Sants acomiada el seu millor defensa

BarcelonaLa seva última aparició pública va ser el setembre de l'any passat per celebrar l'inici del que semblava una victòria: la presentació d'un projecte milionari per millorar tant l'Estació de Sants com la plaça dels Països Catalans. I llavors Josep Maria Domingo (1945-2023), històric president del Centre Social de Sants, va agafar el micro per representar, com havia fet tantes vegades, la veu dels seus veïns, i dir allò: que sobre el paper tot quedava molt bonic però ja era hora de començar. Lluitador incansable, ha mort aquesta matinada. No haurà vist començar la transformació de la plaça dels Països Catalans, però sí que ha pogut celebrar moltes de les lluites per les quals es va arremangar i, sobretot, va donar la cara: com la recuperació per al barri del gran recinte fabril de Can Batlló, a la Bordeta.

Van ser els veïns els que l'11 de juny del 2011 van entrar al recinte carregant un gran puny alçat per celebrar que l'espai, reivindicat des de feia tres dècades, s'obriria al barri d'una vegada per totes i es convertiria en el gran exemple dels espais autogestionats. Abans n'hi havia hagut d'altres, de lluites, com l'enderroc d'un edifici il·legal al carrer Almeria que envaïa la vorera, però la de Can Batlló la recordava com la més gran. "El barri guanya", celebrava, emocionat, quan van començar a caure els murs del recinte de Can Batlló per fer-lo més permeable. Per obrir-lo, per fi, als veïns.

Bregat en l'activisme veïnal des dels anys 90, hi va entrar quan els fills eren petits per les reivindicacions de les associacions de famílies. Va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona el 2016. Un parell d'anys abans es va afartar de rebre trucades de periodistes que volien (volíem) entendre què estava passant a Can Vies després del seu desallotjament i enderroc parcial. "Can Vies era un símbol, no només com a centre de joves sinó com un espai alliberat. No volíem que es toqués l’edifici com a equipament i al cap de dotze hores del desallotjament l’han començat a enderrocar", lamentava en una entrevista amb l'ARA. Ell, que sempre va defensar que l'actuació policial havia sigut un error, es va erigir en mediador per intentar que les coses no sortissin de mare i que Sants pogués mantenir aquest espai. "Ara ja deixaré la primera línia, que estic a punt de ser avi", avisava, després de la intensitat d'aquelles setmanes. I amb el to afable de sempre.

Record

Aquest dimarts, quan s'ha conegut la notícia de la seva mort, ha rebut el comiat emocionat tant de companys del moviment veïnal com de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que l'ha definit com un "activista de pedra picada"; com de representants de diferents partits de l'Ajuntament. Era "un dels imprescindibles", segons l'alcaldessa Ada Colau, que ha destacat que era un home que va "treballar sempre per millorar el barri i la ciutat". I el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, l'ha recordat com a "combatiu i mediador". El socialista Jaume Collboni, al seu torn, ha recordat que va ser l'impulsor "durant dècades de quasi totes les lluites veïnals, reivindicacions i transformacions de Sants i la Bordeta". Aquests barris acomiaden avui qui ha sigut una de les veus més significatives de totes les seves lluites. Sens dubte, el millor defensa que haurien pogut tenir.