El barri més pobre de Tarragona: plantacions de marihuana i pisos ocupats

El portal és ple de porqueria i de papers a terra. També hi ha pintades a les parets i la majoria de les bústies estan rebentades. La porta de l'entrada està forçada, així que és possible accedir-hi sense necessitat de clau. També estan forçades les portes de les cambres dels comptadors de la llum i de l'aigua, i un enorme bassal cobreix part del terra. Si algú va fer-hi algun tipus de neteja o manteniment, va ser fa segles. L'edifici és al barri de Campclar de Tarragona, un dels més pobres de Catalunya, amb una renda per llar inferior als 21.000 euros a l'any segons dades del 2017. La xifra actual possiblement és més dramàtica.

 "Un dia haurem d'entrar amb flotador al portal", es queixa una veïna que parla en veu baixa perquè no la sentin els de dalt, els que han ocupat un pis a la sisena planta, un altre a la tercera i un més a la primera. "En un hi planten marihuana, en un altre la venen i en el tercer hi viuen", detalla l'educadora de suport comunitari Laura Balcells mentre assenteix amb el cap donant la raó a la dona.

La veïna segueix explicant que per desgràcia només queden cinc inquilins "dels d'abans" a l'edifici. La resta són gent que no se sap d'on han vingut però que, assegura, no han portat res de bo. En total hi ha dotze pisos al bloc i tots són propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, és a dir, de la Generalitat. Es tracta d'habitatges de protecció oficial, pisos de lloguer els inquilins dels quals paguen en funció de la seva renda. Excepte els que estan ocupats, esclar, que no paguen res.

 "No podem anar a la comissaria a denunciar", diu una altra veïna de les d'abans que també abaixa la veu quan parla dels que planten marihuana a l'edifici. "Si ho denuncio, són capaços de calar foc a la porta del meu pis quan dormo a la nit", argumenta. L'Agència de l'Habitatge hauria de fer alguna cosa com a propietària dels pisos. El que és difícil, però, és contactar-hi, i més encara ara, en temps de pandèmia. Abans els veïns podien dirigir-se a l'oficina que l'agència té a Campclar, però ara està tancada i cal demanar cita prèvia per telèfon o per internet. "Pots estar tot el sant matí trucant i no agafen el telèfon", es queixa la veïna. Té raó, és impossible aconseguir línia.

Si al centre de Tarragona preguntes sobre el barri de Campclar, molts et responen que allò és el Bronx. Malgrat això, quan hi arribes, el barri no sembla res de l'altre món. Tot el contrari, sorprenen els seus carrers amples i la bona aparença dels edificis, que són construccions d'un màxim de sis plantes. El barri va néixer, com tants altres, als anys seixanta per acollir els immigrants espanyols que venien a treballar a Catalunya, en aquest cas en la indústria petroquímica. Inicialment no hi havia gairebé serveis i l'heroïna va causar estralls en els anys vuitanta, però el moviment veïnal va fer possible que milloressin les condicions de vida.

Més tard, als anys noranta, coincidint amb els Jocs Olímpics, part de la població gitana que vivia a Barcelona va ser traslladada a Campclar amb l'objectiu de netejar la imatge de la capital catalana, segons explica el director de la càtedra d'inclusió social de la Universitat Rovira i Virgili, Àngel Belzunegui-Eraso. Així mateix, també va arribar-hi població magribina. "Això no vol dir que tota la gent que va venir fos dolenta, però si afegeixes problemàtiques a un barri que ja en tenia, encara és més complicat".

Cal destacar també que a Tarragona hi ha una clara segregació residencial, segons aquest professor de sociologia. La ciutat té un nucli urbà i infinitat de barris: en els anomenats barris de Llevant hi resideixen les classes més benestants, i en els de Ponent –on és Campclar–, les de rendes més baixes. Es pot dir que els veïns d'una zona difícilment trepitgen mai l'altra.

A més a Campclar hi ha 514 pisos de protecció oficial de la Generalitat. Tots estan concentrats en només un parell de carrers. De fet, hi ha una gran diferència entre la part del barri on hi ha habitatges de promoció privada, i la que té pisos socials. És com si es tractés de dos barris en un. En una part hi ha vida comercial, blocs en bones condicions i cases adossades que a Barcelona costarien un ull de la cara. Mentre que a l'altra gairebé no hi ha botigues i la majoria dels blocs de pisos tenen la façana escrostonada i en pengen cables de qualsevol manera: és clar que molts habitatges tenen l'electricitat punxada. I això que l'única comissaria que els Mossos d'Esquadra tenen a la ciutat de Tarragona està precisament a Campclar.

Laura Balcells és educadora de suport comunitari de l'Associació per a la Recerca i Acció Social Vincle, que l'Agència de l'Habitatge ha contractat per fer seguiment dels pisos que són de la seva propietat. Balcells s'encarrega, en concret, de 306 dels 514 habitatges que la Generalitat té a Campclar, tot i que ella només treballa mitja jornada. El Govern també disposa d'un gestor de proximitat i d’una gestora social de suport a famílies per encarregar-se dels pisos, però, segons Balcells, des que va començar la pandèmia se'ls veu poc pel barri.

Ocupació de pisos

Balcells ha d'ajudar les comunitats de veïns a organitzar-se per netejar l'escala i el portal, i altres assumptes. I, segons diu, no és gens fàcil. "Quan ocupen un pis per plantar marihuana, el primer que fan és forçar la porta de la porteria o endur-se-la directament. D'aquesta manera els que compraran [la droga] poden entrar fàcilment", explica. Encara que es tracti d'un sol pis, ja es converteix en un càncer per a tota la comunitat de veïns.

També és habitual que els intrusos manipulin els comptadors de la llum i de l'aigua, perquè per plantar marihuana es necessita molta aigua i molta electricitat. I si no que l'hi preguntin a la Martirio i a la Juani, que viuen en una escala on hi ha dos pisos de l'Agència de l'Habitatge que estan ocupats: en un hi planten la droga i en l'altre la venen. Elles també parlen amb xiuxiueigs perquè no les sentin.

Al març de l'any passat hi va haver un incendi a la cambra dels comptadors de llum de l'edifici per una sobrecàrrega elèctrica que va deixar tot el bloc sense subministrament durant setmanes. Fins i tot els veïns van haver de ser reallotjats en un càmping. "Aquí tot el dia i tota la nit hi ha gent que puja i baixa per l'escala", es queixen les veïnes. I tenen raó: no deixa d'entrar i sortir gent del portal. Tots van suposadament a comprar droga.

Fonts de l'Agència de l'Habitatge han reconegut que tenen 39 procediments oberts per ocupació a Campclar. En concret, 32 habitatges i 7 locals de la seva propietat estan ocupats. Segons Balcells, no és tan fàcil fer fora els intrusos. El procés judicial pot durar anys. A més el problema al barri no és només la marihuana: els despropòsits se succeeixen un rere l'altre.

Per exemple, fa uns mesos algú va manipular una caldera d'aigua de forma incorrecta en un habitatge i des de llavors desenes de veïns s'han quedat sense gas i han de recórrer a bombones de butà. En altres ocasions es tracta de pur vandalisme. Com el que va passar a l'escala 18 del carrer Riu Brugent: algú va trencar el vidre de la porta de l'ascensor del portal i des de fa dos mesos aquesta porta no es pot utilitzar. Això a la pràctica vol dir que per fer servir l'ascensor cal pujar a la primera planta.

La comunitat de veïns havia de presentar una denúncia per vandalisme perquè la Generalitat reclamés a la companyia asseguradora que arreglés la porta, però passa el de sempre: ningú vol denunciar per por a represàlies. La conseqüència? Doncs per exemple que Juliana González fa dos mesos que no surt al carrer. És veïna d'aquesta escala, té 81 anys i va en cadira de rodes. Ella també viu en un pis de protecció oficial amb el seu fill. "Fa dos mesos que no em rento el cap perquè no puc anar a la perruqueria", es queixa la dona. "Vostè creu que això és manera? És una vergonya que no arreglin l'ascensor".

La Fundació Casal l'Amic fa 40 anys que treballa en projectes socials a Campclar. "Ja era un barri castigat amb un alt nivell d'atur –comenten dos dels seus educadors, Natàlia Avilés i Martí Llaurador–, però ara amb la pandèmia és pitjor: molts no tenen cap tipus d'ingrés. Aquí hi havia molta economia submergida". I, segons diuen, aconseguir ajudes socials és una odissea: tots els tràmits s'han de fer per internet i la gent no en sap. El seu nivell d'estudis és massa baix. Per no saber, no saben ni sol·licitar cita prèvia a través d'internet a l'Agència de l'Habitatge quan tenen un problema. Fonts de l'agència, en canvi, asseguren que el seu contacte amb els inquilins és "acceptable" i citen com a prova que l'any passat va fer fins a 454 actuacions de reparació al barri.

Alguns veïns recorren a la parròquia de Santa Tecla, que també és a Campclar, per obtenir menjar. Mossèn Agustí Ayats i Francisco Morcillo en distribueixen cada setmana procedent del Banc d'Aliments. Francisco Morcillo és vicepresident de l'associació de veïns de la zona esportiva, que es diu així perquè correspon a la part de Campclar on hi ha un estadi d'esports i una piscina olímpica. És, de fet, la zona en millors condicions del barri, on es concentren els edificis de promoció privada. Aquesta associació de veïns és l'única que continua activa a Campclar.

A part de la zona esportiva, a Campclar hi ha molts altres equipaments. De fet, fonts de l'Ajuntament de Tarragona destaquen que el barri ha experimentat una important transformació urbanística en els últims 20 anys. Per exemple, hi ha tres escoles, un casal cívic, un espai de trobada, una llar de gent gran o l'oficina central del Servei d'Ocupació per als barris de Ponent.

"Es continua pensant que posant equipaments canviaran les coses", opina Jordi Collado, que és membre de la Cooperativa Combinats i ha treballat durant deu anys a Campclar en projectes socials. "Aquí el que hi ha és un maltractament institucional", afegeix. Segons diu, no pot ser que tot el parc públic de pisos de Tarragona es concentri en un mateix lloc i en un mateix barri, que la Generalitat no faci un seguiment més exhaustiu dels seus habitatges, i que l'Ajuntament se’n renti les mans. I insisteix: cal sobretot una actuació social.

Des de l'estiu passat existeix a Tarragona una plataforma veïnal que es diu Recuperem els Nostres Barris i que denuncia que els robatoris han augmentat a Campclar i a la resta de barris de Ponent durant l'últim any. Un dels seus representants, Paco Fiori, explica que reclamen "més seguretat ciutadana", és a dir, més presència policial. Segons diu, els estrangers són al darrere dels robatoris.

Durant l'última campanya electoral, cridava l'atenció que a Campclar gairebé no hi havia cartells de partits polítics. Sí que hi havia, però, una gran tanca publicitària de Vox que, curiosament, estava situada a la part del barri en més bones condicions, on també viu classe treballadora però que concentra els pisos de promoció privada.