Veïns de Sant Antoni, farts de la brutícia al carrer: "Som el cul de la superilla"

BarcelonaDijous a la tarda van aparèixer al carrer Aldana de Barcelona uns cartells escrits a mà alertant de la presència de droga davant d'una escola. Era l'últim crit d'alerta dels veïns d'aquesta zona del barri de Sant Antoni contra una situació que fa molts mesos que denuncien: la degradació d'aquest extrem de l'Eixample que fa frontera amb els districtes de Ciutat Vella i de Sants-Montjuïc. "Som el cul de la superilla", lamenta en conversa amb l'ARA Montse Saboya, que viu a tocar d'aquesta escola i que diu estar cansada de fer arribar les seves queixes a l'aplicació municipal Barcelona a la Butxaca.

La presència de droga a la via pública és només una de les xacres que els veïns lamenten que hi ha als seus carrers. Fa molt temps que proliferen a les xarxes socials perfils com Cuidem Sant Antoni,que gairebé cada dia publiquen fotografies retratant la "deixadesa" que, diuen, pateix el barri de Sant Antoni. Les imatges de llaunes buides, deixalla o xeringues per terra, a les jardineres o als escocells dels arbres són habituals. Xavier Caballé, membre de la plataforma Fem Sant Antoni, coincideix amb Saboya, i lamenta que l'Ajuntament "hagi deixat deteriorar-se" la part de la superilla que va des del carrer Parlament fins a l'avinguda del Paral·lel.

Caballé argumenta que darrere de la situació que es viu al barri hi ha una combinació de quatre factors: brutícia, incivisme, sensellarisme i drogoaddiccions. També subratlla que cada casuística s'ha d'afrontar des de vessants diferents, però lamenta que fins ara la resposta del govern municipal hagi estat gairebé inexistent. Avisa a més que no es pot responsabilitzar del deteriorament de l'espai només a la presència de persones sense llar, i apunta que la concentració de bars i restaurants que hi ha en aquesta zona del barri hi juga un paper clau. "Hem observat que a les nits molts clients també acaben orinant al carrer", assegura.

Per això, proposa que entre les mesures que s'han de prendre hi hagi un increment de la vigilància als vespres i es restringeixi l'horari de les terrasses. La demanda més urgent, però, és una altra: millorar la neteja. Tan Caballé com Saboya denuncien un tracte desigual entre la part superior de la superilla –la que encercla el mercat de Sant Antoni i arriba fins a la Gran Via pel carrer Comte Borrell– i la inferior. "En comptes de donar prioritat al que està més brut, donen prioritat al que es veu més", lamenta Caballé.

Dins de l'Ajuntament, també grups com Junts per Catalunya i el PP han fet d'altaveu de les queixes veïnals. El passat mes de setembre, per exemple, el regidor Joan Rodríguez, de Junts, demanava dades sobre les freqüències de neteja en el sector sud de Sant Antoni i demanava intensificar-les. També reclamava augmentar la presència de la Guàrdia Urbana a la zona, sobretot de nit.

Davant les queixes, fonts de l'Ajuntament esgrimeixen que fa mesos que s'han reforçat tots els serveis que treballen a la zona i que es manté un control periòdic per fer ajustos o reforçar dispositius si cal. En aquest sentit, expliquen que en les pròximes setmanes està previst incrementar el nombre de patrulles de la Guàrdia Urbana a peu i reforçar la neteja amb accions com la recollida manual de llaunes o de jardineres. Les mateixes fonts expliquen que l'Ajuntament es planteja intensificar també la tasca que fan els equips d’atenció social i els educadors de l’Agència de Salut Pública de Barcelona per atendre les persones sense llar i les consumidores.

La consolidació pendent de la superilla

Entre els veïns hi ha també la convicció que bona part de la deixadesa que pateix la zona és conseqüència del fet que encara ara no s'ha deixat enrere l'urbanisme tàctic. Interpreten que la situació canviaria radicalment si aquest tram de la superilla s'urbanitzés definitivament a l'estil de com s'ha fet a Consell de Cent o al voltant del mercat en el mateix barri de Sant Antoni. El passat mes de maig l'Ajuntament va anunciar que aquest tram de la superilla deixaria enrere l'urbanisme tàctic en aquest mandat. Tanmateix, la previsió del consistori és que les obres, que tenen una durada prevista d'un any i mig, no comencin fins a principis del 2026.