Sant Roc es revolta pels talls de llum: "Els pisos són una nevera"

BadalonaFins a tres cops al dia, els veïns del barri de Sant Roc de Badalona es poden quedar sense llum, per un temps indeterminat. Són talls que Endesa atribueix a "connexions irregulars i no avaries", és a dir, dels cables que s'empalmen il·legalment a la xarxa elèctrica. De totes maneres, la companyia assegura que treballa amb l'Ajuntament i la policia local per trobar una solució que no arriba, perquè aquesta situació fa cinc anys que dura, i mai com fins aquest 2020 pandèmic la falta de subministrament havia sigut tan acusada i especialment greu en el cas de malalts i criatures.

Hi ha com a mínim dos barris més amb aquests talls "indiscriminats", segons l'Aliança contra la Pobresa Energètica, que responsabilitza l'elèctrica per la seva "deixadesa": la Font de la Pólvora de Girona i el Culubret de Figueres. Tenen en comú uns blocs de pisos sense manteniment i una població empobrida, sense feina i de majoria gitana, i cada cop més immigrants.

"Quan la xarxa peta no distingeix entre els que paguem i els que no", es queixa Luisa Moreno, que com altes residents que estan al dia del pagament afirma que s'està replantejant continuar pagant les factures. A l'armari de comptadors, en falten alguns que l'elèctrica ha retirat.

Els continus talls de llum han fet que al carrer Alfons XII alguns veïns hagin tret una banyera per omplir-la de carbó i de fustes. A les tardes fredes d'hivern, quan els pisos es queden a les fosques, baixen i s'arrauleixen al voltant de l'escalfor de les flames. "Sabem que això no és legal però què hem de fer? Els pisos són una nevera", diu Moreno.

Si el tall és al vespre, les flames de la banyera no són ja només una estufa sinó que es converteixen en una cuina comunitària, on els residents expliquen que baixen la carn o la sopa per ficar-se alguna cosa calenta al cos. A Mohammed Islam l'indigna que, malgrat que paga puntualment les factures de l'electricitat, es quedi sense servei. El 2005 va comprar el pis, on viu amb un germà i la mare i el pare, que està malalt i gairebé no es pot moure.

Durant el confinament explica que el seu germà gairebé perd la feina de professor d'anglès en una acadèmia perquè, com que es va quedar sense llum, no podia complir els horaris de les classes. Es queixa que quan truca a la companyia, els tècnics triguen massa temps i, de vegades, estan fins a sis o set hores.

En el mateix bloc, Domingo Flores descansa en un sofà envoltat de tres màquines d'oxigen que necessita per respirar. Hi ha d'estar connectat 16 hores al dia i a causa dels talls es veu obligat a recórrer a la bateria. Ell és un dels que no pot assumir la factura de la llum des que va perdre la feina després de caure malalt. La pensió i mantenir una família dona per ben poc i per poder seguir respirant fa servir el cable d'una filla que sí que paga i viu al pis del davant.

Sense electricitat i amb uns pisos amb una nul·la impermeabilitat, el fred es cola per tot arreu. "Tenim el fred al cos", explica Sonia Silva, que apunta que va deixar de pagar la llum quan fa uns anys el seu marit la va deixar amb una filla a càrrec i un petit sou de netejadora. "No em nego a pagar però demano una tarifa social perquè entre menjar, roba i pagar els morts, no em queda gaire del sou", replica.

Abandonament institucional

Des de la Plataforma Sant Roc Som BDN, Carles Sagués denuncia l'abandonament institucional d'aquest barri, "estigmatitzat" històricament i que es va quedar a mig rehabilitar. Sosté una llei no escrita però coneguda pels serveis socials: l'arquitectura i els efectes de l'urbanisme marquen les condicions de vida. Així, afirma que "el 99% dels desallotjaments i talls de llum es produeixen en les zones no renovades" gràcies a la llei de barris, impulsada pel conseller Nadal el 2004.

Els veïns es queixen que el barri és un forat negre per on no passen els serveis i els recursos d'altres àrees de Badalona. I en culpen Xavier García Albiol. "L'alcalde ens tracta com cabres", diuen. Comparteixen les paraules de Mohammed Islam quan, enmig de la conversa sobre les festes nadalenques, afirma que la via pública té l'excés lumínic que falta als pisos. "No ens fan falta els llumets de Nadal als carrers sinó la llum a casa". La resta assenteixen en un migdia qualsevol al sol.