Xoc pels creuers: el Port descarta limitar-los i Colau demana renunciar a dues terminals

BarcelonaLes discrepàncies entre el govern municipal d'Ada Colau i el Port de Barcelona per l'estratègia a seguir en la gestió del turisme de creuers han tornat a evidenciar-se amb els primers compassos de la temporada alta d'arribada de grans embarcacions a la ciutat. Mentre el consistori insisteix que cal limitar el nombre de vaixells i visitants, el Port de Barcelona ho descarta. Defensa les set terminals actuals com el sostre pactat (tant amb l'Ajuntament com amb les empreses concessionàries) i tampoc és partidari d'entrar a fixar topalls en el nombre de visitants.

Les posicions han tornat a quedar clares (i allunyades) després de la primera reunió avui per a la constitució del Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers, una proposta del Port per poder discutir aspectes que millorin la convivència de l'activitat amb la ciutat i que en redueixin l'impacte. Des de l'Ajuntament, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha posat sobre la taula una proposta nova: que el Port renunciï a dues de les terminals i que això es faci, ha dit, sense necessitat de pagar indemnitzacions ni d'entrar en conflictes judicials.

Com? Primer, no construint la terminal G, de la qual es va haver de retirar la licitació després que tres navilieres presentessin un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar-ne la "suspensió immediata" perquè consideraven que els requisits s'han dissenyat "per adjudicar directament" la concessió a Royal Caribbean. I segon: no renovant, el 2024, la concessió de la terminal C, que no és d'un operador concret i es renova any a any. Això, segons Sanz, brinda una "oportunitat" a la ciutat de reduir les terminals disponibles sense motxilles econòmiques i de fer-ho mentre continuen discutint entre els actors implicats algun tipus de limitació. Les xifres actuals, defensa, són "absolutament insostenibles" perquè la previsió és que aquest any arribi la xifra rècord de 3,3 milions de creueristes i que el següent puguin ser ja quatre milions.

Fonts de la institució que presideix Lluís Salvadó, en canvi, subratllen que el punt de partida ha de ser el pacte del 2018 amb el govern de Colau, que va suposar passar de vuit a set terminals, allunyar-les del centre de la ciutat i construir-ne dues de noves al moll Adossat per traslladar les que funcionen més a prop del WTC. Una d'elles, la de MSC Cruceros, ha d'estar acabada el 2025 i suposa una inversió de la naviliera de més de 70 milions, mentre que la segona és la que s'ha de tornar a treure a licitació i la que el govern de Colau demana no fer. La previsió és que el 2027 la posada en marxa de la setena terminal suposi el tancament de la terminal sud del WTC.

Són justament els compromisos adquirits amb les empreses el que esgrimeix el Port per no obrir la porta a reduir les que hi ha planificades. Assegura que no respectar-ho i entrar en un escenari de retirades de concessions podria costar milions d'euros en indemnitzacions, segons apunten fonts pròximes a l'organisme. En canvi, els de Colau argumenten que amb les dues operacions plantejades no caldrien indemnitzacions. I defensen que l'acord segellat el 2018 es va adoptar en un moment en què les xifres no eren les actuals, que llavors es comptaven vaixells, i que ara cal posar el focus en el nombre de creueristes que arriben, perquè els vaixells cada cop són més grans i en porten més.

Creueristes de port base

Des del Port, afirmen que la sostenibilitat de l'activitat passa també per altres estratègies, com la que des de fa anys busca fer de Barcelona un port base de creuers, és a dir, un punt de partida i arribada i no tant una ciutat de trànsit en les rutes internacionals. Avui, els passatgers que comencen o acaben el creuer a la ciutat són el 56%, un percentatge que el Port esgrimeix com dels més elevats i que encara veu possible ampliar. Sanz, però, també rebat aquestes dades i diu que el 72% dels creueristes passen només 4 hores a la ciutat (hi estan de trànsit) però que els recomptes oficials compten dues vegades els que fan el viatge amb origen i final a Barcelona i que això altera l'estadística. Segons les xifres del Port de Barcelona, el 2022 van passar per la ciutat 2,3 milions de creueristes que, segons apunten, en realitat són 1,68 milions de persones perquè hi ha una part que es comptabilitza dos cops.

Part dels compromisos que es volen abordar en aquest consell de nova creació és justament aquesta saturació en alguns punts de Barcelona: avui només entre un 10 i un 18% dels creueristes en trànsit s'apunten a una excursió organitzada que els allunya del centre i els dispersa per altres punts de la ciutat o fins i tot per alguna altra ciutat pròxima.

L'exemple de Palma

Solucions com la que s'ha anunciat a Palma per limitar els creuers diaris, opinen des del Port, són acords verbals i declaratius sense la solidesa que, asseguren, ha de tenir un pla d'estratègia per a un sector important també des d'un punt de vista econòmic per a la ciutat, mentre que el govern municipal hi veu el camí a seguir. Segons les dades de l'Observatori de Turisme de Barcelona, un creuerista gasta uns 200 euros al dia, el doble que altres tipus de turistes.

Altres aspectes que preveu abordar el compromís de sostenibilitat del Port tenen a veure amb els consums i les emissions que fan aquestes miniciutats flotants. Segons defensen, el pla per electrificar el moll i que els vaixells puguin connectar-se quan atraquen està en marxa, però no culminarà abans del 2025 o 2026. Els vaixells, asseguren, ja estan preparats per fer-ho. Tot i això, insisteixen que les emissions contaminants tant de NOx com de partícules que s'atribueixen al Port (un 6,9% i un 5,6%, respectivament) tenen més a veure amb la resta d'activitat portuària de mercaderies que no amb els creuers, que defensen com una flota molt més renovada.

Pel que fa als consums d'aigua, que també han estat font de crítiques amb la sequera actual, el Port té comptabilitzat que un 80% de les escales que arriben no consumeixen aigua perquè es nodreixen de les seves pròpies dessalinitzadores i potabilitzadores instal·lades a bord. El consum que fan la resta serien uns 66.000 metres cúbics, segons el Port el 0,7% de tota la captació d'aigua de la ciutat.

Nova ordenança

El Port de Barcelona treballa en una nova ordenança per regular l'operativa de tots els vaixells i vol que aquesta inclogui un règim sancionador per a les embarcacions (siguin del tipus que siguin) que contaminin més del compte. Tot i que no n'ha avançat el contingut encara, assegura que la vol tenir llesta després de l'estiu.