"Reivindicar el fet de viure": la pandèmia marca la tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència
Jordi Martí justifica la cocapitalitat amb Madrid i assegura que ofereix l'oportunitat de crear nexes amb més ciutats
BarcelonaAquest febrer torna la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona. Durant sis dies, del 21 al 26, Barcelona i per primer cop Madrid presenten un programa carregat d'activitats que enguany ve marcat pels efectes de la pandèmia. En aquest sentit, l'objectiu de la tercera edició de la iniciativa és "reivindicar el fet de viure", segons ha descrit el catedràtic del Departament de Física i Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona i un dels membres del comissariat de la Biennal, Josep Perelló. Així doncs, "s'han buscat formats com xerrades i diàlegs per posar èmfasi en la presencialitat i al fet de relacionar-nos", diu.
La Biennal Ciutat i Ciència va néixer el 2019 com una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona per acostar la ciència a la ciutadania. Segons el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, "la recerca científica necessita el contacte amb la ciutadania" i per això volen donar l'oportunitat a la gent d'acostar-s'hi a través d'activitats fàcils de comprendre per a tothom.
Martí ha aprofitat la presentació de la tercera edició per tornar a justificar la cocapitalitat amb Madrid –fruit de l'acord amb el Círculo de Bellas Artes–, que s'estrena enguany. Després de compartir la Biennal del Pensament amb Palma i València l'octubre passat, Martí ha recordat que aquest format, si bé és "poc habitual", ha permès "obrir una porta que si en un futur es vol continuar pot fer créixer aquestes iniciatives". "Portem vivint molt de temps amb la idea que les ciutats competeixen i és l'hora de substituir la competència per la comparació", ha subratllat Martí. La Biennal de Madrid comptarà amb els seus propis comissaris: la científica titular del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Elea Giménez, i el doctor en física a la Universitat de Londres i subdirector de la Reial Acadèmia Espanyola, José Manuel Sánchez Ron.
120 activitats repartides entre Barcelona i Madrid
Enguany es faran 120 activitats (73 a Barcelona i 47 a Madrid) amb la col·laboració internacional de 200 científics a la capital catalana i 60 a l'espanyola. Tocaran temes relacionats amb la ciència des de perspectives molt diverses. Per mostrar el compromís entre les dues ciutats, el primer acte es retransmetrà des del CCCB a Madrid. La primera activitat és un gran exemple de la diversitat del programa: una conversa sobre com viure i conviure des de la perspectiva de la cuina. Segons Perelló, "és el primer espai científic i un observatori fantàstic per veure què passa a la nostra societat".
Totes les activitats de Barcelona es faran en espais de la ciutat i compten amb un pressupost de 650.000 euros. La investigadora principal a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i comissària, Helen Cole, ha destacat, entre altres activitats, el debat que es farà el 24 de febrer a l'Institut d'Estudis Catalans sobre la reproducció assistida i en el que participaran la mare científica del primer infant nascut amb aquesta tècnica, Anna Veiga, i la investigadora Mariona Lozano.
L'Art a la Biennal
El programa d'aquest any també comptarà amb una sèrie d'exposicions artístiques dirigides pel tercer i últim comissari de la iniciativa a Barcelona, Lluís Nacenta. Una d'aquestes és la instal·lació artística de Samira Benini, que mostra com un bacteri pot produir electricitat mentre descontamina el sòl i es pot fer servir, per exemple, com a sistema d'enllumenat ecològic. També han organitzat la conversa "Per què la comunitat científica hauria d'interessar-se per l'art?" Nacenta conclou que "tant la ciència com l'art són aspectes que es relacionen amb tots els altres de la vida, i entre ells mateixos també".