Totes les reformes de Barcelona que s'han fet sense la modificació que ara la justícia demana

BarcelonaCalia modificar el Pla General Metropolità (PGM). Aquest és el principal argument de la jutgessa per tombar el model urbanístic de la superilla de l'Eixample de Barcelona. La magistrada argumenta que per fer una reforma d'aquest calat, donant més espai per a vianants i traient-lo als cotxes, calia tocar la principal normativa que regula l'urbanisme a la ciutat, el PGM. En canvi, es va fer com si fos un projecte d'obres ordinari. Fer-ho així, però, no és una excepció, més aviat el contrari: fonts municipals apunten que en les últimes dècades ha sigut molt poc freqüent modificar el PGM per reformar un carrer.

Els antecedents més recents són la mateixa superilla de Sant Antoni o les reformes de la Diagonal, la Via Laietana o el carrer Pi i Maragall. Totes s'han fet de la mateixa manera que Consell de Cent. Les mateixes fonts apunten que hi ha antecedents més llunyans, com podrien ser el carrer Enric Granados, l'avinguda Gaudí o la reforma d'alguns carrers de Gràcia, obres que no va executar l'administració d'Ada Colau. Ara, diverses veus dels comuns com Marc Serra o Janet Sanz reivindiquen que es van fer de la mateixa manera.

Només hi ha una superilla que va necessitar una modificació del PGM, i no va ser precisament per pacificar els carrers. Es tracta del districte 22@. Per fer-lo, segons fonts municipals, el consistori va retocar el Pla General Metropolità, però bàsicament per actualitzar els paràmetres de tota la zona de cara a la transformació que s'hi anava a fer (nous habitatges, espais verds, oficines...). Les mateixes fonts apunten que, si només hagués sigut una superilla, no hauria calgut.

L'aval de la Generalitat

De fet, no només ho diu l'Ajuntament de Barcelona, sinó també els tècnics de la Generalitat. Arran d'una denúncia contra Colau per les mateixes superilles, aquest cop impulsada pel col·lectiu Salvem Barcelona, la Fiscalia va demanar a la Generalitat un informe per saber si calia modificar el PGM per fer un eix verd. La resposta dels tècnics del departament de Territori va ser favorable a Colau: van concloure que el projecte de les superilles de l'Eixample no altera el planejament del barri ni suprimeix per complet la circulació al conjunt dels carrers afectats i, per tant, no calia modificar el PGM. Per això la Fiscalia va acabar arxivant la investigació. Ara bé, en aquella ocasió es revisava si els responsables municipals havien prevaricat en la tramitació (un delicte penal), mentre que l'última sentència és de l'àmbit contenciós-administratiu.

Fonts del mateix departament de la Generalitat apunten que per tocar el PGM s'han de donar, bàsicament, dues casuístiques. Una és que l'ajuntament no tingui totes les competències en urbanisme i hagi de tenir l'aval del Govern, cosa que no li passa a la capital catalana. L'altra és que les obres afectin de manera directa o indirecta dues ciutats: que siguin en un territori fronterer o en una carretera interurbana, per exemple, una cosa que tampoc passa en el projecte de la superilla de l'Eixample.

La diferència entre la tramitació urbanística d'unes obres ordinàries i unes en les que calgui modificar el PGM és el recorregut administratiu: una reforma del planejament general l'ha d'aprovar provisionalment el plenari de l'Ajuntament i després l'ha de validar definitivament la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, un òrgan que depèn de la Generalitat.