Qui viu a la Rambla de Barcelona?
Hi ha 569 residents habituals, segons l'últim cens encarregat per l'Ajuntament, que ara s'intenta actualitzar


Barcelona"No vull marxar de la Rambla. Si ho faig, serà per marxar de Barcelona". La Carme Casal és una de les veïnes de la Rambla i la setmana passada, el dia que van començar les obres a la part baixa d'aquest passeig, estava il·lusionada per si, a més dels canvis urbanístics, s'aconseguia algun canvi d'usos a l'espai: que es faci més agradable la vida a qui hi viu i que els barcelonins vulguin tornar a ramblejar, que són els dos grans reptes, segons l'equip encarregat del projecte, kmZERO, encapçalat per l'exregidora Itziar González. "Volem deixar de passar vergonya cada cop que ve algú de visita i veu tot el que passa aquí de nit", resumia. Saber quanta gent viu encara a la Rambla és un dels misteris que l'Ajuntament s'ha proposat resoldre amb un cens fet porta a porta. Fins ara, hi ha hagut dades molt divergents: les més recents són les de l'estudi encarregat a Barcelona Regional i el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GSOP), que a principis del 2020 xifrava en 673 els residents de la Rambla: 569 serien veïns amb totes les de la llei (residents habituals) i 104 ho serien de forma temporal (viuen a la Rambla en períodes superiors a un mes).
La xifra, però, és discutida en un sentit i l'altre: l'equip que s'encarrega de la reforma va parlar inicialment de menys d'un centenar de veïns estables i l'associació Amics de la Rambla considera que es queda curta, l'eleva al miler (demanen comptar també els dels pisos als quals s'accedeix per façanes que no queden a la Rambla) i proposa examinar bé els usos dels nombrosos edificis administratius que hi ha al passeig. Segons l'informe del 2020, dels 122 edificis que tenen façana a la Rambla, una mica més de la meitat (el 52,4%) són d'habitatges, però en aquests 64 blocs només hi ha 226 pisos que funcionin com a residències habituals. Pràcticament, la meitat dels edificis que no són habitatges (54) són hotels (26) i els apartaments turístics representen el 15,5% dels pisos que no tenen un ús residencial (387). És a dir, una seixantena, segons aquest recompte. La zona que concentra més veïns, dels que viuen tot l'any a la Rambla, és la del mig.
Poc satisfets
I com són aquests veïns? Hi ha més homes (54,3%) que dones, com passa al conjunt de Ciutat Vella, i el percentatge de treballadors (61,5% del total) és força més elevat que el de la mitjana del districte, que no arriba al 50%. I com passa a tot Ciutat Vella: la proporció entre persones de nacionalitat espanyola i estrangera es divideix gairebé al 50%. Quan se'ls pregunta per la nota amb què puntuarien la satisfacció de viure a la Rambla, l'aproven només pels pèls: un 5,7. Una puntuació molt més baixa que el 8,1 que atorguen a la satisfacció de viure a Barcelona. Un terç dels enquestats, de fet, suspèn la Rambla (un 4,1% li posa un 0).
Si se'ls demana que defineixin l'espai en una paraula trien termes com soroll, turisme o massificació. I el que sí que suspenen, amb un 4,8, és la gestió de l'Ajuntament a la Rambla (la pregunta es feia abans de fixar una data per a la reforma). El 53% no té dubtes que la Rambla és un mal lloc on viure, però una quarta part no en marxaria si pogués triar un altre lloc on viure: el 52% canviaria de barri, el 15% marxaria de Barcelona i el 6% es mouria a una altra zona dins del barri.