Sorra, furgonetes descarregant i límits a les terrasses: el debut de la superilla de l'Eixample
Col·loquen marques a terra per delimitar l'espai que poden ocupar les taules i cadires de 155 locals dels nous eixos verds
BarcelonaEls eixos verds de l'Eixample, que eren la nineta dels ulls del govern d'Ada Colau a Barcelona, ja estan pràcticament acabats. Ja llueixen la nova vegetació i tenen cartells on s'informa dels canvis en la càrrega i descàrrega: ja no es fa als xamfrans, sinó dins mateix dels trams pacificats en un horari acotat, entre dos quarts de deu del matí i les quatre de la tarda (i validant l'operació en una aplicació). Aquests dies els operaris hi estan acabant de fer ajustaments com col·locar pilones per evitar que els cotxes passin per on no haurien de passar. I una brigada municipal hi ha començat a instal·lar avui les marques metàl·liques (amb l'escut de Barcelona) a terra perquè les terrasses ocupin només l'espai que tenen assignat i poder detectar de forma fàcil si posen cadires on no toca. En total, 155 terrasses en els quatre carrers intervinguts, que ja han rebut instruccions de com hauran de col·locar les taules i cadires.
I, ara que ja estan pràcticament acabats, els nous eixos verds continuen generant el mateix debat que ja generaven quan només se n'ensenyaven renders. Hi ha qui els troba preciosos, un avenç per a una zona tan transitada com l'Eixample, una mena d'oasis, el nou camí preferit per a qualsevol desplaçament. "És una meravella, però hi continuen passant cotxes massa ràpid i hi falta alguna paperera", valora Joaquín Casulleras, veí de la zona. I també hi ha qui considera que aquesta obra era del tot innecessària i que el que ha fet és enviar més trànsit a carrers com València, que potser sí que ha quedat bonic però que trenca la lògica de trama del districte. La majoria dels comerciants de la nova plaça creada a la confluència dels carrers Consell de Cent i Girona es compten dins d'aquest segon grup, el dels crítics. "Calia que hi posessin sorra? Només ens faltava això", es queixa Mercè Canut, que regenta una papereria al mateix xamfrà, reconvertit en una mena de plaça amb sorra i bancs a la part central. "Fa nou mesos que patim les molèsties de les obres, hem sobreviscut com hem pogut gràcies a la fidelitat dels clients, i ara ens trobem que hem d'estar escombrant constantment i tenir les portes tancades perquè la botiga se'ns omple de pols", es queixa.
I el seu lament el comparteix Manuel Cardete, del bar Funicular, on aquest matí s'instal·laven les marques al terra de les terrasses: "Ens han condemnat a nosaltres i als clients a empassar sorra tota l'estona". Assegura que els mateixos responsables de l'obra els deien que allò era un "desastre" i que els nous límits espacials per a la terrassa (3x3 metres per a tres taules) li semblen una restricció excessiva, però que s'hi resignen perquè ja pensen més en la jubilació que en entrar en polèmiques. "Quan plogui serà tot fang i ara mateix no hi ha ni un sol punt d'ombra en tot l'espai. I per aquí creuen motos i patinets per on volen com si no hi hagués cap norma", es queixen Leonor Rubio i Irene Ocón, darrere el taulell del forn la nova plaça.
La por d'Enric Granados
Uns quants metres més enllà per Consell de Cent, la reforma també és el tema central en una animada conversa entre Lourdes Llobet, de l'Òptica Llobet, i l'actor Toni Sevilla, que és veí de la zona. La seva principal conclusió és que "tot plegat era innecessari" i que cal clarificar millor les normes de qui pot i qui no pot circular pels carrers pacificats i a quina velocitat ho pot fer. "Ara hi ha bicis i patinets a tota velocitat i en les dues direccions", lamenta Llobet. "S'han carregat el Quadrat d'Or", conclou Sevilla. També hi ha veïns que hi passegen, que ho veuen bonic i que troben més arguments a favor que en contra de la reforma. "Ara tens moltes més ganes de passejar per aquí i d'asseure't en una terrassa o en un banc. És molt més agradable, es nota sobretot en el soroll", explica Carolina Méndez, que viu i treballa a la zona.
La por que el fet que ara sigui més agradable asseure's en una d'aquestes terrasses acabi desbordant la zona, com va passar fa anys al carrer Enric Granados, és el que ha posat en guàrdia veïns de diverses associacions de la zona, que van demanar una reunió urgent amb el nou regidor, Jordi Valls, que va anunciar un reforç dels dispositius. "Les marques que ara es posen per a les terrasses són una petita millora, però en fan falta moltes més," valorava Xavier Riu, de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, aquest matí, sobre el terreny. Aquests veïns alerten que el model de monocultiu de la restauració d'Enric Granados s'ha estès com una taca d'oli pels carrers pròxims, sobretot per Aribau, i que el nou pla d'usos de l'Eixample fixa restriccions estrictes als carrers pacificats però té "màniga ampla" amb els carrers veïns. "Permetre 20 establiments de restauració en un radi de 100 metres en aquests carrers és una bogeria, és no frenar res", recela. "El que s'ha fet a Consell de Cent és preciós, però cal control per garantir que l'espai públic no es privatitza, que no acaba tot convertit en un altre Enric Granados", afegeix.