Barrera veïnal a Nou Barris contra els desnonaments
Els ciutadans es mobilitzen en un dia negre amb una desena d’avisos
BarcelonaVint metres quadrats ubicats en un soterrani on es necessita llum artificial tot el dia perquè només hi ha una finestra que dóna al celobert, on la claror de l’exterior ni s’intueix. A l’espai hi ha una taula amb cadires, un llit de matrimoni i una mena de barra on no es pot cuinar perquè l’habitatge no té sortida d’aire. Aquest és el pis en el qual fa més de tres anys que viuen Jorge Eduardo Revilla, un equatorià de 53 anys, i la seva parella. Un pis en què han pogut dormir aquesta nit gràcies a la mobilització veïnal del districte de Nou Barris de Barcelona, que ahir va aturar el desnonament que requeia sobre la parella.
El passat del Jorge Eduardo ha sigut complicat. Va arribar a Barcelona fa quinze anys i va treballar de manobre fins al 2008, quan a causa d’una intervenció quirúrgica es va quedar sense feina i, de retruc, sense el pis on vivia de lloguer perquè no el podia pagar. Des de llavors ha malviscut. Primer en un pis d’un conegut -li va robar les poques pertinences que li quedaven- i, després, a l’actual habitacle, situat al carrer Casals i Cuberó. Es va assabentar gràcies a un amic que feia anys que havia sigut abandonat. El va adaptar per fer-ho habitable i s’hi va instal·lar. “Jo estaria disposat a pagar 150 euros al mes, però no sé qui és el propietari”, assegura. El gener passat va rebre la primera notificació de desnonament. El delicat estat de salut de la seva companya, que acabava de ser operada, ho va evitar. Després de rebre altres notificacions va decidir posar-se en contacte amb els serveis socials i l’entitat veïnal 500x20. Membres d’aquesta associació, conjuntament amb els de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), van ser els que van evitar ahir que la comitiva judicial els fes fora. El Jorge Eduardo i la seva parella, però, tenen un futur incert. Només compten amb uns ingressos de 300 euros mensuals, que guanya ella netejant cases, i no poden tornar al seu país perquè ell té un deute pendent de més de 33.000 euros d’un préstec que va demanar per poder pagar dues operacions mèdiques, una a la seva mare i l’altra a la seva germana. La seva obsessió és trobar una feina “del que sigui” i un pis de lloguer “assequible”. “L’únic que demano és que no em facin pagar tres mesos de fiança”, explica ell.
El districte més pobre
La mobilització d’una cinquantena de veïns va evitar ahir dos dels 16 desnonaments previstos a Nou Barris, una xifra que a primera hora del matí ja s’havia reduït a 12 perquè els jutjats poc abans n’havien ajornat quatre. De fet, durant tot el dia es va produir un ball de xifres, ja que l’Ajuntament assegurava que eren vuit els desallotjaments previstos al districte.
El col·lectiu es va reunir a dos quarts de nou del matí a la parada del metro de Llucmajor per organitzar-se. Allà es van dividir en dos grups, un per comitiva judicial. Un cop aturat el desnonament del Jorge Eduardo, els veïns van anar fins a un pis del carrer Robert Robert. Allà hi havia un nou drama: el de la Marga Ribelles. Va posar el seu pis de protecció oficial com a aval i un prestador se l’ha quedat. És viuda i té cinc fills. L’habitatge el comparteix amb vuit persones més, totes familiars. Novament la pressió veïnal va aconseguir que la Marga i la família hagin dormit aquesta nit a casa seva.
Al carrer Formentera hi havia la tercera víctima: el fill d’Antònia Cabrera. Està a l’atur, té dos fills -de quatre i sis anys- i la seva dona està embarassada de set mesos. L’ordre de desallotjament li va arribar perquè tenia un deute de 950 euros. Amb el suport de la seva mare i amb el cap cot va sortir de l’habitatge amb una caixa de cartró sota el braç on guardava les últimes pertinences que li quedaven al pis. Tot i el suport dels activistes, la família ja havia decidit que el millor per als nens era traslladar-se a casa de l’Antònia, situada escassament a cent metres. L’àvia insistia: “És el millor per als meus néts”. La barrera veïnal contra els desnonaments va continuar desplaçant-se d’un habitatge a un altre, amb sort desigual. Alguns dels afectats feia mesos que ja havien abandonat de manera silenciosa el pis, d’altres havien arribat a acords amb els serveis socials perquè es fessin càrrec de les despeses.
A les dotze del migdia els activistes es retrobaven al punt de partida: la parada de metro de Llucmajor. “La situació no és nova, cada setmana hi ha entre 15 i 20 desnonaments al districte”, va lamentar el portaveu del col·lectiu 500x20, Antoni Tallada. Des de l’Ajuntament es va assegurar ahir que es du a terme una tasca de “mediació” en tots els casos per evitar que siguin desallotjats. Via comunicat, el consistori va assegurar que els desnonaments al districte es donen bàsicament per tres motius: execucions hipotecàries, ocupacions il·legals i lloguers impagats de particulars.
Nou Barris és el districte més pobre de Barcelona. Amb un alt percentatge de població immigrant és, també, el més castigat pel que fa a desnonaments. Des que van esclatar, l’any 2010, l’associació 500x20, la de veïns de Ciutat Meridiana i la PAH vertebren la lluita per frenar-los. S’organitzen a través de les xarxes socials o per grups de WhatsApp. Tot i que compten les victòries per desenes, el problema -admeten-és que els desnonaments no s’aturen.
Sabadell sancionarà els bancs que no vulguin cedir pisos buits
L’Ajuntament de Sabadell ha validat una ordenança per verificar els habitatges buits que hi ha a la ciutat, amb l’objectiu que siguin reocupats. Si el propietari, sobretot entitats financeres, no fa cas dels requeriments municipals haurà d’afrontar el pagament de multes, que, en un primer moment, seran de 3.000 euros. La normativa impulsada per Sabadell inclourà un pla d’inspeccions en què es prioritzaran les zones més degradades. L’ordenança, que es presentarà en el ple d’avui, dóna resposta a la moció aprovada al febrer, impulsada pel PSC, CiU, l’Entesa per Sabadell, ICV i EUiA, a proposta de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Per la seva banda, els ajuntaments de Terrassa i Santa Coloma de Gramenet han començat a cobrar multes a entitats financeres que tinguin pisos buits durant més de dos anys.
