Més de la meitat dels barcelonins suspenen la gestió de Colau

BarcelonaQuan falten només cinc mesos per a les eleccions municipals, el baròmetre que fa l'Ajuntament de Barcelona semestralment té fixat no recollir valoracions de caràcter polític per no influir en la campanya, però les preguntes que es fan sobre l'estat de la ciutat denoten malestar amb el govern d'Ada Colau. Per primera vegada des que es poden consultar les dades (des del 1990), s'imposen els enquestats que creuen que la gestió de l'Ajuntament és dolenta o, directament, molt dolenta. Ho veuen així el 50,4% dels 800 barcelonins i barcelonines que s'han fet servir de mostra (l'enquesta es va fer entre el 16 i el 25 de novembre). I aquest percentatge és 3,3 punts més alt que el del baròmetre que es va fer a la primavera i supera, també, el 49,4% del 2021 que marcava l'actual pic. Un suspens a la gestió municipal que se suma als que el baròmetre atorga a l'alcaldessa des de finals del 2019 (aquest cop, no s'ha fet la pregunta política). També creix en 6,3 punts el percentatge de barcelonins convençuts que la ciutat ha empitjorat l'últim any, que ara se situa en el 66,4%, la segona marca més alta de la sèrie. I el 33,5% creuen que la cosa anirà a pitjor en el futur.

És cert que també augmenta la crítica a la gestió de la Generalitat: el 48,4% li suspenen la gestió, un percentatge quatre punts més alt que en l'última edició, però que no arriba ni de lluny al rècord del 2019 (56,1%). I que també suspèn el govern espanyol (50,1% de crítics), però en aquest cas és la millor nota des del 2008. Tornant a Barcelona, on el 35% dels enquestats defineixen la gestió municipal com a bona o molt bona, baixa lleugerament la sensació que les coses aniran a millor. Ara ho defensen el 53,6% dels enquestats quan fa mig any eren el 54,2%. El govern municipal atribueix les puntuacions a la baixa a la sensació d'incertesa i inestabilitat que apunta que s'acaba "atribuint" als responsables polítics.

Més crítica a la seguretat

El rànquing dels principals problemes continua encapçalat per la inseguretat, una constant des del 2018, però que ara fins i tot puja 2,8 punts respecte a l'últim baròmetre i és la principal preocupació per al 24,8% dels enquestats, més a prop de les xifres del 2019, en plena crisi dels narcopisos, quan el 29% dels enquestats escollien aquesta opció. Una realitat que, segons el portaveu del govern, Jordi Martí, constata certa “dicotomia” entre les opinions i els indicadors, que marquen que els fets delictius han anat a la baixa a la ciutat. I demostra, segons Martí, que les percepcions són més lentes de modificar que la mateixa realitat.

El que puja amb més força és la crítica a la neteja, que continua al segon lloc de la taula de preocupacions (15,8%), però puja 4,3 punts i marca el seu particular rècord. Fins ara el percentatge més alt de crítics amb la brutícia s'havia registrat l'any 2000, quan era el principal maldecap per al 14,4% dels enquestats. "És obvi que vam tenir dificultats en la implantació de la nova contracta de la neteja, però les dades objectives que tenim és que ha millorat més del que els ciutadans consideren", ha defensat Martí.

Sí que hi ha canvis en l'orde de les següents problemàtiques: l'accés a l'habitatge, que puja tres dècimes (7,6%), s'enfila fins a la tercera posició i desbanca la crítica a la gestió política municipal, que ocupava aquest lloc en l'últim baròmetre i passa a la quarta posició (6,6%). I ara que la ciutat està en obres per la implantació dels primers eixos verds de l'Eixample (qüestionats per tots els grups municipals menys els comuns) també guanya protagonisme la gestió del trànsit com a problemàtica, que ocupa la cinquena posició (4,6%). Cau, en canvi, la preocupació pel turisme, tot i que aquest any ja han tornat les imatges d'aglomeracions al centre que la pandèmia havia esborrat: el turisme baixa del cinquè lloc de la taula de problemes al dotzè (2,9%). I les obres, que aquests dies tenen la ciutat minada, són la gran preocupació per al mateix percentatge d'enquestats (2,9%), el doble dels que ho veien així fa sis mesos.

Pel que fa a l'estat de l'economia, el 59,9% creuen que a Barcelona és dolent o molt dolent i això trenca la tendència a l'optimisme dels últims anys. I la gràfica fa el mateix dibuix si es pregunta per Catalunya (amb un 59% de crítics) i per l'Estat (60,6% de crítics). També augmenta el percentatge de barcelonins convençuts que la cosa anirà a pitjor en el futur: el 40,6% dels enquestats creuen que l'evolució serà dolenta. Si es pregunta pel que passa dins de cada casa, gairebé la meitat diuen que la situació econòmica ha empitjorat l'últim any i el 29,3% estan convençuts que continuarà empitjorant en el futur.

L'oposició dona per amortitzat el tàndem Colau- Collboni

Des de l'oposició i a les portes de la batalla electoral, grups com ERC ja han considerat que els resultats del baròmetre serveixen a Ada Colau (BComú) i Jaume Collboni (PSC) els seus pitjors resultats per tancar el mandat. El portaveu republicà, Jordi Coronas, defensa que les dades demostren que "urgeix un canvi de cicle" i lamenta que les problemàtiques que més preocupen la ciutadania (seguretat i neteja) s'han "enquistat": "L'agenda del govern i les preocupacions de la gent són diferents". També Junts, que ja ha presentat Xavier Trias com a candidat que aspira a aglutinar el malestar contra Colau, considera que el baròmetre "anticipa el canvi" que creu que recolliran les urnes.  “El baròmetre presentat avui és dels pitjors que pot presentar un govern a només cinc mesos de les eleccions municipals", ha considerat l'actual cap de files del grup, Neus Munté.

I el PP ha acusat els de Colau d'haver convertit Barcelona en "la capital del delicte a Espanya". "Colau serà recordada com l'alcaldessa que va deixar Barcelona insegura i desordenada", ha criticat Josep Bou. Una crítica que comparteix el grup de Valents, que defensa que el govern municipal ha fet de Barcelona una ciutat "insegura, bruta i caòtica" i que la gestió de comuns i PSC a l'Ajuntament és "nefasta". També Ciutadans ha aprofitat els resultats per defensar que la ciutat necessita "grans canvis".

Curiositats del baròmetre: més català que castellà

El baròmetre també ofereix dades referents a la llengua que fan servir de forma habitual els barcelonins o el seu sentiment de pertinença: el 49,3% dels enquestats s'expressen en català (el 49,1% ho fan habitualment en castellà i la resta, en altres idiomes). El 23,4% es presenten com a únicament catalans, mentre que el 5,9% diuen que se senten només espanyol i la majoria, el 40,9%, es defineixen com a tant espanyols com catalans. Barcelona continua sent una ciutat d'esquerres. Així es defineixen el 43,9% dels enquestats, un percentatge lleugerament més baix que el de fa sis mesos (44,7%). El 16,9% diu que és de centre esquerra i el 14,1%, de centre.