Gairebé un de cada cinc passatgers no ha tornat al metro i al bus

BarcelonaEl transport públic metropolità es recupera a poc a poc de l'impacte del covid, però encara està lluny de moure el volum de viatgers d'abans, amb un 2019 de rècord (627,34 milions de passatgers només en metro i busos de Barcelona). Si es comparen les dades de validacions que hi ha hagut aquest mes (fins al dia 27) amb les que hi va haver en el mateix període de fa tres anys, quan ningú no veia possible una pandèmia mundial, encara hi ha un 17,2% de viatgers que no han tornat a la rutina anterior.

Si es miren les dades acumulades dels dos primers mesos de l'any, es veu una caiguda de desplaçaments del voltant del 26%, segons l'informe de balanç que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va presentar aquest dimarts al seu consell d'administració i al qual ha tingut accés l'ARA. I aquesta baixada de passatgers té una clara derivada econòmica. Els ingressos van caure uns 176 milions d'euros si es comparen les xifres del 2021 amb les del 2019 (un 38% menys), sense tenir en compte les aportacions públiques, i la davallada es mantenia al voltant del 35% mirant les dades acumulades de gener i febrer d'aquest 2022 (una caiguda similar a la del conjunt del transport públic metropolità). TMB detalla a l'informe econòmic que el covid li va generar, l'any passat, unes necessitats extra de 195 milions entre la caiguda dels ingressos i l'increment de la despesa. L'operadora admet que ha hagut de recórrer a 77 milions dels seus estalvis per fer front al desequilibri pressupostari i celebra que, malgrat el turisme no està del tot recuperat i hi ha més teletreball, el ritme de recuperació de passatge aquest 2022 és bo.

A aquest punt de partida s'hi suma ara l'encariment de l'energia que, segons fonts coneixedores del que es va exposar en la reunió de dimarts, s'espera que tingui un impacte important en els comptes del 2022. Els canvis tarifaris dels últims anys, a més, han fet que el preu que paga l'usuari mitjà per cada viatge sigui inferior al que abonava abans: la tarifa mitjana se situa ara en 0,57 euros, mentre que abans que la T-Casual substituís la T-10 superava els 0,6 euros. A més, les mesures sanitàries, que han portat a augmentar la freqüència de pas en hora punta, i la posada en marxa de noves estacions de metro (tres a la L9/L10 Sud) i de la línia exprés de bus entre Glòries i Francesc Macià, també han fet incrementar el servei: ara s'ofereixen 22,6 milions de places per quilòmetre i abans del covid n'eren 21,3. Tot plegat, s'ha convertit en la tempesta perfecta per a un sistema de transport públic que ja era deficitari abans i que ara, esclar, ho és més.

En aquest context, amb la incertesa sobre si les tarifes es podran tornar a congelar o s'hauran d'apujar el 2023, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha llançat aquest dimecres la seva proposta per enfortir l'ús del transport públic i fer front a l'increment del cost de la vida. Colau entén que si el govern espanyol pot bonificar els carburants amb 20 cèntims/litre, també hi pot haver una ajuda per promoure el transport públic. La seva idea, llançada de bon matí a TV3, és una rebaixa del 50% del preu de la T-Usual, que és el títol de transport més utilitzat i que ara costa 40 euros a la zona 1. Una mesura que tindria una durada limitada a tres mesos.

L'alcaldessa ha fet una crida a totes les administracions implicades en el transport metropolità –i amb un esment especial a l'Estat– a posar en marxa aquesta rebaixa durant 90 dies, com ja s'ha fet a Alemanya. I fonts de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que és l'òrgan competent per establir les tarifes, li han respost que es tracta d'una idea de "naturalesa política i no tècnica" i que, per tant, són les administracions consorciades les que haurien de decidir si tira endavant. En tot cas, apunten que seria una mesura "amb efectes operatius i econòmics molt importants" i que abans d'anunciar-la caldria tenir-ho tot ben calculat. "Òbviament, l'ATM no pot aplicar aquesta mesura sense la compensació econòmica oportuna", afegeixen.

El primer a desmarcar-se de la iniciativa ha sigut el Govern. Ho ha fet a través del vicepresident, Jordi Puigneró, que ha xifrat el cost en 50 milions d'euros. "Quan es fan aquesta mena de propostes, s'ha de venir amb el xec al darrere", ha lamentat, i ha qualificat la proposta "d'electoralista".

Aplaudida pels seus i criticada per ERC

La idea de Colau ha sigut aplaudida a la bancada dels comuns, amb la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, considerant "urgent" abaixar ara les tarifes a les persones vulnerables. "El que la gent entén com una cosa necessària és que les administracions fem els esforços necessaris per reduir la tarifa del títol més utilitzat", ha defensat, i ha avançat que s'ha acordat que el tema es portarà a debat aquest divendres al consell d'administració de l'ATM. "De moment, tenim l'acord per parlar-ne", ha assegurat. Sanz ha insistit que la mesura s'aplicaria només tres mesos i que l'Ajuntament està disposat a aportar-hi els 11 o 12 milions que li correspondrien. "Volem que l'Estat hi participi, però tenim competències per fer-ho", ha conclòs.

La proposta ha generat les crítiques de l'oposició. El portaveu d'ERC, Jordi Coronas, l'ha considerat una mostra de "populisme del bo" a poc més d'un any de les eleccions, i ha apuntat que el que hauria de fer l'alcaldessa és assegurar que l'Estat pagui el fons covid i mesures per compensar les pèrdues al sistema transport. El republicà planteja solucions alternatives per generar ingressos per al transport públic, com la implantació del peatge urbà, una proposta en estudi permanent a Barcelona. "Si continuem reduint ingressos ara, hi perd el sistema i sobretot hi perd la ciutadania", ha conclòs.