"La vostra causa és la nostra": així ha sigut la reunió virtual entre Colau i l'alcalde de Kíiv

Conegut com a Puny de Ferro, Vitali Klitxkó és un dels millors boxejadors de la història. Ara és l'alcalde de la capital ucraïnesa, Kíiv, l'encarregat de liderar la defensa de la ciutat contra l'ofensiva russa. Com a boxejador mai no va ser derrotat per KO i va guanyar 45 dels 47 combats que va protagonitzar en categoria de pesos pesants. Com a alcalde –i a la llista negra del president rus, Vladímir Putin–, afronta ara el combat més difícil: la defensa de la ciutat que governa. I aquí tampoc està disposat a perdre. Klitxkó ha mantingut aquest matí una trobada telemàtica amb la seva homòloga barcelonina, l'alcaldessa Ada Colau, amb qui comparteix poc més que un passat allunyat de les institucions i el rebuig frontal a la política de Putin; i a qui ha volgut transmetre un missatge de força: "Seguim defensant la ciutat i no defallirem". Colau, al seu torn, li ha traslladat el suport de la capital catalana al patiment de la població ucraïnesa i la voluntat de reforçar el pont humanitari entre Barcelona i Ucraïna per poder enviar més material.

"És un atemptat contra la democràcia i contra els drets humans. La seva causa és la nostra", li ha dit l'alcaldessa, que explica a l'ARA que ja s'esperava trobar-se a l'altra banda de la pantalla una persona "molt forta" però que ha quedat impactada per la "serenitat" que transmet algú que parla des del mig d'una guerra, des d'una ciutat que viu "sota les bombes": "Ens ha agraït el suport humanitari i ens ha concretat tot el material que necessiten, però la seva prioritat era enviar un missatge polític: deixar clar que això no és una guerra entre dues parts, que la invasió russa d'Ucraïna afecta el conjunt de la democràcia europea i que, per tant, no s'hi valen les mitges tintes que veu en alguns líders europeus que condemnen l'atac però no trenquen la relació econòmica amb Rússia". Un missatge que l'alcaldessa ha volgut remarcar que, com a Ajuntament, "assumeixen i comparteixen" i que ha defensat que Barcelona, que tot i no ser un estat sí que té una veu reconeguda a escala internacional, portarà a totes les xarxes de governs locals de què forma part.

La por a les armes nuclears

"Com a ciutat germana estarem al seu costat duri el que duri la invasió. No podem normalitzar una invasió cruel i il·legal. No mirarem cap a un altre costat", li ha dit Colau, impactada pel fet que Putin hagi centrat la seva ofensiva en "bombardejar ciutats i sense fer distincions per a la població civil". L'objectiu de la trobada d'avui entre alcaldes era, sobretot, recollir les demandes de material que necessita la població de Kíiv, i el govern de Barcelona ha pres nota de les necessitats. L'alcalde de Kíiv ha assegurat que tenen por que Putin pugui ordenar l'ús d'armes nuclears i que, per això, necessiten material de protecció específic, per estar preparats per a qualsevol nou escenari. També ha demanat vehicles, respiradors i medicaments. I Colau s'ha compromès a accelerar converses, per exemple, amb el cos de bombers per veure si es poden enviar cap a Ucraïna vehicles d'emergència. "Hem escoltat la llista i hem dit que intentaríem aconseguir-ho tot", explica.

També ha participat en la trobada el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Oleksandr Dzoma, que ha agraït el suport dels barcelonins en l’acollida de refugiats ucraïnesos, segons han informat des de l'Ajuntament, i que ha plantejat que Barcelona pugui estendre el seu agermanament amb altres ciutats ucraïneses per poder obrir corredors humanitaris similars al que hi ha amb Kíiv amb altres punts del país. De moment la capital catalana ha aprovat una convocatòria d’urgència de 320.000 euros per a entitats de cooperació internacional que treballen sobre el terreny en l’atenció a les víctimes civils de la guerra a Ucraïna. I els serveis municipals han fet unes 3.700 atencions socials a persones que han arribat a la ciutat fugint del conflicte, segons l'últim balanç de l'Ajuntament. D'aquestes, 654 han estat allotjades d’emergència. El 60% de les persones que arriben des d'Ucraïna són menors i això suposa "un repte enorme per a la ciutat", segons Colau, que remarca que s'ha d'estar al seu costat més enllà de la cobertura de les necessitats bàsiques.

El consistori ha activat un espai web (www.ciutatrefugi.barcelona) per canalitzar tota la possible solidaritat dels veïns i veïnes de Barcelona amb Ucraïna. D'altra banda, la capital catalana ha suspès les relacions amb el consolat de Rússia i l’intercanvi amb la ciutat russa de Sant Petersburg, amb qui està agermanada des del 1985, mentre duri l'acció militar a Ucraïna. Barcelona és una de les ciutats que han signat la Declaració de Mariúpol, en què es condemna la invasió russa i es crida els governs europeus i la Comissió Europea a augmentar els esforços per aturar la guerra.