La segona vida del gimnàs Sant Pau

BarcelonaLa del Gimnàs Social Sant Pau és la història de gran part dels seus usuaris. Una història de superació i supervivència marcada per entrebancs. L'últim, una ordre de desallotjament en l'antic edifici del número 46 de la ronda de Sant Pau de Barcelona, salvada in extremis pel pacte a què van arribar l'Ajuntament d'Ada Colau i Jaume Roures per comprar l'edifici. Mentre es rehabilita l'immoble, molt deteriorat, el centre ha reprès l’activitat esportiva al costat de la plaça de la Gardunya, a tocar de la Boqueria. El canvi de seu no suposa, però, un canvi de la filosofia que el va veure néixer el 1992: fer de l'esport una eina de transformació social en un barri com el Raval, amb poca oferta d'activitats i molta població amb precarietat.

El nou local al carrer Floristes de la Rambla actua com a “local pont” a l’espera de recuperar l'històric de la ronda. Ocupa 400 metres quadrats, menys de la meitat dels 1.100 de què disposava abans del trasllat, tot i que amb el canvi ha guanyat unes millors instal·lacions. Perdre la piscina i la cafeteria que hi havia al vell edifici no entela la il·lusió renovada que es respira a Floristes de la Rambla. “Estem en una travessia pel desert, però ja veiem l’oasi”, declara la presidenta del gimnàs, Lara Cáceres. L’horitzó se situa en una data indeterminada propera al 2027, quan esperen rebre unes instal·lacions “de luxe”. “També estem cagats per veure com ho fem per arribar al 2025”, admet.

Segueix l’acció social

Amb el tancament de l’activitat esportiva obligat per les restriccions de la pandèmia, el gimnàs va deixar orfe el barri d'un referent esportiu per deixar-lo només com a servei de dutxes, roba i àpats per a les persones més necessitades. Al nou local també hi ha dutxes, però la reducció de l'espai ha obligat a passar de les 200 persones diàries que atenien a les 90 actuals. 

“És una benedicció”, explica Freddy Geovanny Romero, que dorm en una tenda de campanya al Poblenou i és usuari del gimnàs: “Dormir al carrer no vol dir que hagi de fer mala fila”. Romero, que fa sis mesos que hi ve a dutxar-se i a canviar-se de roba, assegura que sentir-se net i polit “esmorteeix el cop de viure al carrer”.

Però la gran oferta del gimnàs continua sent l'esport, i la direcció premia amb una “quota zero” els usuaris que no poden assumir-ne el cost i s'esforcen amb els estudis perquè hi entrin de manera gratuïta. L’Ismail, que va començar pel servei de dutxes, ara és un d'aquests socis de quota zero. “Sempre he fet esport —explica—. Però no em puc pagar un altre gimnàs”. Hi ve quatre cops per setmana: “Tot el que vull ho tinc aquí”.

“Som tècnics esportius, no assistents socials”

A part de les expectatives de futur del gimnàs, avui en dia més assegurat que fa dos mesos, recuperar l’activitat esportiva és motiu d’alegria. “Hem passat molt temps fent una activitat que no era la nostra”, explica la presidenta de la cooperativa, que afegeix: “Al cap i a la fi, nosaltres som tècnics d'esports, no assistents socials”.

Això permet, també, començar a recaptar socis. El nou local té capacitat per a 200, una cinquena part que a l'edifici vell, encara que actualment en són uns 30. Part de la quota d’aquests socis es destina a pagar la dels de quota zero, que no superaran el 40% dels socis totals. “Volem créixer en qüestió de socis i activitats”, explica Cáceres. Actualment, el gimnàs ofereix boxa i ioga, i pretén ampliar l’oferta amb karate, capoeira i altres activitats a partir d'aquest setembre.

Gimnàs de barri, econòmic i de qualitat

Entre les particularitats que caracteritzen el gimnàs hi ha l'obertura d'un vestuari “no binari” mentre no li troben un nom més adient, un espai individual i segur per a aquelles persones que no se sentin còmodes ni al d’homes ni al de dones. El centre aplica una política de tolerància zero davant les faltes de respecte, i sempre hi ha un tècnic a la sala de màquines per assegurar la comoditat de tothom i dissenyar plans d’activitats individualitzats a cada soci. S’ha reprès l’activitat esportiva, però no es vol perdre el component social, tal com assegura Cáceres: “Volem un gimnàs social: és a dir, un gimnàs de barri, segur per a tothom, econòmic i de qualitat”.