És babor qui guanya, qui guanya

BarcelonaEn el xiulòmetre a Ada Colau, Sants ha pres el relleu de Gràcia amb un resultat més discret. Un grapat de desenes de concentrats al voltant de la plaça de Can Mantega han donat tota la capacitat respiratòria per intentar silenciar l’alcaldessa de Barcelona quan donava pas als dos protagonistes del pregó de les festes d’aquest any, dedicat a sectors essencials en la pandèmia com els comerciants de proximitat i els sanitaris. Com en l’himne d’és babor qui guanya qui guanya, que ha amenitzat milers de campaments i colònies, als de la xiulada els responia l’equip dels aplaudiments, en què destacaven membres de la comitiva municipal. Colau ha vingut amb la lliçó apresa i en el seu discurs ha deixat anar un “benvinguts els xiulets, benvinguts els aplaudiments” per a una festa i un barri, ha dit, “on no sobra ningú”, una frase que lligava amb els versos de “No soy de aquí, no soy de allá”, de l’argentí Facundo Cabral, la música que ha ballat la parella que feia un espectacle de dansa.

Quan l’alcaldessa s'ha retirat a un segon pla, silenci. Els de l'escridassada han emmudit i no s’han esperat a sentir la consellera del districte, Neus Munté, ni tampoc els pregoners, els autèntics protagonistes de la tarda, que han rebut uns tímids aplaudiments –gairebé inexistents en el cas de la dirigent de JxCat.

Marta Sorribes, directora del CAP Numància, i Joan Galimany, propietari de la pastisseria Kessler-Galimany, han fet el pregó per torns, recitant un cant a l’esforç del barri durant els llargs mesos pandèmics que han deixat la festa sota mínims i amb vuit carrers sense decoració. Però també han fet del discurs una oda de reivindicacions. “La tornarem a fer, la massa mare es recuperarà el 2022”, ha proclamat el pastisser per donar inici a unes festes encara “atípiques”.