Un de cada tres habitants de la regió de Barcelona viu en exclusió social

Barcelona885.000 persones de la diòcesi de Barcelona viuen en situació d'exclusió social, cosa que representa vora un terç (el 32%) del conjunt de la població de la zona. És l'alerta que ha donat aquest dimarts Càritas, que, a través d'un estudi fet en col·laboració amb la Fundació Foessa, ha constatat que ara hi ha 300.000 persones més en situació de precarietat que abans de l'esclat de la pandèmia. La conclusió de l'informe és que ara com ara un de cada tres habitants de la regió de Barcelona té dificultats per accedir a drets bàsics com l'habitatge, l'alimentació o la calefacció. 

L'informe també exposa que s'han doblat els casos de trastorns mentals diagnosticats (la xifra passa del 8% de la població al 17%) i que 20.000 famílies han perdut oportunitats laborals per culpa de no tenir accés a la tecnologia. Per arribar a aquestes conclusions s'han enquestat 1.800 persones a la diòcesi de Barcelona, 3.000 a Catalunya a i 19.000 a Espanya, i els resultats s'han comparat amb l'últim estudi de les mateixes característiques fet el 2018. És a dir, abans de la pandèmia.

Una de les constatacions de l'informe és que l'empobriment de la població és molt més accentuat a Barcelona que al conjunt de l'Estat: a Espanya la població que està sota aquest llindar representa el 23%, mentre que a la diòcesi de Barcelona s'enfila fins al 32%. I aquest percentatge també supera el del conjunt de Catalunya, que se situa en un 29%. "Això es deu, en part, a una població que depèn molt de les rendes del treball i a una proporció alta de persones d'origen estranger, que acostumen a ser més vulnerables a les crisis econòmiques", segons ha radiografiat Raúl Flores, que és el coordinador de l’equip d’estudis de Cáritas Española.

L'estudi posa el focus, entre altres aspectes, en l'empitjorament de les condicions de treball. En aquest sentit, revela que 97.000 famílies de la diòcesi viuen amb tots els seus membres a l'atur (un 3% més que el 2018), i hi ha 60.000 llars que tenen la persona que sustenta la família en situació d'atur de llarga durada (un 2% més que el 2018). La fotografia mostra, també, que hi ha 140.000 famílies que no tenen accés a medicaments per problemes econòmics i 33.000 (sumen 118.000 persones) que han afirmat haver passat gana sovint en els darrers 10 anys, o que en passen ara. I l'exclusió social és més present a les famílies amb infants o adolescents (40%) i encara més entre les monoparentals i nombroses, en què s'acosta al 50%.

Les famílies manifesten dificultats en tots els àmbits de la vida, però destaca que un 36% han hagut de reduir les despeses en alimentació, i un 52% les despeses en vestimenta i calçat. A més, un 11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut impagaments relacionats amb l'habitatge. 

Pel que fa als problemes d'habitatge, Càritas denuncia en l'informe que 520.000 barcelonins viuen en un habitatge que no té les condicions per viure-hi, i que 300.000 resideixen en un pis que no saben si podran mantenir el mes següent per qüestions financeres i de pagament.

També posen en relleu que Espanya és un dels països de la Unió Europea amb un parc públic d'habitatge més reduït. "A Àustria i a Dinamarca els habitatges públics suposen més d'un 20% del total. A Espanya, no arriba a l'1,2%", ha denunciat Míriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.

20.000 oportunitats perdudes

Els representants de Càritas també han posat el focus en la bretxa digital. Denuncien que hi ha 340.000 famílies a Barcelona que no tenen accés complet al món digital i que fins a 20.000 van haver de deixar escapar oportunitats per aquest motiu. Per exemple, no van poder seguir les classes escolars o participar en alguns processos de selecció. Càritas afegeix que es pot patir de manca d'accés a la tecnologia sense adonar-se'n. "Perquè accés a la tecnologia no és només accés a internet, sinó tenir els dispositius adequats per connectar-s'hi. No és el mateix enviar un missatge o veure un vídeo, que ho pots fer amb un mòbil, que fer un curs en línia de competències professionals en què has d'interactuar", ha argumentat Flores.

També ha remarcat que, encara que aquest sigui un país ric, hi viuen persones pobres, perquè els recursos estan mal repartits. "I us hem d'explicar que en aquest aspecte la situació també ha empitjorat", ha dit. Per argumentar-ho, ha mostrat una imatge d'un edifici dividit en cinc plantes. "Els veïns d'aquest edifici són els cinc percentils de població ordenats, cada 20%, de més rics a més pobres. I el que hem detectat és que els veïns del primer pis, els més pobres de la societat, han perdut un 41% dels recursos, i els de cinquè, els més rics, han guanyat un 20% més".

L'estudi s'acaba amb cinc propostes per revertir la situació: reimpulsar el model d'estat del benestar, augmentar la cobertura de la renda general garantida i de l'import mínim vital, una política d'habitatge que ampliï el parc públic, plans d'ocupació adreçats als col·lectius més vulnerables i avançar cap a uns serveis socials adaptats a les realitats del segle XXI.