BarcelonaBarcelona va tancar, a finals del 2017, l'anomenada guerra de les terrasses sobre l'espai que poden ocupar bars i restaurants al carrer. La pandèmia, però, ha obert nous capítols d'aquesta història, amb el debat sobre com fer permanents les terrasses ampliades i com anar retirant els polèmics blocs de formigó grocs. També han ressorgit dubtes sobre els horaris: l'Ajuntament valora un avançament de l'hora de tancament i el ple d'aquest divendres ha aprovat aplicar amb urgència controls sonomètrics a les onze zones més perjudicades. El director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, rebutja del tot el nou debat sobre els horaris.
Ens estem preparant per a un estiu, per fi, amb certa normalitat. Ja hem vist una Setmana Santa de turisme massiu a Barcelona... i torna el debat sobre el decreixement. Com ho veu?
— Amb preocupació. Sembla que no haguem après res de dos anys de forat econòmic i de les conseqüències que la paralització de la mobilitat ha tingut sobre una ciutat que deu el seu èxit a haver-se posicionat en l'àmbit internacional. En aquests dos anys hem comprovat com queda d'esquelètica Barcelona i les conseqüències enormes que té aquesta paralització en les famílies que viuen directament o indirectament del turisme. El debat és caduc. La pandèmia ha demostrat la debilitat de la ciutat quan la mobilitat internacional no funciona. El que hem vist aquests dos anys és la no-ciutat, no era Barcelona.
I això ens porta al debat de l'horari de les terrasses: amb entitats com la patronal de l'oci nocturn que demanen allargar-lo i els veïns de les zones més afectades que clamen per acotar-lo.
— Barcelona té avui els horaris més restrictius de Catalunya i d'Espanya. No tenim un problema d'horaris. Hem fet una enquesta amb un miler d'usuaris que mostra que la majoria voldria equiparar més els horaris de les terrasses als de ciutats com Madrid, Sevilla o les altres tres capitals de província de Catalunya. Com a Gremi, hem decidit no agafar-nos a aquesta petició d'allargar horaris, tot i que la considerem molt raonable, i ho hem decidit per lleialtat a un pacte que va costar molt construir: tothom recorda el llarguíssim conflicte de les terrasses que hi va haver el mandat passat i el 2018 es construeix un consens molt ampli que queda recollit en l'ordenança. Vam arribar a un acord, que és igual per a tot Barcelona, pel qual es permeten terrasses fins a les 24 h els dies de cada dia i fins a la una les vigílies de festius. No és desproporcionat en absolut i el que farem ara és mantenir-nos lleials a aquest pacte, però no acceptarem cap reducció, ni general ni per carrers.
¿I en les 11 zones que l'Ajuntament té identificades com a problemàtiques pel soroll, com les places de Gràcia o el carrer Enric Granados?
— Enlloc.
Que en pandèmia hi hagi hagut locals en aquestes zones ja saturades que han posat més taules de les permeses o altres picaresques no deu haver ajudat a calmar els ànims dels veïns...
— No tinc aquesta sensació. Són els de sempre dient el de sempre amb independència del context. Estan en contra de tot, de la mateixa configuració d'una gran ciutat. La pregunta que ens hem de fer és quants són. Alguns pensen que la ciutat pandèmica i paralitzada és el model que voldrien, però és una anomalia.
¿S'esperaven que l'Ajuntament els permetria la consolidació generalitzada de les terrasses que havien de ser excepcionals per la pandèmia?
— No ho esperàvem. Va ser una mesura acordada per donar suport al sector davant de les restriccions. Neix com un acord in extremis entre el Gremi i l'Ajuntament, que abans de la pandèmia havien estat molts anys barallats per les taules i les cadires i que, curiosament gràcies al covid, van a l'una per reforçar una indústria vital. La mesura neix primer per a sis mesos, però la duresa de la pandèmia obliga a allargar-la durant tot el 2021 i s'arriba a la conclusió que aquests espais han arribat per quedar-se perquè qui els ha abraçat ha sigut la ciutadania.
Encara veiem moltes New Jerseys al carrer, fins i tot d'abandonades que no utilitza cap local.
— L'administració no és àgil i el procés està tenint dificultats. El govern manté la voluntat que el procés avanci, però ens hem trobat que les instruccions publicades eren molt restrictives, més del que ho és l'ordenança del 2018 en què s'haurien de basar. Quan es tracta de dir que sí, a l'Ajuntament li costa, i no pot ser tan complicat facilitar la vida de les empreses i els ciutadans. Per sort estem renegociant els criteris, cosa que demostra que el govern té voluntat de consolidar terrasses. Hi tenim els ulls posats.
L'altre cavall de batalla que tenen sobre la taula és el de la taxa que paguen les terrasses i que des de l'esclat de la pandèmia està bonificada al 75%, però que amb l'anunci de pujada del 2019 va provocar una forta polèmica.
— Els dos grans temes amb els quals avaluarem el mandat del govern municipal són precisament la consolidació de terrasses i la taxa, que és una ferida oberta per al sector. Durant la pandèmia, gràcies a pactes extraordinaris, hem impedit que la ferida sagni, però no està tancada. El que vam viure el 2019 no és una actualització de la taxa, sinó un increment abusiu, que ha comportat que en alguns llocs tinguem taxes que quintupliquen les de carrers equiparables de ciutats com Madrid. És una barbaritat i s’ha de reconduir.
¿S'esperaven poder arribar a acords com els de les terrasses o la bonificació de les taxes amb un govern on hi ha els comuns?
— Amb la tinenta d'Urbanisme, Janet Sanz, que és amb qui ens ha tocat parlar, la negociació sempre s’ha produït de manera desitjada per les dues parts. Té molt sentit comú i la veiem com una negociadora fiable. També és cert que tot el que té a veure amb l'àmbit fiscal, que és el que depèn del PSC, es va acordar més ràpid.
¿I la relació amb l'exregidora Gala Pin, que els acusa en el seu llibre de ser un poder que intenta condicionar les polítiques sense haver passat per les urnes?
— Vaig llegir l'entrevista a Gala Pin a l'ARA i el que hi fa, quan acusa el Gremi de tracte de favor i d'anar als despatxos a dir com s'havien de dibuixar els plànols, és una acusació greu, que pot ser delictiva, perquè no és certa. Suposem que es refereix a plans d'usos que es van fer abans que ella fos regidora, i llavors ha de ser el que es va aprovar el juliol del 2013, però jo soc director del Gremi des del febrer del 2014. La meva participació en allò que ella diu que va passar és impossible. El que fa en el llibre és construir la idea de subjectes legítims versus subjectes il·legítims. I aquesta és una visió molt sectària. Segur que no diria el mateix d'associacions que tampoc no han passat per les urnes i busquen influir, com la PAH.