El 30% dels barcelonins marxarien de la ciutat si poguessin
La satisfacció de viure a la capital obté un 7,3, a l'enquesta de serveis municipals, la nota més baixa de la sèrie històrica
BarcelonaEls barcelonins ja no estan tan orgullosos de la seva ciutat com ho estaven abans, fins al punt que ara el 30% diu que si pogués marxaria a viure fora, el doble dels que ho haguessin fet fa només quatre anys. El govern municipal atribueix aquest desengany, reflectit en l'enquesta de serveis municipals que fa el consistori, a l'impacte de la pandèmia i a la voluntat de buscar espais amb menys densitat on viure. La realitat és que els barcelonins continuen puntuant amb un notable la satisfacció de viure a la ciutat, però ara ho fan per la banda baixa de la nota, un 7,3, quatre dècimes per sota de la del 2019 i la nota més baixa de la sèrie històrica, que va començar el 1996. Les respostes confirmen la tendència que ja va apuntar l'Oficina Municipal de Dades ara fa un mes, quan va detectar, amb les dades del padró, que uns 13.000 barcelonins havien marxat, majoritàriament cap a les segones residències. I, sobretot, des de les zones més benestants de la ciutat.
Per a l'equip de Colau, el que reflecteix l'enquesta, que amb més de 6.000 entrevistes presencials és la més gran de les que fa l'Ajuntament, és una tendència que el covid a fet aflorar en altres grans ciutats europees i nord-americanes: la voluntat de fugir de la trama urbana per buscar llocs on viure amb millors condicions durant els mesos de restriccions i aprofitant la possibilitat de teletreballar. Per això, han adjuntat un informe que recull dades com l'estudi publicat al New York Times en què es detalla que gairebé 700.000 persones van marxar de Londres l'últim any, la majoria treballadors nascuts a l’estranger (una xifra que pot estar també afectada pel Brexit) o que Nova York va perdre més de 110.000 residents entre el febrer i el juliol del 2020. El que mostra l'enquesta, defensen, no és exclusiu de la capital catalana, sinó una tendència associada a la pandèmia.
El regidor de Presidència, Jordi Martí, insisteix, en aquests sentit, que moltes de les persones que deixen la ciutat "no marxen de Barcelona, sinó que se l'enduen sota el braç", perquè les noves condicions de treball els permeten mantenir la vida urbana allunyant-se una mica de la ciutat. I que caldrà veure si és una tendència que es manté en el temps o marxa amb el covid. "Hi ha hagut tants pensadors que han anunciat la mort de la ciutat com vegades que la ciutat ha reviscut", avisa, convençut que el fenomen serà conjuntural i que ara no s'està renunciat a la vida urbana.
Pitjor nota a l'Ajuntament
L'enquesta, que es va fer entre els mesos de setembre i desembre de l'any passat, però, també evidencia un major descontentament dels barcelonins amb la gestió del seu ajuntament: ara la puntuen amb un 5,7, mentre que en l'edició del 2019 la nota era de 6,2. I també reflecteix un major pessimisme pel que fa a les perspectives de millora tant a la ciutat com a Catalunya i a l'Estat. El 59% dels enquestats creuen que Barcelona ha empitjorat l'últim any –la xifra més alta, amb molta diferència, de tota la sèrie, on mai no s'havia superat la barrera del 50%– i el 32,9% estan convençuts que la cosa encara anirà a pitjor. Un pessimisme que es repeteix en el cas de Catalunya (un 31,7% creuen que empitjorarà) i d'Espanya (un 38,2%). Aquest diagnòstic no preocupa al govern municipal. Segons Martí, era previsible, i fins i tot s'esperaven puntuacions pitjors: "Vivim una situació molt dura, és lògic que baixi la valoració en un moment en què s’ha de confinar la ciutat".
El domini de la inseguretat
El que el covid no ha aconseguit alterar, en canvi, és el rànquing dels problemes principals. Ni les dades a la baixa de la delinqüència ni la crisi sanitària i els seus devastadors efectes econòmics no han fet canviar la resposta automàtica dels barcelonins quan se'ls pregunta pel problema més greu de la ciutat: la inseguretat continua a dalt de tot del rànquing. Hi va escalar l'estiu del 2019, en plena crisi dels narcopisos al Raval i dels furts al conjunt de la ciutat, i des de llavors s'ha mantingut inalterable cada cop que l'Ajuntament ha preguntat als ciutadans
. El tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, ja havia avisat que l'enquesta tornaria a assenyalar la inseguretat com a malestar ciutadà, tot i que hi ha hagut un 57% menys de furts i un 35% menys de robatoris violents. Les percepcions, assegura el consistori, costen més de canviar que els mateixos fets.
La inseguretat és el problema principal per al 17,7% dels barcelonins –fins i tot sis dècimes més que el 2019–, seguida de l'accés a l'habitatge (7,6%), el covid (7,5%), que lògicament irromp per primer cop a la taula, l'atur (7,1%) i la neteja (6,8%), que creix un punt en relació a l'última enquesta. Quan es pregunta als ciutadans què demanarien a l'Ajuntament, la resposta principal també és que millori la seguretat, seguit de la neteja i l'accés a l'habitatge. I per zones, les que són més crítiques amb la seguretat són Ciutat Vella i específicament el Raval, així com també la zona nord de Nou Barris. A Ciutat Vella és on els veïns responen amb una contundència molt per sobre de la mitjana que la situació al seu barri ha empitjorat l'últim any: ho fan un 53,8%, si bé la mitjana de Barcelona és del 33,3%. I als barris de la zona alta és on els veïns són mes crítics amb els problemes de trànsit.
Si es miren les valoracions per al conjunt de serveis municipals, com ja és tradició, aproven tots menys un: l'aparcament, que obté un quatre, i que està encara més mal puntuat si es pregunta només a les persones que l'utilitzen, un 3,6. Encapçalen el rànquing els bombers (8,2) i les biblioteques (7,7), que, això sí, empitjoren lleugerament la nota en el context de pandèmia.
Les crítiques de l'oposició
"Les dades diuen que cada any que passa Barcelona és un pitjor lloc on viure", ha lamentat Elisenda Alamany, regidora d'ERC, que també ha criticat l'empitjorament de la nota de l'Ajuntament: "Barcelona necessita recuperar l'impuls perdut". Des de JxCat, Jordi Martí ha considerat que les puntuacions evidencien que el govern de comuns i socialistes ja està "amortitzat" i que ha "fracassat" en matèries com la seguretat o l'habitatge. El PP, al seu torn, ha lamentat que els problemes de seguretat s'hagin "enquistat".