Souvenirs que burlen la norma i locals tancats al Gòtic postcovid

BarcelonaFins a 25 persianes abaixades i set cartells anunciant locals disponibles en una recta de poc més de 300 metres entre la Rambla i la plaça Sant Jaume de Barcelona. Botigues tapiades i grafitis sobre portes que ja fa mesos que ningú obre. És el paisatge que ha deixat el covid al carrer Ferran, la zona 0 de la devastació comercial al Barri Gòtic. La fotografia, tot i estar allunyada de la del conjunt del barri –que ja supera el 75% de comerços oberts, segons les dades de Barnacentre–, és millor que la que va descriure aquest diari la primavera passada, quan els locals tancats eren gairebé el doble. Però veïns i comerciants de la zona denuncien que la pandèmia s'ha endut bars i comerços veterans i ha portat encara més establiments de souvenirs (tres més només a Ferran) i botigues de carcasses de mòbil (una al local on l'any passat se celebrava l'obertura d'una ferreteria).

Souvenirs i carcasses ja eren dos dels tipus de negocis més presents abans de la pandèmia a la zona i ara –tot i els nombrosos debats sobre la manera de diversificar l'oferta al centre de la ciutat– encara en són més. El fenomen no és exclusiu del carrer Ferran. Barnacentre calcula que des que el covid va obligar a tancar-ho tot, al conjunt del Gòtic hi han obert una trentena de nous establiments de souvenirs, amb punts paradigmàtics com el carrer Comtal, d'on han marxat moltes de les botigues tradicionals i hi han aparegut fins a vuit establiments d'aquesta mena. I això, malgrat que l'Ajuntament de Barcelona té vetada des de fa anys l'obertura de nous negocis de souvenirs a les zones turístiques.

Les noves botigues, com admet el mateix consistori, burlen la prohibició demanant la llicència com a punts de venda de roba i complements i no especificant, òbviament, que la major part de les peces que vendran seran samarretes o bufandes del Barça i del Madrid o roba amb frases suposadament divertides sobre la festa a Barcelona. Simplement roba. I no hi ha cap regulació que permeti controlar quin tipus de roba ven cada comerç. Amb la normativa que l'Ajuntament va aprovar el 2018 a la mà, les botigues que venguin objectes enfocats al turisme sense ser establiments de souvenirs com a tals els haurien de tenir agrupats, sense que representin més del 20% del conjunt de l'espai i sense que siguin visibles des del carrer.

El factor preu

"És una vergonya", lamenta Teresa Llordés, presidenta de Barnacentre, que assegura que el monocultiu d'establiments turístics ha anat a més amb la pandèmia, i critica que no es facin tots els controls que caldria ni que tampoc s'hagi obert un "debat real" sobre la manera de reenfocar el centre de la ciutat:  "El problema és que no s’ha fet res, teníem una gran possibilitat d'asseure'ns i valorar quines inversions i regulacions calia fer i no s'ha fet res". Assenyala, també, la responsabilitat dels propietaris dels locals que busquen algú que els pagui el lloguer més alt possible sense atendre més variables. Això fa que els lloguers per a botigues que s'estan demanant ara al carrer Ferran se situïn entre els 7.000 i els 9.000 euros per locals d'uns 100 metres quadrats, com ha comprovat aquest diari, que també n'ha trobat algun en què es demanen 160 euros per metre quadrat.

"No es pot confiar només en la bona fe dels propietaris, se'ls ha d'obligar d'alguna manera, la regulació de lloguers és fonamental”, defensa Martí Cusó, de l'associació de veïns del Gòtic, convençut que el factor preu dels locals és el "problema de fons" que explica la situació actual del barri: el fet que només una tipologia de negocis pugui tenir interès per instal·lar-se a la zona. "L'Ajuntament no ha fet res per canviar el model que teníem abans de la pandèmia i està tornant a fiar la recuperació al turisme i a esdeveniments com la Copa Amèrica de vela", critica.

El pes del preu dels locals en la reactivació de la zona queda clar si es compara el que està vivint el carrer Ferran i el que s'ha donat al paral·lel carrer del Call, on el covid també va causa una autèntica sagnia entre els comerços, però on ara ja hi ha només dos locals amb el cartell de "Disponible". Aquí, els lloguers dels locals són més baixos i hi han obert noves botigues de sabates, de pel·lícules o un estanc –que és l'únic punt en comú amb Ferran, on també n'ha obert un.

El contrast Call-Ferran

"Un carrer i l'altre no tenen res a veure. A Call hi ha propostes més atractives", radiografia Àngela Calvet, que té una botiga de marroquineria que dona a banda i banda i és la presidenta de l'associació de comerciants dels dos carrers. Però sí que té una crítica unificada per a les dues zones: la "falta de manteniment municipal". Considera que ara caldria "cuidar més" el carrer per fer-lo més atractiu i llança propostes com ara utilitzar els aparadors de les botigues tancades com a aparadors de les que sí que estan obertes per evitar la imatge de "decadència de les persianes abaixades i les pintades per tot arreu".

El que està previst que aixequi persianes aviat al carrer Ferran és l'Hotel Rialto, que ja fa més de dos anys que està tancat i tapiat i que confia començar a rebre clients a partir de l'11 d'abril. I el que ja està en obres per reobrir és el local que va acollir la històrica farmàcia La Estrella, que va obrir el 1840 i va tancar l'any passat, quan la propietat no va voler renovar el lloguer. Ara obrirà reconvertida en botiga d'una cadena de pernil.