Ring electoral al ple: l'oposició i el PSC donen per amortitzat el govern de Colau

BarcelonaQuan falten poc més de tres mesos per a les eleccions municipals, cada ple és ja una batalla contra el govern de Colau. En el d'aquest divendres hi havia fins a tres intents de reprovació per temes diferents (des del "fracàs" en seguretat fins a una esmena a la totalitat a les polítiques municipals) i, també, el debat sobre l'estat de la ciutat, un terreny especialment difícil en any electoral. L'alcaldessa Ada Colau hi ha arribat escudada amb un informe que recollia bons indicadors, com haver recuperat el PIB d'abans de la pandèmia, ser la primera urbs europea en captació d'inversió estrangera o haver vist disminuir en un 14,6% els fets delictius respecte al 2019. I ha tret pit, en el seu balanç, de "l'estabilitat" del pacte amb el PSC, "malgrat les discrepàncies" i de la capacitat d'haver acordat quatre pressupostos i molts grans projectes amb ERC. Però, tan bon punt ha agafat la paraula el soci de govern, el PSC, el balanç triomfalista ja ha virat cap a la idea que han defensat tots els grups de l'oposició: la necessitat d'un canvi. D'obrir una nova etapa que, esclar, tots estan disposats a liderar.

S'han succeït les crítiques a la neteja, a la inseguretat (la reprovació liderada per Junts ha quedat aprovada), als preus disparats del lloguer, als desnonaments i als canvis aplicats en la mobilitat. I la divisió entre socis s'ha tornat a fer evident quan el PSC ha aconseguit que l'oposició censurés Colau per la seva decisió "unilateral" de suspendre les relacions amb Israel.

La coalició de govern, però, ha salvat els mobles en l'intent d'ofensiva d'ERC, que criticava les divisions internes i demanava reprovar la sortida de Collboni per centrar-se en la campanya. Molts dels grups han girat el que havia de ser una crítica al govern cap a una crítica als d'Ernest Maragall, a qui han acusat d'haver permès aprovar el gruix de projectes i buscar ara la crítica. "No tenen legitimitat moral", els ha dit Paco Sierra, de Ciutadans. La votació ha acabat en empat tècnic: ERC, Junts i Ciutadans a favor de la reprovació; BComú i PSC en contra, i la resta en l'abstenció. Divuit contra divuit. I qui ha trencat l'empat ha sigut l'alcaldessa, que ha salvat el seu exsoci de la reprovació, tot i remarcar que si el text s'hagués centrat només a criticar "la frivolitat" de la decisió de Collboni sí que hi hauria donat suport.

"Un nou lideratge"

En nom dels socialistes, Laia Bonet ha obert foc en el debat sobre l'estat de la ciutat celebrant la feina feta (sobretot la que depèn de les seves àrees, com l'increment d'agents a la Guàrdia Urbana o les ajudes als restauradors) però deixant clar que hi ha coses que haurien fet diferent o que directament no haurien fet. "Cal un nou lideratge, la ciutat funciona, però hi ha una petició objectiva de canvi, d'obrir una nova etapa". I els socialistes ja han deixat clar que amb qui rivalitzaran en campanya per recollir aquest vot crític amb Colau és amb l'alcaldable de Junts, Xavier Trias, de qui han dit que molts barcelonins "no en guarden gaire bon record". Bonet li ha retret que atengui mitjans internacionals per parlar malament de la ciutat en referència a l'article del Financial Times centrat a explicar com "Barcelona va perdre el rumb".

El paper de Trias

Li ha recollit el guant el regidor de Junts Joan Rodríguez, que ha vist en els atacs de Bonet a Trias la constatació que és l'exalcalde qui personalitza "l'anhel de canvi". "El PSC prefereix atacar Trias abans que fer autocrítica", els ha retret. Rodríguez ha lamentat en la seva intervenció que l'informe que ha presentat Colau no faci cap referència a dades com que ara el 29% dels barcelonins diguin que, si tingués les condicions per fer-ho, marxaria de la ciutat. Un percentatge que va créixer molt amb el covid i que, com ha remarcat Junts, quan Colau va arribar a l'alcaldia se situava en el 15%. "Han fet de Barcelona una ciutat antipàtica on fa mandra venir, no ha resolt problemes i n'ha creat de nous", ha etzibat Rodríguez.

Des de les files d'ERC, Ernest Maragall també ha donat per amortitzat el cicle de Colau a l'Ajuntament i ha defensat que l'últim mandat està marcat per les "divisions internes" al govern i per la "creixent distància" amb la ciutadania. "És el final de vuit anys d'una marca i no d'un model", ha dit, després de radiografiar que la ciutat està “aturada” després de vuit anys de receptes que, ha afegit, s'han demostrat "fallides". L'exemple: que es mantinguin els problemes de neteja o que hi hagi prop de 100.000 persones ateses pels serveis socials de la ciutat, un 23% més que abans del covid.

"Ciutat degradada"

"No necessitem un informe per saber l'estat de la ciutat, ja ho sabem, està molt degradada", ha engegat Eva Parera, en nom de Valents, que ha criticat que la seguretat sigui l'últim punt a tractar a l'informe i que no es faci "cap referència a les màfies" o als retards en les concessions de llicències. Ciutadans ha criticat el protagonisme a la baixa que es dona al debat sobre l'estat de la ciutat, que va arribar a celebrar una sessió específica oberta a la ciutadania al Saló de Cent (es va buidar abans d'hora a mesura que avançava el debat) i que ara es fa passar com un punt més dins del ple de febrer. I ha acusat Colau d'haver aprofitat la pandèmia per “imposar” el seu model urbanístic. També el PP ha criticat el projecte dels eixos verds que, diu, "genera ciutadans de primera i de segona" en funció de si viuen en un carrer pacificat o al del costat.