Bargalló estén el model dels instituts escola a les àrees rurals

BarcelonaFer tota l'escolarització al mateix centre. Aquesta és la tendència que el conseller d'Educació, Josep Bargalló, va definir l'any passat i que ara vol consolidar amb la creació de 26 nous instituts escola per a l'any vinent. Segons el departament, aquesta fórmula –que uneix educació infantil, primària i secundària en un mateix centre– ajuda a reduir l'absentisme, la segregació i el fracàs escolar.

Fins al curs passat només hi havia 28 centres públics d'aquestes característiques a Catalunya. Però el febrer passat la conselleria va anunciar que doblaria aquesta xifra, amb l'obertura de 25 instituts escola, i aquest dilluns se n'han anunciat 26 més: cinc seran fusions entre dos centres, i la resta, 21, seran ampliacions d'escoles de primària per donar cabuda, també, als alumnes en edat de cursar l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).

Així, en el curs 2020-2021 ja hi haurà una vuitantena de centres d'aquesta mena a tot el territori. Es tracta, segons el conseller, d'una xifra "important per a un model de transformació educativa per a la millora". Bargalló ha avançat, a més, que el nombre de centres seguirà augmentant: "En algun territori pot ser que al febrer puguem presentar algun institut escola nou", ha assegurat.

El model no només s'amplia en xifres, sinó que també creix en abast territorial. Bargalló ha explicat que la presència d'aquest tipus de centres, que fins ara era sobretot en ciutats, s'estendrà a les zones rurals. Així, segons el departament, a banda de lluitar contra l'absentisme i la segregació, els instituts escola també es convertiran en una eina per lluitar contra el despoblament a les zones que es van veure afectades per la implantació de l'ESO. La intenció és, segons la conselleria, "revertir el que la Logse va significar contra l'escola rural". Així ho ha explicat el conseller Josep Bargalló, que ha assegurat que aquests centres es podran tirar endavant fins i tot amb pròrroga pressupostària.

Així, de moment, els nous centres que sorgiran fruit de la unió de dos centres estan situats a Ribes de Freser, Cadaqués, Sant Llorenç de Morunys, Piera i Badalona. La resta dels nous instituts escola (vegeu gràfic) se situaran a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Torelló, els Hostalets de Balenyà, Òdena, els Hostalets de Pierola, Folgueroles, Sant Cebrià de Vallalta, Vallromanes, el Vendrell, Cambrils, Tortosa, Palamós i Olot.

Amb tot, aquesta vuitantena de centres institut escola encara queda molt lluny del total de centres públics a Catalunya. Segons les últimes dades disponibles a l'Idescat, el curs 2016-2017 hi havia 2.668 centres públics d'educació infantil i primària i 567 de secundària.

Divisió d'opinions sobre el model

"Per a alguns municipis, consolidar l'escola i que el centre pugui facilitar més oferta educativa és clau per mantenir la vida al territori –afirma el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín–. Aquesta manera de fer, garantint la tutoria continuada dels nens, és el model natural de la concertada, però a la pública s'havia oblidat". També considera que la secundària s'hauria d'"alimentar de l'esperit pedagògic de la primària" per evitar que molts nens "s'estavellin contra el mur que suposa passar a l'ESO".

Tot i això, des de la Fundació Bofill remarquen que l'anunci de Bargalló és només l'inici. "Els centres que es fusionen han d'integrar cultures, oportunitats, currículums, i fer un pla pedagògic únic i coherent", explica Palacín, que admet: "Aquest és un canvi molt ambiciós".

No tot el sector, però, és tan optimista. El secretari general del Sindicat de Professors de Secundària ASPEPC-SPS, Xavier Massó, no comparteix la visió del departament i manté que el model que vol instaurar Bargalló "primaritza la secundària", la qual cosa és contraproduent, diu, per als alumnes. "El que acaben fent aquests centres és impartir l'ESO amb personal de primària, fet que és totalment improcedent –denuncia Massó–. La secundària es caracteritza per l'especialitat, així que el que cal és millorar el primer curs de l'ESO, per facilitar que sigui un pont de primària a secundària".

Aquest sindicat també qualifica de "pretext impresentable" que Bargalló digui que el model servirà per evitar la despoblació a les zones rurals. "És impossible pretendre tenir un institut a cada poble –critica Massó–. La secundària ens obliga a fer tantes especialitats i assignatures opcionals que en alguns pobles hi hauria més professors que alumnes".

Una aposta ideològica

Amb l'aposta per aquest tipus de centres, el departament vol donar continuïtat a la línia iniciada el curs 2004-2005 amb el govern del tripartit (en la primera etapa de Bargalló a la conselleria i després amb Ernest Maragall). Durant aquella etapa es van crear els primers instituts escola i es va iniciar el desplegament al territori, que es va aturar amb la consellera Irene Rigau, que no en va obrir cap més entre el 2012 i el 2015.

Bargalló ha afirmat que "aquesta última onada d'instituts escola tenen en comú el consens de la comunitat educativa, i la planificació s'ha fet de bracet amb els ajuntaments". I ha afegit: "Tenen realitats molt diferents, hi ha casos que són una aposta per la lluita contra el despoblament i d'altres per la lluita per l'equitat o el reequilibri de l'oferta educativa". Finalment, el conseller també ha dit que en grans ciutats ajuden a "redistribuir l'oferta i poder oferir més formació professional".