Vint anys reclamant rutes segures per anar a l'escola a l'Eixample

BarcelonaL'Eixample d'ara no és ben bé el de fa dues dècades, però continua sent el districte més transitat de Barcelona. El creuen cada dia fins a 285.000 cotxes, segons les últimes dades de l'Ajuntament. I, per això, el projecte comunitari Camí Amic, que va néixer l'any 2000, continua convençut que cal continuar reclamant itineraris segurs perquè la canalla pugui arribar a peu fins a l'escola. I per fer, en general, una ciutat més "amable", més a la mida dels nens. És cert que celebren que hi ha hagut canvis com els nous eixos verds de Consell de Cent o Borrell, que ja estan pràcticament acabats i que eren les reivindicacions fundacionals de Camí Amic, però demanen que el model s'estengui com una "taca d'oli" i que hi hagi branques verdes que connectin les escoles amb aquests espais pacificats. És la principal lluita del moviment, que focalitza la reivindicació als barris de l'Esquerra de l'Eixample i Sant Antoni i que aquest divendres celebra la vintena edició de la seva jornada anual. Ho fa després de tres anys d'aturada pandèmica i en dos escenaris clau: el Parc Joan Miró, que és el gran (i quasi únic) espai verd de la zona i els nous carrers pacificats com Consell de Cent i Rocafort. La tria del Joan Miró arriba, a més, just quan el parc és al focus de l'actualitat pel rebuig veïnal a les obres de FGC que n'amenacen l'arbreda i per l'esperat rentat de cara (fa una dècada que el llac no té aigua).

La jornada congregarà fins a 2.280 alumnes de cinc escoles públiques de la zona (Auró, Diputació, Entença, Llorers i Joan Miró) i dos instituts (Viladomat i Ernest Lluch) amb espectacles, jocs i proves sobre la defensa del medi ambient. "Una de les idees és que els alumnes ocupin els nous eixos verds, perquè són una reivindicació històrica del moviment que ara l'Ajuntament ha fet seva", explica Joan Marc Montserrat, més conegut com a Jota, que és el coordinador de Camí Amic. En els primers documents d'objectius de la plataforma ja hi havia pacificar tot Borrell des de Rocafort fins al Paral·lel i Consell de Cent des del Parc Joan Miró fins a Borrell, que és fins i tot menys espai del que engloba ara el nou eix verd.

"Però la reivindicació va més enllà del camí a l'escola, que és el fonamental: es demanen barris que siguin més segurs per als nens i per a tothom", afegeix Montserrat, que enumera que en aquestes dues dècades i de bracet de les associacions de famílies ja s'han anat assolint petites fites. Alguns exemples: que s'instal·lessin semàfors en l'accés al Parc Joan Miró des dels carrers Llançà i Vilamarí o tanques protectores davant l'accés a l'Escola Llorers, en ple carrer Aragó. Però defensen que queda camí per recórrer amb actuacions com fer plataformes que connectin les escoles amb els carrers pacificats o solucionar “aberracions” com que l'Escola Ferran Sunyer estigui "d'esquena a la superilla de Sant Antoni", perquè té l'accés en un dels carrers més transitats de Sant Antoni: Viladomat. I, per això, asseguren que la seva lluita encara té sentit i que continuaran donant suport a projectes com els bicibusos per anar amb bicicleta a l'escola per la calçada o el camibús per anar-hi en grup i a peu. Qui tampoc abaixa la guàrdia és Eixample Respira, que ja ha convocat un tall al carrer Aragó, dilluns que ve, per protestar contra l'excés de trànsit i la mala qualitat de l'aire.