Només la meitat dels barcelonins han nascut a la ciutat

BarcelonaBarcelona és, cada cop més, una ciutat diversa. La població nascuda a l'estranger ha superat, aquest any per primer cop, la barrera de les 400.000 persones i ja representa gairebé una quarta part del total. De fet, els barcelonins que han nascut a la ciutat superen per molt poc el 51% i el següent grup més nombrós és, des de fa una dècada, el de persones d'origen estranger (24,6%), per davant de les nascudes en diferents punts de l'Estat –que, en percentatge, han anat a la baixa en els últims anys i ara representen un 17% mentre que als anys 90 eren el 30% del total– i dels que arriben d'altres poblacions catalanes, que s'han estabilitzat en un 7,4%.

Els principals països d'origen dels barcelonins nascuts a l'estranger són el Perú, l'Argentina, l'Equador i Colòmbia. Però aquesta radiografia difereix força de les nacionalitats més habituals a la ciutat, perquè, durant els últims anys, moltes persones –sobretot, d'origen llatinoamericà– s'han nacionalitzat espanyoles, com queda clar en la fotografia que dona el padró municipal.

Per això, si s'observa el mapa de les nacionalitats més habituals per darrere de l'espanyola, les que més predominen són la italiana, la xinesa i la pakistanesa. Un dels punts que destaquen de la radiografia, però, és la gran diversitat d'orígens de la població estrangera. De fet, cap nacionalitat no arriba a representar el 2% del total de la població. El mapa de les nacionalitats més habituals –sense comptar l'espanyola– en funció dels barris deixa imatges curioses com la de la zona de les Corts on predominen els japonesos.

El consistori explica l'augment de la població estrangera a la ciutat sobretot pels fluxos migratoris extracomunitaris vinculats a “la millora de la situació econòmica” i les oportunitats laborals de la ciutat i, també, per l'arribada de refugiats.

En termes generals, Barcelona va guanyar habitants durant el 2017. En total, 3.799 persones, segons queda recollit en el padró municipal l'1 de gener, i ara la població de la ciutat se situa en les 1.629.936 persones. Hi continua havent més dones (52,7%) que homes i, de fet, per primera vegada també són més les dones entre la població d'origen estranger.

La ciutat ha vist, també, com l'últim any creixien el nombre de pisos on tots els seus residents són estrangers, que ja representen el 10% del total de domicilis de Barcelona. L'edat mitjana de la gent que hi viu és de 32 anys, mentre que en aquells pisos on hi ha només persones de nacionalitat espanyola l'edat mitjana és de 48 anys.

Més enllà de la tendència al mestissatge, el padró també evidència que la població de Barcelona continua envellint-se, tot i que ho fa a un ritme més suau que fa 20 o 30 anys –sobretot, per l'arribada d'estrangers–. La mitjana d'edat a la ciutat s'ha estabilitzat en els 44 anys, però es detecta un lleuger increment de la població infantil i juvenil. Sobretot en barris com Diagonal Mar, que, amb un 19,4%, és el que té un percentatge més alt d'infants, mentre que el Gòtic i la Barceloneta són els que en tenen menys. En tots els districtes, però, la població de més de 65 anys supera la de menys de 15.

Barcelona també ha vist com, durant el 2017, augmentava el nombre de persones que viuen soles. Ara hi ha 2.441 domicilis unipersonals més dels que hi havia l'any passat i ja representen el 31% del total. El que més creix són les persones –tant homes com dones– d'entre 18 i 64 anys que viuen soles. El padró també recull que hi ha 26.000 persones en domicilis col·lectius –2.500 s'han inscrit en l'últim any, sense un domicili fix, en centres de serveis socials.

Antonio i Maria

El padró també indica que els noms més habituals entre els barcelonins són Antonio per als homes i Maria –escrit en català i castellà– per a les dones. Entre els nascuts abans del 1950, però, el nom més habitual d'home és José, després s'imposa Antonio i a partir dels anys 70 guanyen pes primer David i després Marc. En termes absoluts, s’imposa Antonio. Pel que fa als noms de dona, Maria és el més freqüent entre les nascudes abans del 1940 i després guanyen pes primer Carmen i, a partir del 1960, Montserrat, Marta i Laura. A principis del segle XXI, Maria va recuperar l'hegemonia, però en la dècada següent ja la va desbancar Martina.