Pau Bosch: "Que tot siguin llocs de degustació és el primer pas per a la mort de la Boqueria"

BarcelonaL'arquitecte i urbanista Pau Bosch (Barcelona, 1975) és des de fa unes setmanes president d'Amics de la Rambla, un passeig que coneix bé perquè hi viu i hi treballa.

T'agrada viure a la Rambla?

— Sí. Tot i que la gent que no hi viu pensa el contrari, la Rambla és un lloc on s'està molt bé.

Un informe municipal de l'any 2020 deia que més de la meitat dels veïns creien que no era un bon lloc per viure-hi.

— En el seu moment aquest estudi tenia moltes mancances. D'entrada a la Rambla no hi viuen 600 veïns com deia, sinó entre 1.600 i 2.000.

Què és el millor que té la Rambla?

— M'agradaria parlar del que hauria de ser: un lloc d'excel·lència que sigui més atractiu per a la gent de Barcelona també. Hi ha coses impressionants, a la Rambla. El Poliorama, el Romea, el Liceu...

La gent que ve a aquests llocs després no es queda a la Rambla?

— Exacte. Si no tens seguretat, la gent se'n va perquè se sent incòmoda. També cal que l'oferta comercial i de restauració que puguis tenir al voltant d'aquests llocs també atregui gent d'aquí i de fora. Tenim restauració d'excel·lència, però potser el que és més visible són aquestes terrasses monotema de sangria. Això és el que hem de canviar.

Com?

— Primer cal trencar aquest esquema d'inspeccions, sancions i regulació superestricta per un model que sigui capaç de flexibilitzar usos i d'incentivar i promocionar aquells que interessin. A París hi ha llibreries al centre tot i els lloguers supercars. Per què? Doncs perquè l'Ajuntament està promocionant aquest ús i l'ajuda, l'incentiva.

Aquí les institucions no ajuden?

— Si volem transformar l'oferta de la Rambla i dignificar la vida del resident a la Rambla, hem de començar per allò que l'administració directament podria començar a fer. Per exemple utilitzar aquells edificis buits que ara mateix estan en desús, com el Teatre Principal, la Foneria dels Canons o els baixos del Palau Moja.

També hi ha locals privats tancats.

— Un altre dels eixos del meu programa és combatre la manca d'implicació dels propietaris. Que a vegades per incrementar un 1% del lloguer fan fora una botiga que servia tant per a l'autòcton com per al visitant i hi acaben posant una de souvenirs.

I què és el pitjor de viure a la Rambla?

— Potser les vibracions al metro, això és una de les coses que molesta més els veïns i els comerciants. Després també hi ha un tema de manteniment, de neteja, d'ocupació de l'espai públic... Estem a favor de les terrasses, però han d'estar dintre de l'espai designat. I, després, una cosa que he viscut molt de prop i que em sap molt de greu, és la transformació de la Boqueria.

Ja no s'hi pot anar a comprar?

— Encara sí. Hi ha parades que són magnífiques, però la Boqueria ha de continuar sent el lloc de referència del peix fresc. Això no ho podem perdre i s'està perdent. No pot ser que tot sigui degustació, perquè és el primer pas per a la mort de la Boqueria. L'oferta s'ha de canviar, s'ha de regular.

No menciones el turisme entre els inconvenients de la Rambla. Ha tocat sostre?

— A vegades es fa una mica de demagògia amb els números. L'últim estudi sobre fluxos de vianants té més de 10 anys i deia que a la Rambla hi passaven 300.000 persones al dia; 330.000 els caps de setmana. Però cal avaluar realment les dades i, per això, dins del projecte per un canvi del model de turisme urbà a la Rambla, farem un Observatori. També hem decidit instal·lar unes antenes que captaran els mòbils, evidentment garantint l'anonimat, per saber els vianants que passen realment per la Rambla en temps real.

Què en faran, d'aquestes dades?

— Nosaltres sempre som una associació que volem fer crítiques constructives. Estem molt contents perquè el Port de Barcelona s'ha afegit a aquest mesuratge, així que podrem compartir dades i analitzar molt millor tot el tema dels creuers. Per a nosaltres, els creuers no tenen un impacte real a la Rambla perquè normalment són una cosa que es pot gestionar. Normalment, arriben molt aviat al matí, que era una franja en què tots els locals estaven tancats a la Rambla, perquè és un carrer molt nocturn, i gràcies als creuers estan obrint abans els restaurants i oferint esmorzars, una cosa que mai s'havia vist a la Rambla.

Però més enllà de les dades, hi ha percepcions. Tens la percepció que torna a costar caminar per la Rambla?

— S'han regulat pisos turístics i hotels i això ha portat a un decreixement natural de l'oferta turística. Però en aquest camp poca cosa més es pot fer, tenim eines limitades per frenar el turisme. El que sí que pot fer l'Ajuntament és vigilar que les concessions municipals que es donen ocupin l'espai públic que els pertoca i deixin l'espai suficient per gestionar aquest flux de gent.

A l'estiu comença la reforma a fons de la Rambla. Us preocupa el seu impacte?

— El fet de reduir el temps de l'obra concentrarà també els problemes. Nosaltres el que podem fer és fer un seguiment de la qualitat de les obres i de la velocitat. Però a nosaltres ens agradaria que la reforma anés més enllà.

Més enllà?

— S'hauran pacificat la Rambla i la Via Laietana, però falta tot el front marítim entre aquests dos eixos. S'hauria de pacificar també el passeig Colom, que ara és una cosa totalment impossible de travessar. Amb això facilitaríem poder arribar a les platges i acabaríem amb part del problema de massificació de la Rambla, ja que ara és una mica un cul-de-sac que fa que la gent que la baixa la torni a pujar.

S'ha perdut l'oportunitat de fer-ho aprofitant la Copa Amèrica?

— Nosaltres estem a favor de la Copa Amèrica, però sempre, evidentment, exigint-li un retorn. Ara no hi hem estat a temps, però si es queden, nosaltres demanarem que hi hagi una transformació també urbanística.

I la plaça Catalunya? S'ha de canviar?

— Definitivament. La pacificació de la Rambla no pot quedar només en aquest entorn. I la plaça Catalunya és ara mateix una illa, una de les barreres de connectivitat entre l'Eixample i el port.

Les floristeries tenen garantida la continuïtat a la Rambla?

— Nosaltres estem molt preocupats per la flor perquè pensem que és el que li dona el nom, una de les Rambles, la rambla de les Flors. S'hauria de facilitar des de l'Ajuntament que es puguin mantenir durant les obres, com es farà amb les terrasses.

Noteu un increment de la inseguretat i la droga?

— Com a ciutat no podem permetre la reincidència en els furts. Jo tinc sensació d'inseguretat. Fa poc em van intentar robar a casa meva entrant pel terrat. Hi ha molta presència policial, però falten canvis en l'àmbit legal.