Superilles versus interiors d'illa: el xoc preelectoral a l'Eixample

BarcelonaTot i que encara queden uns mesos per entrar de ple en la campanya electoral, Barcelona ja fa setmanes (o fins i tot mesos) que viu instal·lada en el clima de confrontació de projectes. I això és especialment evident en el camp de les mesures que la ciutat desplega per restar espai al cotxe i guanyar verd. Un punt en què els mateixos socis de govern, comuns i socialistes, ja no tenen cap problema en evidenciar que no estan d'acord ni en el pla que ja està en marxa entorn de Consell de Cent, ni en la manera com s'han de regular les activitats que es podran instal·lar als carrers pacificats. En l'últim ple, de fet, els de Colau ja es van quedar sols defensant continuar desplegant la xarxa de 21 eixos verds previstos a l'Eixample. La resta de grups, inclosos els socialistes (o, més ben dit, sobretot els socialistes), es van postular a favor de frenar noves pacificacions d'aquest tipus fins a tenir anàlisis detallades de com funcionen.

No és cap sorpresa si es té en compte que el candidat del PSC i i fins ara primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ja ha dit que aturaria el desplegament de projectes com el que ja es pot trepitjar a Consell de Cent (sense revertir res del que ja s'ha fet, això sí) i centraria esforços en la recuperació d'interiors d'illa. Defensa que aquesta estratègia permet sumar verd sense haver d'"alterar la trama Cerdà" i que seria possible guanyar-ne 30 (63.000 metres quadrats) des d'ara i fins al 2030. Una xifra gens menor si es compara amb els 45 espais que s'ha aconseguit alliberar en interiors d'illa de l'Eixample des que es va començar a desplegar el pla ara fa 36 anys al jardí de la Torre de les Aigües, al carrer Roger de Llúria.

L'objectiu, que es va dir que s'assoliria el 2011, era recuperar-ne fins a 50, un espai interior per cada nou illes de cases. Però, quan ja fa dotze anys que s'ha superat aquell horitzó, el pla continua ancorat en els 45 i n'hi ha tres més en projecte: l'espai de l'antiga editorial Gustau Gili, un al carrer Londres i un altre a l'avinguda Vilanova. La mateixa fotografia exacta que el 2021.

¿Seria possible sumar-ne 30 de nous en vuit anys? Segons el PSC, que encara no detalla les ubicacions on plantejaria actuar, el pla és més que factible si s'hi dediquen esforços i pressupost, mentre que els comuns ho veuen del tot inviable. "El pla de recuperació d'interiors d'illa no s'ha aturat en cap moment, però es va començar intervenint en aquells en què era més fàcil arribar a acords i queden els més complicats d'adquirir", defensa el regidor de l'Eixample, Pau Gonzàlez (BComú). Recuperar-ne implica o bé fer expropiacions o arribar a enteses amb els privats, com s'ha fet en els últims casos (als antics cinemes Urgell, Novedades o Niza), perquè a canvi de poder utilitzar les plantes subterrànies cedeixen a la ciutat els interiors d'illa ja reformats. L'estudi que ha fet l'Ajuntament admet que, tot i que és difícil, encara es poden trobar algunes parcel·les de fins a mil metres quadrats sense edificar, i d'altres que sí que estan construïdes, però que acullen usos inadequats segons el pla general metropolità i que podrien ser expropiades per continuar desplegant el pla de recuperacions.

"No són incompatibles"

El regidor de l'Eixample nega les reiterades crítiques de grups de l'oposició, sobretot de Junts, que els han acusat de posar tota la carn a la graella dels eixos verds i d'abandonar els jardins interiors, tant pel que fa al manteniment dels que ja hi ha com a noves creacions. Se n'han recuperat set en dos mandats i s'ha aprovat inicialment (el 2021) el pla del vuitè, a l'illa delimitada pels carrers de Londres, Casanova, París i Muntaner. Però el ritme ha sigut més lent que en alguns altres mandats (la mitjana és de cinc per mandat). Gonzàlez atribueix a la decisió de l'Ajuntament de l'època de Xavier Trias de desmantellar les empreses municipals de districte, com ProEixample, el fet d'haver perdut, diu, més proximitat sobre el territori per captar possibles oportunitats. Les funcions d'aquestes empreses es van concentrar, el 2012, sota el paraigua de Barcelona d'Infraestructures Municipals (BIMSA).

El debat de fons, però, és si prémer l'accelerador i destinar més recursos a recuperar interiors d'illa aconseguiria efectes similars a desplegar eixos verds. La diferència més evident és que guanyar verd en aquests espais no altera de cap manera la circulació de vehicles per l'Eixample, per on travessen cada dia 350.000 cotxes. "Les dues coses poden anar de bracet, no són incompatibles, però els interiors d'illa no suposen cap canvi pel que fa al reequilibri de l'espai públic entre vianants i cotxes", defensa el regidor de l'Eixample. Apunta que tots els interiors recuperats fins ara sumen uns 100.000 metres quadrats d'espai públic pels quals han calgut 36 anys de feina i que els quatre primers eixos verds, que han d'estar acabats a finals d'abril, en suposen 58.000 d'una tacada, un "salt d'escala".

"Quantes morts eviten?"

Per al fundador de l'Agència d'Ecologia Urbana i pare del concepte superilla, Salvador Rueda, el debat no pot ser entre interiors d'illa i eixos verds, sinó que hauria de ser entre seguir el pla previst per l'Ajuntament o accelerar-lo (fent les superilles seguint el model d'agrupar nou illes de cases i enviar el trànsit als carrers que les envolten). "Els interiors d'illa són una idea fantàstica i s'han d'anar recuperant, però no toquen el trànsit i ja estem en una situació d'emergència. Quantes morts redueix un interior d'illa? Cap. Sumen verd, però no contribueixen al canvi de model i el que hem de fer és accelerar-lo. El pla dels eixos verds va massa lent", critica.

Els jardins interiors, sota la lupa: falten ombres i zones de joc

Després de les crítiques de l'oposició, i especialment de Junts, que ha fet dues auditories recopilant tots els dèficits per denunciar "l'abandonament" municipal dels interiors d'illa de l'Eixample, el govern de Colau ha fet la seva pròpia auditoria sobre aquests 45 espais. I els resultats evidencien mancances. Segons el document, els problemes més habituals en aquests jardins són la brutícia, els desperfectes al mobiliari o a terra i la convivència amb els gossos, que, en teoria, hi tenen l'accés prohibit. Dels 45 interiors recuperats fins ara, n'hi ha 17 on s'admet que no hi ha ombra (l'informe que va fer Junts va xifrar en 30 els espais absolutament exposats al sol i va detectar tobogans a més de 60 graus). I entre aquests jardins desprotegits del sol n'hi ha alguns dels que s'han construït més recentment que s'han fet comptant amb la iniciativa privada. És el cas de l'antic cinema Novedades, al carrer Casp (s'hi va fer un hotel i l'ampliació de la botiga Zara), o el de l'antic cinema Urgell (s'hi va fer un supermercat Bonpreu). Els agents que han fet l'auditoria no hi van trobar gent durant l'estiu perquè gairebé no hi ha arbres i hi fa molta calor.

L'espai de l'antic cinema Niza (s'hi va fer un supermercat Mercadona), a la plaça Sagrada Família, no s'inclou en aquesta llista d'espais totalment exposats al sol perquè es confia que els set arbres de l'entorn de la zona infantil puguin acabar oferint ombra. Però l'auditoria coincideix en reflectir que aquests tres interiors, tot i ser nous, són dels que tenen menys afluència de públic. En tots tres, el fet que siguin la coberta d'un soterrani dificulta que s'hi pugui posar molta vegetació.

El cas més desèrtic és el de l'antic Novedades, que és un dels vuit interiors d'illa que no tenen cap mena d'espai de joc per a la canalla. I tampoc té font. Si es miren les dades de l'octubre del 2021, quan es va fer el recompte, hi ha 19 jardins interiors amb poca afluència de gent i només una desena que rebien "molta" gent. El que obté millor nota és l'Ermessenda de Carcassona, al carrer Urgell, amb jocs infantils diferents (com una tirolina) i al costat de la Biblioteca Agustí Centelles.

L'informe recomana crear un manual de com actuar en tots els jardins interiors per poder establir criteris com un determinat percentatge d'ombra sobre els espais infantils o quins elements haurien de tenir tots. El govern municipal assegura que entoma el repte de millorar el manteniment d'aquests espais. A principis d'aquest any s'ha de fer, per exemple, la millora dels jardins de la Torre de les Aigües, que són els primers que es van recuperar, el 1987, i on ara es vol rehabilitar el passatge que hi dona accés i que ha quedat degradat. També s'han de fer obres als jardins de Carme Biada (222.000 euros) o als de Cèsar Martinell (135.000 euros), que són uns dels que tenen més afluència de públic i han generat moltes queixes per la degradació. I s'han millorat els dels Tres Tombs (88.000 euros).