L'estratègia Trias: aglutinar el malestar d'una Barcelona "que ha perdut el nord"
El candidat de JxCat diu que plegarà si no és alcalde i defensa no continuar projectes com el tramvia per la Diagonal
Barcelona"El que no saben és que no plego", bromejava en veu baixa Xavier Trias l'abril del 2019, mentre entrava al sopar que li havien organitzat a la sala gran de les Drassanes per celebrar que acabava el seu últim mandat municipal. La sorpresa era, llavors, que tancaria la llista que encapçalava Joaquim Forn per intentar recuperar l'alcaldia que els havia arrabassat Ada Colau el 2015. Però ningú, ni el mateix Trias, s'esperava en aquell moment que tindria una jubilació interruptus. L'exalcalde ha confirmat el que ja circulava des de fa setmanes: que tornarà a ser candidat a l'alcaldia de Barcelona. Que buscarà la revenja amb Colau. Tot i que defuig l'etiqueta de liderar un projecte "anti-Colau", no amaga que l'objectiu és desbancar a qui acusa "d'haver fet perdre el nord a Barcelona". Ni que, per assolir-ho, intentarà aglutinar tot el descontentament que diu que ha detectat aquests mesos al carrer. "Han aconseguit que la gent estigui indignada", insisteix.
Trias parla d'una Barcelona que ara veu més bruta, més insegura, que ha perdut lideratge i projecció i que ja no és el referent que era en disseny. I defensa que si és alcalde mirarà què es pot fer amb les obres que ja allarguen el tramvia de Glòries fins a Verdaguer i que en cap cas les continuarà en el tram següent. També diu que intentarà recuperar els xamfrans de l'Eixample que considera que Colau està perdent amb els eixos verds. I aposta també per revertir els "plantejaments contra els poderosos" perquè, defensa, la lluita contra la pobresa es pot fer amb subvencions o creant riquesa.
La seva candidatura fa trontollar el tauler de joc electoral com estava fins ara: amb tres aspirants a l'alcaldia, Ada Colau i qui ha sigut el seu soci, Jaume Collboni, i un cap de l'oposició, Ernest Maragall, amb qui ha pactat el gruix dels projectes.Trias buscarà concentrar tota la crítica en els comuns. I està convençut que, tot i que els de Colau venguin la candidatura de l'exalcalde com un punt que els beneficia perquè divideix el vot dels seus rivals i polaritza la campanya, l'actual alcaldessa "no guanyarà a les urnes" i, per tant, no podrà governar si algú no li dona suport. I ell garanteix que no ho farà.
La partida torna ara on era el 2015, com en una mena de déjà-vu, amb l'únic canvi d'Ernest Maragall, que ja va ser el candidat d'ERC el 2019, en el lloc d'Alfred Bosch. Hi tornaran Ada Colau (BComú), Jaume Collboni (PSC) i també Trias (JxCat). I, de tots ells, Trias es presenta com l'opció més allunyada de l'actual alcaldessa (acusa el PSC d'haver-li fet de "crossa" i els republicans d'encara negociar-hi els pressupostos) i garanteix que ell no li permetrà un tercer mandat.
Després de confirmar en el sopar de Nadal de la federació de Barcelona que faria el pas, l'exalcalde ha oficialitzat la candidatura, primer, amb un vídeo a les xarxes, on assegurava que això no va de sigles sinó de "defensar la nostra ciutat i la nostra manera de viure". I, després, amb una presentació oficial als Jardinets de Gràcia, on ha apel·lat a tothom que busqui una "força centrada de seny". Ell, diu, es presenta només per guanyar. Si no és alcalde, marxarà cap a casa, perquè considera que no té sentit que es mantingui com a regidor amb 76 anys. Ni al govern, ni a l'oposició. "Seré alcalde o res", ha deixat clar en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Sense logotip de Junts
El logotip de Junts, però, no l'ha acompanyat ni en el vídeo ni en l'acte de presentació. I Trias ho justifica. Diu que més que per voler amagar les sigles d'un partit que ha viscut moltes crisis últimament, és per la voluntat de fer una candidatura personalista, que faci valer el seu nom. Però assegura que darrere seu hi haurà molta gent "boníssima", encara que menys coneguda. Ha confirmat que els actuals regidors Neus Munté i Jordi Martí, de qui ha elogiat que hagin "picat molta pedra", ocuparan el segon i el tercer lloc de la llista. I ha insistit que també compta amb noms com els dels exconsellers Damià Calvet, Ramon Tremosa i Victòria Alsina. També ha obert les portes de la llista al PDECat, que ha confiat que se sumi al seu projecte.
Qui no anirà a la llista és qui va ser la seva mà dreta a l'Ajuntament quan era alcalde, l'exconseller Joaquim Forn. I tampoc l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, amb qui Trias ha admès que comptava, però que "ha trobat una feina millor", a la Fundació Pasqual Maragall. També ha reconegut, en declaracions a RAC1, que si finalment l'expresident del Barça Sandro Rosell decideix presentar-se es perjudicarien els dos i que Santi Vila li ha expressat el seu suport.
Trias ha assegurat que si fa el pas de tornar a optar a l'alcaldia després de quatre anys jubilat és per guanyar, que el seu objectiu és tornar a treure els 14 regidors que li van permetre governar en minoria el 2011 i després buscar un aliat que li permeti sumar els 21 vots necessaris per a la investidura. Qui serà aquest aliat? "Estaré obert a qualsevol negociació", ha respost, deixant així la porta oberta a un possible acord tant amb ERC com amb el PSC i remarcant el que ja va dir a la direcció del partit abans d'acceptar ser alcaldable: que no vol "cap barrera" a possibles pactes. Diu que donaria suport a socialistes o republicans si fossin la llista més votada. I que confia governar ell si guanya a les urnes.
Suport a Vives
Preguntat pel contacte que manté amb qui va ser el seu tinent d'alcalde d'Urbanisme, Antoni Vives, que l'any passat va acceptar una condemna per falsificar un contracte el 2012, ha assegurat que hi manté una molt bona relació i que la seva condemna va ser una "absoluta vergonya", una mena de "venjança".