Vuit de cada deu edificis de Barcelona necessitarien una rehabilitació energètica

BarcelonaBarcelona és una ciutat amb un parc d'habitatge molt envellit: aproximadament nou de cada deu edificis es van construir abans que fos necessari complir amb cap normativa energètica i només consta que s'hagin fet grans rehabilitacions en el 10%. I això té una derivada clara a nivell energètic i econòmic: vuit de cada deu edificis obtindrien una qualificació energètica de nivell E o pitjor, que és una mala nota, i això obliga els veïns a invertir més diners (en cas que puguin) a mantenir casa seva a una temperatura de confort (25 graus a l'estiu i 20 a l'hivern). Un estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona estima, de fet, que el 25% de les llars de la ciutat han de destinar més d'un 10% del que ingressen a fer front a la factura energètica, sobretot en barris com Torre Baró i Vallbona o zones com el Besòs i Ciutat Vella.

Amb aquesta fotografia com a punt de partida, l'Ajuntament veu en els fons europeus destinats a la rehabilitació energètica una oportunitat per capgirar aquesta situació per una raó senzilla: el gruix dels edificis de la ciutat complirien el criteri que fixa Europa per poder acollir-se a aquestes subvencions, que és que les intervencions que es facin es tradueixin com a mínim en una reducció del 30% del consum d'energia no renovable i una baixada del 25% de la demanda. L'estudi que ha fet l'Observatori a partir d'un simulador de consum energètic permet concloure que el 85% dels edificis de la ciutat serien susceptibles d'acollir-se a aquesta convocatòria.

Simulador per als veïns

Això sí, el nivell d'intervenció que necessitaria cada finca per complir amb els mínims seria diferent. S'estima que en un 5% dels casos n'hi hauria prou amb fer una intervenció senzilla de canvi de finestres, que també és la que té menys cost (es calcula un preu orientatiu de 6.200 euros); el 25% haurien de sumar-hi intervencions a les façanes (preu orientatiu 8.200 euros) i el 55% requeririen una intervenció integral en tot l'embolcall de l'edifici, incloses cobertes, patis i parets mitgeres (preu orientatiu de 13.100 euros). I s'estima que l'aportació europea podria sufragar de mitjana el 46% dels costos d'aquestes intervencions.

Per això, la regidora d'Habitatge, Lucia Martín, ha insistit que la convocatòria europea és una oportunitat molt important per a Barcelona perquè té molts edificis que compleixen els requisits per rebre les ajudes. I ha avançat que treballen perquè en uns mesos el simulador de consum energètic pugui estar a disposició de tots els veïns perquè puguin calcular de quines subvencions es podrien beneficiar i es decideixin a fer la reforma.

Segons l'informe de l'Observatori, si es fessin totes les rehabilitacions que compleixen amb els requisits –cosa del tot improbable perquè la partida que rebrà Barcelona dels Next Generation no serà tan gran i perquè tampoc s'espera que hi hagi un volum tan gran d'interessats–, el 66% del edificis passarien a tenir una qualificació energètica de D o millor. I si s'optés per fer sempre la rehabilitació més integral, que també és la que aconsegueix més impacte en la factura, el 93% dels edificis tindrien una D o notes més altes, cosa que representa un estalvi mitjà del 27% en la factura. I això tenint en compte només les estratègies que s'enfoquen en millorar l'aïllament dels edificis i no els afegits com sumar plaques solars o renovar calderes, que s'entén que s'inclourien en una fase posterior.

"La gràcia és que els fons siguin un estímul per a un procés que fins ara s'ha demostrat poc atractiu", ha defensat Carme Trilla, presidenta de l'Observatori, en referència a les convocatòries d'ajudes a la rehabilitació i a la nova eina que es posarà a l'abast de la ciutadania perquè pugui veure quins beneficis obtindria amb la reforma. "Passar d'una majoria d'edificis amb qualificació E a una de qualificació D seria un salt històric", ha emfatitzat.