005 i gràcies al qual ja han realitzat activitats d’aspecte comunitari en 13 barris de la ciutat. Les dades de l’informe de l’ASPB també asseguren que, gràcies a aquestes intervencions preventives, s’ha incrementat l’acompanyament a persones grans que viuen soles, o bé la competència d’alguns pares per millorar la criança dels seus fills.

La comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, va afegir que el consistori començarà “en breu” una diagnosi d’aquests 18 barris. “Serà clau en el pla d’actuació de la ciutat i per decidir quines polítiques s’han de canviar”, va afegir la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. De fet, l’Ajuntament va reiterar ahir que “basa el seu programa d’acció en polítiques públiques contra les desigualtats”.

Les dades de l’informe, amb una extensió de 114 pàgines, permeten fer una diagnosi acurada de la situació de la ciutat en molts aspectes. Com en altres anys, per exemple, es fa un recompte de les analítiques d’aixetes en què s’ha detectat un excés de plom a l’aigua -el 35% del total d’anàlisis, que ja es fan sobre instal·lacions de risc- i també de quina és la qualitat de l’aire, que continua per sobre dels nivells de contaminació permesos per culpa, sobretot, de la presència elevada dediòxids de nitrogen. En aquest punt, l’Ajuntament va insistir que treballarà per disminuir el trànsit a la ciutat, ja que és “la principal font contaminant”.

Esperança de vida

L’informe també va posar en negre sobre blanc la diferència d’esperança de vida que hi ha en cada barri de Barcelona, que oscil·la fins a 9 anys en el cas dels homes i 4,4 en el de les dones. Les dones, de fet, tenen una expectativa de vida en el moment de néixer fins a sis anys superior als homes: 86,6 anys respecte a 80,7. La bona notícia en aquest punt és que l’esperança de vida no ha deixat d’augmentar en els últims anys, fins a situar-se entre les més elevades del món.

En qualsevol cas, aquest indicador és un més d’entre tots els que reflecteixen els nivells de desigualtat detectats. Per dibuixar el mapa final de les diferències, l’informe ha utilitzat l’instrument Urban HEART (Urban Health Equity Assessment and Response Tool), un mecanisme per avaluar l’equitat en salut en àrees urbanes que ha elaborat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb la col·laboració d’algunes persones investigadores de la mateixa ASPB. De fet, fa dos anys l’agència ja va coordinar un estudi europeu -anomenat INEQ-CITIES- que va concloure, després d’analitzar els indicadors de salut de 16 ciutats de 13 països europeus diferents, que els patrons de desigualtat són més o menys reproduïbles en totes les àrees urbanes.

Mecanisme utilitzat

L’Urban HEART creua els resultats de sis indicadors de salut -com l’esperança de vida en néixer, la causa de mortalitat, els anys potencials de vida perduts, la taxa de tuberculosi, la fecunditat adolescent i la prevalença de naixements amb baix pes- amb sis indicadors més que es consideren determinants de la salut -com la composició demogràfica del barri, el nombre de persones grans que viuen soles, la taxa d’atur, el nivell d’estudis, la renda familiar disponible i el percentatge d’abstenció a les últimes eleccions.

Dos exemples molt clars que reforcen fins a quin punt poden estar relacionats aquests indicadors es poden trobar a les escoles o als centres sanitaris de cada barri. Tot i que, a priori, disposen dels mateixos recursos, l’informe destaca que les zones amb una renda familiar més baixa és també on l’índex de vacunació dels nens és més baix -amb el consegüent risc d’emmalaltir-, o bé on el percentatge de dones que se sotmeten a una mamografia és més reduït -el càncer de mama és una de les principals causes de mort evitable en el col·lectiu femení-. De retruc, el percentatge de persones amb una titulació universitària al districte de Sarrià - Sant Gervasi se situa al voltant del 50%, mentre que a Nou Barris amb prou feines arriba al 10% -la mitjana de la ciutat és inferior al 30%.

L’agència recorda també que fins a 20.000 dones de més de 85 anys viuen soles a la ciutat, o bé que la taxa d’atur és superior en les dones (17,1%) que en els homes (16,9%). En l’àmbit estrictament sanitari, les dades demostren que mentre que hi ha malalties com el VIH que s’han estancat, o d’altres com la tuberculosi que fins i tot s’han reduït, també n’hi ha que no han parat de créixer durant els últims anys, per exemple, altres infeccions de transmissió sexual com la sífilis i la gonorrea. Analitzada la problemàtica, després de sis anys d’una crisi que ha tingut uns efectes devastadors, i un cop contrastat que les actuacions preventives permeten reduir les desigualtats, hauran de ser els informes futurs els que permetran saber fins a quin punt les polítiques públiques poden incidir en la construcció d’una societat menys desigual.