El TSJC anul·la la taxa Amazon de Barcelona

BarcelonaMés de 90.000 paquets entregats cada dia i 33 milions d'operacions de comerç electrònic en un any a la ciutat de Barcelona. Aquestes xifres de 2020 van animar l'Ajuntament a aprovar la taxa Amazon, una eina fiscal per gravar l'ús intensiu que les empreses de repartiment a domicili fan de l'espai públic, especialment dels aparcaments de càrrega i descàrrega, i la congestió que provoquen. Ara, a petició de la patronal d'aquest sector, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ordenança que el ple de Barcelona va aprovar el febrer del 2023.

Els magistrats han acceptat un recurs de l’Organització Empresarial de Logística i Transport (UNO), que reclamava anul·lar la taxa –que grava l'1,25% de l'ingrés brut de cada empresa– per infringir el principi de lliure circulació de mercaderies. Els jutges li han donat la raó i consideren que, més que una taxa, es tracta d'un impost, perquè es basa en la facturació anual de les empreses i només s'aplica a les que facturen menys d'un milió a l'any. "Més que una verdadera taxa, és un autèntic impost que gravaria els potencials o previsibles rendiments de les empreses distribuïdores", critiquen a la sentència els jutges que han anul·lat l'ordenança. També donen la raó a la patronal al considerar que en realitat es tracta d’un "impost regulat sota la denominació de taxa, cosa que genera inseguretat i manca de la preceptiva cobertura legal".

En concret, a la sentència assenyalen que l’ordenança no concreta l’ús d’espai i temps que fan aquestes empreses a les zones de càrrega i descàrrega. També apunten que es grava el comerç electrònic, però no, per exemple, altres enviaments comercials que no siguin de botigues online. Per això, conclouen que la taxa no grava l'ocupació de l'espai públic dels principals operadors postals com Amazon, DHL i Seur, sinó que està dissenyada de manera que "en realitat ve a gravar una activitat, en concret, la de l’operador que fa l’última entrega".

En aquest sentit, els magistrats plantegen que, si la justificació de l'ordenança és evitar la càrrega i descàrrega al carrer per a enviaments puntuals, hauria d'afectar qualsevol vehicle que pugui fer-ne aquest ús, i no "exclusivament" els operadors postals que reparteixen productes del comerç online. Per a la patronal que ha impulsat el procediment judicial contra la taxa, el fet que la recaptació es dediqués al comerç local supera una restricció a la lliure circulació de mercaderies perquè, a parer seu, es convertia en "una ajuda d'estat il·legal".

L’Ajuntament valora un recurs i refarà la regulació

En conèixer la sentència, l’Ajuntament ha mostrat el seu respecte cap a tota decisió judicial malgrat la seva "disconformitat". També ha recordat que la sentència encara no és ferma, i ha avançat que els serveis jurídics municipals estudien la possibilitat de presentar un recurs per "continuar defensant els interessos de l’Ajuntament i la taxa".

D’altra banda, el consistori afirma que treballa per "propiciar els canvis legislatius necessaris per poder assegurar el poder tributari municipal en aquesta matèria". Per al govern municipal, és necessari gestionar aquestes activitats "a través de regular l’ús intensiu de l’espai públic" que fan les empreses de repartiment de comerç electrònic a la ciutat. "L’economia i la societat avancen cap a nous models econòmics, i les administracions públiques necessiten poder tenir les eines legals necessàries per poder regular aquests nous models i gestionar l’ús privatiu que fan de l’espai públic", han valorat fonts municipals, que també han recordat que amb aquesta mesura es pretén "protegir el comerç de proximitat i el petit comerç davant l’amenaça que suposen les grans plataformes".

Una jutgessa justifica la taxa

Durant el procediment, l'Ajuntament ja va respondre al recurs defensant que l'ordenança respon a un interès públic i que la taxa està justificada per l’ús intensiu de l’espai públic que fan aquests operadors postals a causa del comerç online. El consistori també va argumentar que el procediment per aprovar l’ordenança va seguir tots els tràmits de consulta pública, memòria justificativa i informe econòmic.

La sentència inclou el vot particular d'una magistrada que no comparteix l'opinió dels seus companys. Es tracta de la magistrada Isabel Hernández, que discrepa del posicionament de la sentència i no veu un problema que la taxa s'apliqui o no en funció de la facturació anual de l'empresa. Al contrari, creu que està justificat excloure'n les que facturen menys d'un milió anual perquè "no fan un aprofitament intensiu, o almenys no igual", que la resta de les places d'aparcament. Tampoc creu que aquesta taxa discrimini aquestes empreses de repartiment ni afavoreixi la resta, ni tampoc que suposi una discriminació en favor del comerç tradicional.