Els barris "dels marges" reclamen menys totxo i més millores socials per transformar-se

BarcelonaSi fa gairebé dues dècades el Govern va endegar la llei de barris per endreçar l'urbanisme de les zones més desfavorides dels municipis catalans, ara li toca el torn a les actuacions socials. Són nous temps i l'experiència constata que centrar-se en el totxo exclusivament no és suficient per a una transformació a la comunitat. Sota aquesta premissa, durant les pròximes setmanes, es posarà en marxa la fase pilot del pla Barris amb futur en vint barris de localitats de tot el país que han encadenat crisis i s'han quedat “despenjats de la dinàmica i el creixement econòmic”, en paraules del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. A més, també s'adapta la filosofia a la problemàtica d'una quarantena de micropobles, més afectats per la falta de serveis i la despoblació.

Per a aquesta prova s'han inclòs barris que arrosseguen l'estigma de problemàtics o vulnerables com el de Sant Cosme del Prat, Sant Roc de Badalona, Pont Major, a Girona, el Centre Històric de Manresa o el de Balaguer, la Mariola de Lleida, la Florida de l'Hospitalet, o el de Sant Salvador de Tarragona. “El risc de fractura és absolutament rellevant”, ha subratllat aquest dilluns Campuzano.

No obstant això, el director general d'Acció cívica i comunitària, Xavier Godàs, ha matisat que els criteris per triar les barriades no se centren en els que “estan pitjor”, sinó en la capacitat de la xarxa social a respondre a les propostes de millora. En aquest sentit, comparteixen l'èxode de les famílies de tota la vida, que són substituïdes per unes de nouvingudes d'origen estranger, així com indicadors socials de poca renda, nivells d'estudis baixos i un alt índex d'atur, per exemple.

A la presentació del pla, Godàs ha evitat referir-se al pressupost del projecte, però ha assegurat que, sigui quin sigui el Govern resultant de les eleccions del 12-M, estan compromeses les tres fases de la prova que es farà durant aquest any: des de fer la fotografia de l'estat dels barris, fins a dissenyar les accions concretes. A partir d'aquí, serà el pròxim executiu qui l'ha d'implementar, tot i que Godàs ha destacat el “gran consens” entre les formacions polítiques, representades en els ajuntaments beneficiats, per mantenir-lo.

En l'acte, polítics i tècnics municipals han reclamat que el projecte no caigui en els errors d'anteriors basats en l'arquitectura i urbanisme, que s'han sufragat amb pressupostos milionaris sense aconseguir canviar dinàmiques socials i entendre, han subratllat, que els reptes de la societat actual no són els mateixos que els de fa dues dècades. Actualment, existeix una preocupació de com encaixar la multiculturalitat, com fer que els veïns se sentin seu un barri que està degradat.

Què necessiten aquestes barriades que viuen “al marge” de la seva localitat? Primer, que se'ls tingui en compte i les propostes sorgeixin des del moviment associatiu i els ajuntaments, que són els que coneixen la realitat de primera mà, i a partir d'aquí consensuar-los amb els equips de Drets Socials. El punt de partida és clar: millorar els equipaments i els espais públics, o fomentar la igualtat d'oportunitats, sobretot entre les criatures i els adolescents.