Ivan Pera: "S'ha estigmatitzat Ciutat Vella com un territori ple de turistes i de problemes"

BarcelonaIvan Pera (Mataró, 1970) és el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, un espai de diàleg que busca definir el full de ruta per transformar el districte en una dècada.

Què n’hem d’esperar, del Pacte?

— Poder definir un full de ruta per a Ciutat Vella per als pròxims 10 anys, que sigui compartit i amb el màxim consens social i polític possible per tal que el que es decideixi pugui seguir el seu camí mani qui mani a l’Ajuntament.

I quins aspectes s'han d'abordar?

— El que veiem són quatre grans eixos de treball: persones; espai públic; economia i formació, i comunitat. Això surt de les tres idees que nosaltres abordem aquest mandat: posar ordre, generar oportunitats i treballar tot el tema de comunitat, d’orgull i d’estimació pel barri. És a dir, treure el positiu perquè sigui palanca de canvi de totes les problemàtiques que tenim.

Quines són aquestes problemàtiques?

— S’han de refer equilibris: entre ser una ciutat global però a la vegada de barris; entre que a l’espai públic hi hagi activitat cultural, social, econòmica, i el descans dels veïns. I després, Ciutat Vella ha de ser un espai que té cura de la gent més vulnerable perquè la tenim aquí, però també ha de ser un espai que té cura del barri. Una cosa no pot anar en contra de l’altra. 

I més concretament?

— Tenim les problemàtiques que passen a Ciutat Vella, però que són de ciutat i de país. La inseguretat, els sensellar, la droga, la convivència entre el turisme i la vida de barri, tot el tema del comerç...

¿Ciutat Vella es pot esperar a tot aquest procés de debat?

— Evidentment, no. Ciutat Vella és una prioritat de l’alcalde aquest mandat i hi ha actuacions que ja s’estan fent ara i d’altres que seran més a llarg termini, a deu anys vista, que és el que ha de sortir del Pacte. 

¿És possible fer coincidir els interessos d’un districte amb tantes contradiccions com Ciutat Vella?

— El Pacte ha de fer aquesta feina de conjugar interessos legítims i enfrontats. El que nosaltres fem és oferir la taula on tots aquests interessos enfrontats es puguin trobar. No hi haurà consens en tot, però sí que creiem que hi haurà punts de convergència i aquests han de ser el pal de paller.

¿S’ha estigmatitzat Ciutat Vella? 

— Sí, evidentment. I això és un dels temes en què hem de batallar. S’ha estigmatitzat de tal manera que sembla que el centre de la ciutat se n’hagi anat cap a dalt, cap a Gran Via i passeig de Gràcia, i el que hi ha per baix és aquell territori ple de turistes i de problemes. Doncs no. 

¿El problema és d’inseguretat?

— Les últimes dades diuen que objectivament tenim un problema d’inseguretat que hem d’abordar. La seguretat es construeix de partida i necessàriament amb l’actuació policial, però també amb altres tipus de polítiques, urbanístiques, socials...

Fins ara, les grans transformacions del Raval han estat urbanístiques, amb el Macba i el CCCB, la rambla del Raval... Ara també?

— Hi ha elements urbanístics que haurem d’abordar. S’han anunciat 30 milions d’euros per a la Barceloneta, tenim les grans transformacions de la Rambla i la Via Laietana, ens haurem de plantejar l’enllaç entre aquestes vies des del Moll de la Fusta fins a la Ciutadella, on tindrem equipaments com la nova Biblioteca Provincial, tota la Ciutadella del Coneixement... I després veurem si podem actuar, lògicament, en alguns espais concrets del Raval o d’algun dels altres barris. Però tot això ho estem treballant.

¿Parlaran d'habitatge?

— Serà una de les prioritats. El problema és que tenim molt poc espai per construir nou habitatge. Per tant, aquí tot el tema de rehabilitació haurà de ser clau. El 80,3% dels habitatges de Ciutat Vella són previs al 1960, en comparació amb el 36,6% de la resta de Barcelona. 

Un altre element amb un gran impacte al districte és el turisme. ¿Ciutat Vella en pot assumir més?

— Aquest és un debat que tenim a escala de ciutat, sobre quin tipus de turisme volem, quina oferta volem oferir i com tornem a construir aquest equilibri entre una ciutat que no vol deixar de ser capital mundial, però que també ha de permetre la vida normal dels veïns. És una de les prioritats no només del Pacte sinó del govern municipal.

Com es combat el monocultiu turístic en el comerç?

— Amb el pla d’usos. Ens ha de servir per marcar allò que pot haver-hi i allò que no. Però calen també plans de dinamització. Per exemple, volem que la part del Raval Nord, on hi ha el Taller de Músics, sigui un districte musical. Que allà tinguem un pol de botigues de música, escoles de música, etc.

A la Rambla ara no es pot concedir cap llicència. ¿Això no en perjudica la renovació?

— Els nous projectes queden en suspens durant aquest any i mig en què hem de fer el debat sobre el pla d’usos de la Rambla. És molt important perquè va lligat a quin tipus de Rambla volem. El que nosaltres hem dit a tothom que té un projecte per a la Rambla és que ho tinguin tot preparat per a quan s’obri el nou pla d’usos.

Feia anys que al Raval no es veia tanta droga al carrer. Per què?

— La diferència amb els anys 80 és que la gent que teníem al carrer drogant-se aleshores eren tots d’aquí i ara tenim gent de tot Europa. Treballar amb aquesta gent és molt més complicat perquè no hi ha vincles. A més, moltes vegades són gent que estan en una fase en què no hi ha possibilitat de recuperació. 

I què es pot fer?

— Per un cantó, hem de seguir atenent aquesta situació i, per l’altre, evidentment lluitar contra el narcotràfic. Crec que estem en una bona situació perquè la coordinació entre Mossos i Guàrdia Urbana torna a ser fluida i productiva.

Però continuen havent-hi narcopisos.

— No són els narcopisos que teníem abans. Són punts de venda. En portem més d’una cinquantena desmantellats aquest any. 

¿És inevitable el desallotjament de l’antiga Massana? 

— Sempre hem dit el mateix: tots els projectes socials del barri són benvinguts, però no d’aquesta manera. Aquí hi ha una situació d’il·legalitat que s’ha de normalitzar per poder fer un projecte que és per a tothom. I, evidentment, hi ha entitats que tenen projectes socials i s’haurà de seguir treballant per buscar l’espai on puguin fer-los.