Revés del TSJC a l'Ajuntament de Barcelona: confirma la sentència contra la superilla

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha pres la paraula en el debat judicial obert des de fa temps sobre la legalitat o no legalitat de l'eix verd de Consell de Cent. El ventall de resolucions de jutjats de primera instància a favor i en contra de la superilla havia desembocat en una altra tongada de recursos que ara el TSJC havia de dirimir. Aquest dimarts el tribunal ha fet pública la seva primera resolució. Una sentència que, en aquest cas, desestima el recurs presentat per l'Ajuntament i dona la raó a Barcelona Oberta. Registra, això sí, un vot particular.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi

Inscriu-t’hi

La decisió del TSJC respon a la primera sentència contra la superilla del Consell de Cent, que va arribar el setembre del 2023. Aleshores, la titular del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona va anul·lar l'acord del govern municipal sobre l'eix verd de Consell de Cent, en concret el que feia referència al tram entre els carrers Casanova i Bruc i que inclou la plaça creada en l'encreuament amb Enric Granados. Ho feia al·legant que l'Ajuntament hauria d'haver modificat el Pla General Metropolità (PGM).

Ara el TSJC s'alinea amb aquella resolució. La sentència, avançada per La Vanguardia i a la qual ha tingut accés l'ARA, considera que per tirar endavant un eix verd com el de Consell de Cent era necessari modificar el PGM. Quatre dels cinc magistrats que han revisat la sentència apunten que és "clar" que "la funcionalitat de la via ha canviat i ha perdut en essència la seva funció connectora i d'enllaç", i per això conclouen que l'Ajuntament no va seguir el procediment legal adequat. Fonts municipals ja han anunciat que recorreran davant del Tribunal Suprem.

Tanmateix, la resolució judicial no és unànime. Una de les magistrades ha signat un vot particular de 44 pàgines –la sentència en té 11– en què defensa la capacitat de l'Ajuntament de Barcelona per tirar endavant l'eix verd de Consell de Cent sense necessitat de modificar abans el PGM. En concret, la jutge sosté que no es pot interpretar la funció "d'enllaçar les vies bàsiques" com una obligació de poder arribar des de qualsevol punt de Consell de Cent fins a l'avinguda Meridiana sense canviar en cap moment de carrer. La magistrada defensa, per contra, que aquest enllaç està garantit a través de la malla urbana.

Divisió a tots els nivells

Es reprodueix així dins del TSJC la divisió d'opinions que ja havien mostrat les diverses sentències de jutjats de primera instància conegudes fins ara. Actualment, si un travessa l'eix verd des del carrer Vilamarí al passeig de Sant Joan, la majoria del temps passejarà per trams anul·lats per la justícia, però a estones ho farà també per trams avalats i d'altres per zones pendents encara de definir.

En concret, la via suma ara mateix quatre sentències contràries –una de les quals avalada des d'ara pel TSJC– i una de favorable. A principis d'octubre, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona va desestimar el recurs interposat per Foment contra el tram de l'eix verd que uneix els carrers Consell de Cent i Girona.

En aquest cas, la magistrada interpretava que "és innecessari" modificar el PGM perquè "la intervenció proposada no modifica el traçat, l'amplada, la reserva de sòl, el règim jurídic del sòl o la funcionalitat del carrer". La jutge va argumentar que, com que els cotxes poden continuar circulant –amb restriccions– per aquests carrers, no és necessari fer aquests canvis.

Està per veure ara si el primer posicionament fixat pel TSJC es manté en la resta de recursos que ha d'analitzar o si, per contra, s'eixampla encara més la divisió als tribunals sobre la superilla de Consell de Cent.

El laberint judicial de la superilla de Consell de Cent