Els barcelonins, entre els europeus més ofegats pel lloguer

BarcelonaAccedir a un habitatge i poder-lo mantenir és un dels principals maldecaps dels ciutadans a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’augment dels preus tant en el parc de compra com, especialment, en el de lloguer compromet cada cop més ingressos de les llars a la ciutat i els municipis de l’entorn. Els barcelonins figuren entre els europeus que han de fer un esforç més gran per cobrir aquesta despesa bàsica i les que hi van associades, com els subministraments de l’aigua, el gas i la llum.

Gairebé el 43% dels habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) que viuen en règim de lloguer ja destinen més d’un 40% dels ingressos a cobrir el cost de l’habitatge i els subministraments. Tenint en compte el nombre de llars en lloguer existents, això vol dir que més de 300.000 persones viuen en una situació de “sobreesforç” per afrontar aquest pagament mensual, segons es desprèn de les primeres conclusions de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.

El càlcul del nombre de persones que viuen en llars on més del 40% dels ingressos van a parar a pagar l’habitatge és un indicador d’abast europeu que s’anomena taxa de sobrecàrrega. A Barcelona, amb el 42,7%, la taxa és de les més altes d’Europa i tant a l’àrea metropolitana com en el conjunt de la demarcació els nivells d’esforç de les llars són molt superiors a la mitjana europea, on la taxa de sobrecàrrega és del 27,9%, segons l’informe. La diferència encara és més gran si es compara amb el que passa a França, on les persones que dediquen un percentatge tant alt dels ingressos a pagar l’habitatge i els subministres són només el 16,5%, mentre que a Alemanya la taxa està en el 23%.

La presidenta de l’Observatori, Carme Trilla, va constatar que, en vista dels resultats, el lloguer és una de les “principals preocupacions” dels municipis metropolitans, que s’han d’ocupar no només de l’accés sinó també de les dificultats que apareixen a cada cop més llars per poder mantenir el pis. De fet, les dades reflecteixen que en alguns casos les despeses mensuals associades a un pis de lloguer poden arribar a superar lleugerament les hipoteques i les despeses que suporten els qui viuen en un pis de compra.

És el cas, per exemple, de la ciutat de Barcelona, on les famílies que vivien de lloguer destinaven el 2016 una mitjana de 824 euros mensuals a pagar l’habitatge i els subministraments, mentre que a les llars amb hipoteca l’import era més baix, de 818 euros de mitjana. A més, mentre que les despeses han tendit a moderar-se en els últims cinc anys un 6% en les llars que paguen hipoteca, per als llogaters han crescut un 20%. En el cas de la mitjana metropolitana, els costos del lloguer són, de mitjana, deu euros més barats que els que suporten els qui paguen hipoteca. “Ja torna a sortir més a compte comprar que llogar un habitatge”, va lamentar el vicepresident de l’AMB responsable d’Habitatge, Antonio Balmón.

L’accessibilitat a l’habitatge de compra ha millorat respecte al punt àlgid de la bombolla immobiliària del 2008, però segons les dades de l’anuari els esforços econòmics de les famílies per pagar la hipoteca segueixen sent molt importants. Una llar de Barcelona que ingressa uns 1.800 euros mensuals -l’equivalent a 2,5 cops el salari mínim interprofessional- ha de destinar més de la meitat dels ingressos a comprar-se un pis d’un preu mitjà.

Indicis de gentrificació

El primer anuari de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge -un ens que impulsen l’Ajuntament de Barcelona, l’AMB, la Diputació de Barcelona i la Generalitat- aporta els primers indicis de l’expulsió de veïns que es detecta en alguns barris de Barcelona per l’encariment del preu de l’habitatge. En els últims tres anys ha disminuït el nombre de barcelonins que quan canvien de domicili es mantenen al mateix barri o fins i tot que decideixen quedar-se a la ciutat.

Trilla va reconèixer que les dades poden anticipar -encara que tímidament- l’èxode d’algunes famílies fora de la ciutat. Històricament la taxa de famílies que es traslladaven de domicili sense canviar de districte i sense sortir de Barcelona ha sigut molt alta, però des de fa tres anys s’observa un lleu descens -de gairebé el 78% el 2013 es passa a un 73% el 2016-. “Hem d’estudiar-ho bé, veure on han anat aquestes persones i com influeix això en la sortida de població cap a altres ciutats del voltant”, va insistir la presidenta de l’Observatori Metropolità.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va opinar que les dades de l’informe confirmen que el problema del lloguer “no el pateix només Barcelona, que és on hi ha més pressió, sinó que afecta tots els municipis de l’AMB i obliga a fer polítiques més enllà de l’àmbit municipal”. En el mateix sentit, la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, va reivindicar que els municipis no poden “lluitar sols” per mantenir dins d’uns límits els preus de l’habitatge de lloguer i garantir l’accessibilitat als ciutadans.“El que passa a Barcelona influeix a Sant Cugat del Vallès i a Cornellà”, va recordar Conesa, que és alcaldessa de Sant Cugat, on, va recordar, en els últims cinc anys el lloguer s’ha disparat un 47%.

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala, va reclamar a l’Estat que traspassi recursos a les comunitats per poder fer una política d’ajudes real ara que el ministeri d’Habitatge fa anys que ha desaparegut, va dir. El Govern treballa en el pla estratègic que ha de guiar la política d’habitatge en els pròxims 15 anys, però Sala va lamentar que la capacitat d’acció es veu limitada perquè la Generalitat no pot legislar en matèria hipotecària o arrendatària.

Coordinació metropolitana

El percentatge de llars amb habitatge pendent de pagament s’ha accelerat a partir del 2011 fins a doblar-se, passant del 12% al 22% l’any 2016. A partir de la segona meitat del 2013 es van començar a reactivar les operacions de compravenda d’habitatge. En paral·lel, la corba del lloguer, que va disparar-se en els anys més durs de la recessió econòmica, va tendir a baixar a partir del 2011, de manera que el lloguer fa cinc anys que perd pes en el conjunt del parc d’habitatge a l’àrea de Barcelona. “Pot ser que el mercat de lloguer hagi tocat un cert sostre, perquè el parc és el que és i no se n’ha construït més”, va remarcar Trilla.

La presidenta de l’Observatori va insistir en la necessitat de destinar més recursos a aixecar un parc de lloguer social com tenen grans capitals europees. En això, Barcelona i la seva àrea estan lluny dels estàndards comunitaris i el lloguer social no arriba a representar ni el 2% de tot el parc d’habitatge. De fet, la construcció d’un parc públic és una de les recomanacions que l’Observatori va fer a les administracions. “És urgent i prioritari per proveir habitatge a preus assequibles”, va dir Trilla, que va instar també a preservar les reserves de sòl públic i tendir a augmentar-les.