Els barcelonins preferien el pacte Colau-Maragall

BarcelonaLa ciutadania de Barcelona no avala, com sí que van fer les bases dels comuns, la decisió de la ja alcaldessa Ada Colau de formar govern amb el PSC gràcies als vots de l'ex primer ministre francès Manuel Valls. O, com a mínim, no ho avalen el gruix dels enquestats, un total de 799, per al baròmetre semestral de l'Ajuntament que, amb l'escenari postelectoral acabat de definir, es decantaven de manera clara pel pacte entre ERC, la força més votada, i Barcelona en Comú, que li trepitjava els talons amb un empat a deu regidors. El 20,3% dels enquestats preferien l'entesa entre Ada Colau i Ernest Maragall (ERC): l'opció descartada tant per a direcció de BComú, que va apostar pel pacte amb els socialistes, com per les bases, que en la consulta oberta hi van donar suport, amb un 71% dels vots. Aquesta fórmula –sense especificar el suport de Valls– és la preferida per al 10,5% dels barcelonins, mentre que el 7,9% es decantava per un govern d'ERC en solitari i el 4,3% per un improbable govern en minoria de BComú. "S’ha format govern contra la voluntat de la ciutat", ha lamentat Maragall després que es fessin públiques les dades.

Per als comuns, però, el diagnòstic és molt diferent. "Una gran majoria de barcelonins volien Barcelona en Comú al govern tot i que no va ser la força més votada", ha remarcat l'ara tinent d'alcalde Jordi Martí en la presentació del baròmetre. Martí ha assegurat que les respostes confirmen l'estratègia de BComú d'intentar el tripartit i de situar en els republicans el soci preferent. "És on hi ha més sintonia i els barcelonins ho perceben", ha defensat.

La del tripartit és, però, la setena opció en el rànquing de preferències dels barcelonins. La preferida només per al 4,7% dels enquestats, per darrere de fórmules com l'entesa entre comuns, republicans i Junts per Catalunya o el pacte entre comuns, socialistes i la formació de Valls –abans del trencament amb Cs–. Segons el govern municipal, això s'explica perquè "tothom va tirar palades a sobre de la proposta del tripartit i els ciutadans van fer una lectura possibilista" de l'escenari. Però per als republicans, que ja han especificat que faran una oposició constructiva i que presentaran tots els projectes que havien treballat com si fossin el govern, els comuns s'estan dedicant ara a enviar-los "carícies retòriques" després d'haver optat per excloure'ls.

En termes generals, ha crescut l'interès que ha generat la campanya electoral de les municipals i el renyit frec a frec entre Colau i Maragall: un 20,7% dels enquestats la va seguir amb molta atenció, mentre que només un 15% ho va fer amb la campanya de les europees. ERC va fer la millor campanya, segons els enquestats: el 9% creuen que va ser molt bona, mentre que la segona millor puntuació l'obté Barcelona en Comú (el 5,5% creuen que van fer una molt bona campanya).

Pel que fa als líders, el més ben puntuat és Joaquim Forn, de Junts per Catalunya, que obté un 5,5. "La seva situació injusta genera, com no podia ser d'una altra manera, una gran empatia entre la ciutadania", ha apuntat en nom del govern municipal l'ara tinent d'alcalde Jordi Martí, que ha reivindicat la seva llibertat. I la número dos de Forn, Elsa Artadi, ha remarcat el reconeixement de la ciutadania a qui va ser tinent d'alcalde de la ciutat i ara és "regidor de ple dret" i ha demanar a Colau que exigeixi al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que intercedeixi perquè Forn pugui ser al consistori.

De la resta de líders, també aproven Ernest Maragall (5,4), d'ERC, Ada Colau (5,2), de Barcelona en Comú, i Jaume Collboni (5,1), del PSC. Suspenen, en canvi, els més nous en l'escenari polític català: Manuel Valls (3,2), de Barcelona pel Canvi, i Josep Bou (3,1), del PP. Pel que fa al nivell de coneixement, qui encapçala el rànquing és l'ara alcaldessa. Només un 2,2% dels entrevistats no sap qui és Colau. Més del 90% reconeixen Maragall i el més desconegut és Bou.

El baròmetre també es fixa en els abstencionistes. El 57% dels quals dubtava entre votar o no. De fet, el 36,4% va prendre la decisió el mateix 26-M i el partit que va perdre més vots en aquest últim moment va ser el PSC (el 19% dels que dubtaven els haurien votat), seguit de la formació de Colau.

Inseguretat i habitatge

El baròmetre també recull les principals preocupacions dels ciutadans i evidencia que la inseguretat es dispara com a principal problema i ja ho és per al 27,4% dels enquestats. L'enquesta de finals del 2018 ja va situar els problemes de seguretat a dalt de tot del rànquing, però amb menys força: el 21%. En nom del govern municipal, Jordi Martí ho ha atribuït, sobretot, a l'increment dels furts. "No estem en una ciutat insegura, però tenim aspectes en què cal treballar", ha defensat, i ha insistit que han insistit en la denúncia de falta d'efectius policials a la ciutat i que 168 nous mossos han de començar a treballar a Barcelona en els pròxims dies.

"No estem en la situació idònia però hem començat a revertir la tendència a reduir els cossos policials", ha dit. Martí també ha recordat que van exigir un nou jutjat per a delictes lleus, que funciona des del febrer, i que creu que "ajudarà" a millorar la situació. Ha lamentat, també, que es retirés la reincidència com a agreujant dels delictes lleus. Però els grups de l'oposició no han estat tan benvolents amb la gestió del govern Colau. Per al PP, per exemple, aquest percentatge és la constatació del seu fracàs, com també ho és que, en el segon lloc del rànsquing s'hi situïn els problemes d'accés a l'habitatge.

L'habitatge és ara el problema més greu per al 14% dels barcelonins –fa sis mesos ho era per al 12%–, i el tercer, l'encaix de Catalunya dins d'Espanya, que és la principal preocupació per al 8,9% i puja un punt i mig en relació al desembre. El turisme, que havia escalat fins al primer lloc el 2017, ara ocupa el quart lloc.

El 54,2% dels enquestats creuen que, en termes generals, la situació ha empitjorat a Barcelona durant l'últim any, un percentatge menor al de Catalunya (58%) i Espanya (58,5%). Prop del 60%, però, estan convençuts que el futur serà millor a la ciutat. Pel que fa a l'estat de l'economia, un 53,5% creuen que és bo o molt bo a Barcelona, però un 45,8% assegura que ha empitjorat l'últim any. A la pròpia llar, un 31% creuen que la cosa ha empitjorat i un 35,4% que ha millorat, cosa que no passava des d'abans de la crisi econòmica. "La recuperació es comença a notar", ha destacat Màrius Boada, director de l’Oficina Municipal de Dades.