Repensant el futur de Barcelona: "Volem una capital global, emprenedora i solidària"

Barcelona¿Quin és el futur que ambicionen les organitzacions econòmiques i entitats socials de Barcelona per a la seva ciutat? Una capital de país que miri a l'àrea metropolitana, que potenciï el teixit empresarial, l'emprenedoria i la col·laboració publicoprivada, que sigui totalment accessible en transport públic i que posi fi a l'especulació immobiliària. Prop d'un centenar d'entitats diverses, entre les quals l'Institut Cerdà, Barcelona Oberta o el Casal dels Infants, han presentat aquest divendres a la Casa Llotja de Mar el projecte PRO BCN 2023, sis documents temàtics amb propostes per repensar el futur a curt i llarg termini de Barcelona. Amb la vista posada en les eleccions municipals del maig, el recull d'idees es farà arribar a totes les candidatures i es posaran a disposició de la ciutadania. L'objectiu, han explicat els impulsors, és "reflectir les principals opinions de consens de la societat civil sobre el present i el futur de Barcelona" respecte a sis àrees temàtiques: infraestructures, mobilitat i habitatge; emprenedoria, coneixement i talent; comerç; turisme; cultura i, també, els temes relacionats amb una ciutat inclusiva i solidària.

Els debats al voltant de cada document han estat coordinats per un grup de set entitats: l'Institut Cerdà; Rethink BCN i Tech Barcelona; Barcelona Oberta; Turisme de Barcelona; Associació d'Empreses del Teatre de Catalunya (ADETCA) i el Casal dels Infants. Entre les propostes que sobrevolen els diferents informes destaquen l'ampliació de l'aeroport del Prat i l'impuls d'un turisme de qualitat a la ciutat, la qual es reclama segura i neta. Totes les entitats reclamen a les administracions, especialment a l'Ajuntament de Barcelona i "al futur alcalde o alcadessa", que els escoltin.

Convivència del transport públic i privat

El primer document, signat, entre d'altres, per l'Associació de Promotors i Constructors d'Habitatges (APCE), Foment del Treball, Pimec, el RACC, el Gremi de Constructors d'Obres o la Fundació Hàbitat3 reivindica el transport públic com a "eix fonamental" de la mobilitat interna i d'accés a la ciutat, però també una "compaginació equilibrada" dels espais destinats a l'ús del vehicle privat. "La xarxa viària de Barcelona ha de respondre als barcelonins, però també a tots els catalans", ha afirmat Carles Cabrera, de l'Institut Cerdà.

Les entitats també aposten per la finalització del Corredor Mediterrani i defensen l'adequació de l'aeroport per a les "connexions intercontinentals" amb un "encaix des del punt de vista territorial i mediambiental". En matèria d'habitatge es reclama "l'erradicació de l'anomalia de l'ocupació d'habitatges" i els estímuls fiscals a propietaris per "afavorir la moderació de preus".

Aeroport amb "connexions intercontinentals"

La necessitat de potenciar la relació entre l'àmbit públic i el privat és un dels pilars de l'informe sobre emprenedoria, subscrit per entitats com Barcelona Global, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, novament, Foment del Treball. "Quan parlem de la ciutat que volem, necessàriament hem de parlar d'emprenedoria, perquè determina el potencial de creixement i desenvolupament de la ciutat. És un element clau per entendre la vitalitat d'una ciutat", ha dit Fèlix Riera, de Rethink BCN. Les entitats defensen que s'avanci cap a un "aeroport ampliat" que converteixi Barcelona en un "hub intercontinental". "Es imprescindible arribar a una solució consensuada amb Aena per a l'aeroport", ha insistit Cabrera.

Alhora, reivindiquen un consens previ a projectes relacionats amb la mobilitat, les superilles i els eixos verds i rebutgen propostes "basades en el dogma" i "contràries al creixement econòmic". Es demana prioritzar "problemes" com la inseguretat ciutadana o la "insalubritat" dels carrers i es planteja "regenerar" el centre convertint edificis en desús en "nous pols econòmics".

Liberalització d'horaris comercials i més policia

El document dedicat al comerç aposta per fer compatible l'oferta comercial i de restauració al centre per a ciutadans i visitants amb el comerç de proximitat als barris. Tot plegat, amb uns horaris, en diumenges i festius, que permetin esprémer el potencial de Barcelona en tant que pol turístic d'Europa. "Volem que els serveis de Barcelona siguin l'enveja del món i un referent en l'oferta comercial i gastronòmica, tant al centre com a tots els barris", ha plantejat Núria Paricio, de Barcelona Oberta.

També demanen posar en valor les terrasses i el seu ús "quotidià i desacomplexat", no "criminalitzar" l'ús del vehicle privat i s'insisteix que cal treballar en la línia d'una ciutat segura. En aquest sentit, es qualifica d'insuficient el paper dels agents cívics i s'aposta per potenciar el paper de la Guàrdia Urbana i els Mossos. "El patrullatge pels carrers per dissuadir els malfactors i donar seguretat als ciutadans és fonamental", afirmen. Subscriuen el text, entre d'altres, el Gremi d'Hotels i el de Restauració de Barcelona.

Turisme de "qualitat" i desestacionalitzat

A banda de reiterar l'aposta perquè l'aeroport "creixi" i pugui tenir connexions intercontinentals, el document dedicat al turisme i en el qual han col·laborat des del Gremi d'Hotels a l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAVe) insisteix en la idea del "turisme de qualitat, respectuós i que impulsi l'oferta comercial, gastronòmica i cultural" de la ciutat, deixant clar que no necessàriament ha de ser un "turisme car", però tampoc en cap cas "d'alcohol, drogues i molest".

"Ens hem de voler projectar bé al món, com una ciutat global, competent, intel·ligent perquè dona força a l'emprenedoria, els centres educatius i de formació, que pot presumir d'un sistema biomèdic i sanitari espectacular, i que està connectada a la resta del món", ha definit Eduard Torres, de Turisme de Barcelona. Així, s'aposta per aprofitar esdeveniments de promoció de la ciutat com la Copa Amèrica (2024), explotar el projecte de l'Espai Barça, reformar la Rambla, el Paral·lel, l'entorn de la Sagrada Família o la muntanya de Montjuïc i treballar per desestacionalitzar l'arribada de visitants, amb especial èmfasi en la promoció dels congressos, grans esdeveniments o el turisme que ve per Nadal. Un cop més, també es defensa la necessitat d'una ciutat neta i segura.

Una "capital cultural" del sud d'Europa

El document dedicat a la cultura crida a convertir Barcelona en una "capital cultural" del sud d'Europa i de la Mediterrània. Defensa des de la necessitat d'eliminar els "obstacles burocràtics innecessaris" a l'hora de desenvolupar activitats en el sector fins a iniciatives més concretes com l'establiment d'un plató de televisió especialitzat en cultura i creativitat al centre de la ciutat, des d'on es difonguin "continguts permanents en streaming". L'aposta per una cultura "genuïna" o per una estratègia "clara i eficaç" de foment de l'ús i prestigi del català com a llengua pròpia de la ciutat –sense que això representi "cap atac" al castellà– són altres de les propostes d'un document avalat per nombroses entitats com l'Acadèmia del Cinema Català, els Amics del Liceu, L'Auditori o el Gremi de Llibreters de Catalunya. "No podem tenir una cultura dependent, sense mitjans propis, confusible amb la d'altres ciutats perquè no impulsa les seves arrels i allò que la fa singular", ha etzibat Isabel Vidal, d'ADETCA.

"Acabar amb l'absurd del sensellarisme"

Finalment, entitats com Càritas, la Creu Roja, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o la Taula del Tercer Sector, entre d'altres, subscriuen el document amb major sensibilitat social. S'hi parla d'afavorir els entorns d'acollida a persones refugiades i garantir l'empadronament encara que no es tingui domicili fix, de lluitar contra els discursos excloents i d'odi i, sobretot, d'assumir l'habitatge com un dret fonamental" i no com una "eina d'especulació". "No és un tema més, és el tema", reivindiquen les entitats.

Així, es demana assolir un mínim del 20% del parc d'habitatges destinat a polítiques socials i que aquests estiguin distribuïts de forma proporcionada als barris de la ciutat, "acabar amb l'absurd del sensellarisme" amb pisos de lloguer social i posar fi als reallotjaments en pensions o altres habitatges temporals a les persones desnonades. També es demana "dotar tota persona d'uns ingressos mínims". Enric Canet, del Casal dels Infants, ha destacat que Barcelona és una ciutat desequilibrada, de rics i pobres, i on els drets a l'habitatge i l'alimentació no s'estan garantint com a fonamentals. "Que arribi gent d'alt nivell pel Mobile augmenta el preu dels habitatges. I tots tenim culpa que hi haig gent dormint al carrer, ningú tenim les mans netes", ha exemplificat.