La superilla de l'Eixample recuperarà llambordes i antigues vies de tramvia

BarcelonaAmb l'inici d'obres de la superilla que Barcelona construeix a l'entorn del carrer Consell de Cent, aquest estiu ja van començar a aflorar vestigis de la ciutat que hi havia sota l'asfalt, com vies del tramvia i llambordes dels antics carrers. L'Ajuntament va anunciar llavors que buscaria la manera de conservar aquests elements i ara, després de fer proves per garantir que no s'entorpia l'accessibilitat, ha confirmat que quedaran integrats en els nous carrers pacificats de l'Eixample. En concret, es mantindran 6.000 metres quadrats de les antigues llambordes, que passaran per un taller especialitzat perquè les deixi completament llises i es tractaran per evitar que causin relliscades. Seran en alguns trams del carrer Girona entre Gran Via i Diputació i entre València i Mallorca i a la nova placeta d'Enric Granados. I també es mantindran 45 metres de vies del tramvia al carrer Girona entre Diputació i la Gran Via, on conviuran amb part de les llambordes recuperades.

Segons la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, aquest pas permet recuperar simbòlicament una part de la història de la ciutat –la d'una època en què, diu, hi havia quasi tants quilòmetres de vies de tramvia com els que ara hi ha de carril bici– i, al mateix temps, reaprofitar materials per a noves construccions. Uns materials que, recorda, no es van retirar, sinó que van quedar sepultats per l'asfalt quan la ciutat va començar a adaptar-se als cotxes: les llambordes que ara han reaparegut són de principis del segle XX, de quan cobrien el 43% de l'Eixample, i van ser-hi fins als anys 60, quan es va asfaltar. Per això, ara que el projecte de superilla retira l'asfalt dels nous eixos verds, l'Ajuntament considera que és un bon moment per recuperar alguns dels elements de la Barcelona de principis del segle passat.

Durant les últimes setmanes s'han fet proves sobre el terreny per comprovar si era viable recuperar les llambordes com a terra. Hi han participat entitats com l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i s'ha decidit avalar-ne la recuperació. Amb les llambordes s'aplicarà un model molt semblant al que ja hi ha a l'entorn del Born Centre Cultural, però amb una "versió millorada", segons la responsable d'Urbanisme.

El nou panot

L'Ajuntament també va obrir un procés per escollir quin seria el nou panot que es posaria al terra d'aquests eixos verds, l'anomenat panot del segle XXI. Es buscava que, sense alterar el dibuix típic de la rajola barcelonina, es fessin servir materials més sostenibles i aconseguir, per exemple, que el terra absorbeixi millor l'aigua de la pluja o que es fabriqui amb material reciclat. El concurs es va resoldre a l'estiu escollint tres propostes, que són les que es provaran sobre el terreny.

El primer model el presenta Breinco i proposa un sistema de col·locació de peces amb encaixos i sense morter. La segona proposta és Panot +, presentada per Constraula, de Sorigué, que redueix el gruix actual del panot i incorpora àrids reciclats i ciment amb menys impacte d'emissions. I el tercer model porta el segell d'Escofet i incorpora ciment provinent d'escòries siderúrgiques per aconseguir una reducció del 60-65% d'emissions de CO2.